Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea.

Property Value
prop-ca:commons
  • Ludwig van Beethoven
prop-ca:estil
prop-ca:imatge
  • Beethoven.jpg
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Ludwig van Beethoven
prop-ca:obresNotables
  • * Sonata per a violí núm. 9 Kreutzer, Op. 47 * Sonata per a piano núm. 23 Apassionada, Op. 57 * Concert per a violí, Op, 61 * Simfonia núm. 6 Pastoral, Op. 68 * Fidelio, Op. 72 * Concert per a piano núm. 5 Emperador, Op. 73 * Trio núm. 6 per a piano, violí i violoncel Arxiduc, Op.97 * Simfonia núm. 9 Coral, Op. 125 * Quartet de corda núm. 13, Op. 130
prop-ca:periodeActiu
  • 1782 (xsd:integer)
prop-ca:tipusInfotaula
  • compositor clàssic
prop-ca:trajectoria
  • * 1778 Primer concert públic a Colònia * 1781 Rep classes d'orgue i violí * 1783 Compon tres sonates * 1787 Estudia a Viena amb Mozart * 1792 Estudia a Viena amb Haydn * 1795 Primer concert públic a Viena: Concert per a piano en si bemoll * 1799 Publica la sonata per a piano Patètica * 1800 Interpreta a Viena la simfonia núm. 1 i el Septet; compon el Concert per a piano núm. 3 * 1801 Es representa amb èxit el ballet Prometeu i es publica Clar de Lluna * 1802 Depressió per la seva creixent sordesa: escriu el Testament de Heiligenstadt; compon la simfonia núm. 2 i la sonata per a violí «Kreutzer» * 1804 Acaba la simfonia heroica; compon la sonata per a piano «Waldstein» * 1805 S'estrena l'òpera Fidelio, però després de tres representacions es suspèn per l'ocupació de Viena; sonata per a piano «Apassionada» * 1806 Acaba el concert per a violí; simfonia núm. 4 i quartets de Razumovski * 1808 S'estrenen les simfonies núm. 5 i 6, el concert per a piano núm. 4 i la Fantasia Coral en un concert de quatre hores * 1809 Escriu el concert per a piano Emperador * 1811 Escriu el trio «Arxiduc» * 1812 Acaba les simfonies núm. 7 i 8 * 1814 Èxit de Fidelio revisada; la seva última aparició a l'«Arxiduc» com a pianista és desastrosa per la seva sordesa * 1816 Batalla legal amb la seva cunyada; escriu A l'estimada llunyana * 1818 Li envien un piano Broadwood de Londres; acaba la sonata per a piano «Hammerklavier» * 1822 Acaba la sonata per a piano núm. 2 * 1823 Acaba la Missa Solemnis, simfonia coral; i les Variacions de Diabelli) * 1826 Escriu el quartet de corda * 1827 Emmalalteix d'hidropesia i pneumònia. Va morir el març d'aquell any i unes deu mil persones van assistir al seu funeral.
prop-ca:viquidites
  • Ludwig van Beethoven
dbo:abstract
  • Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea. (ca)
  • Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 13198 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17593735 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea. (ca)
  • Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea. (ca)
rdfs:label
  • Ludwig van Beethoven (ca)
  • Ludwig van Beethoven (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:composer of
is prop-ca:compositor of
is prop-ca:influenciesDe of
is dbo:musicComposer of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of