| Property |
Value |
| prop-ca:commons
| |
| prop-ca:estil
| |
| prop-ca:imatge
| |
| prop-ca:llocDefuncio
| |
| prop-ca:llocNaixement
| |
| prop-ca:nom
| |
| prop-ca:obresNotables
|
- * Sonata per a violí núm. 9 Kreutzer, Op. 47
* Sonata per a piano núm. 23 Apassionada, Op. 57
* Concert per a violí, Op, 61
* Simfonia núm. 6 Pastoral, Op. 68
* Fidelio, Op. 72
* Concert per a piano núm. 5 Emperador, Op. 73
* Trio núm. 6 per a piano, violí i violoncel Arxiduc, Op.97
* Simfonia núm. 9 Coral, Op. 125
* Quartet de corda núm. 13, Op. 130
|
| prop-ca:periodeActiu
| |
| prop-ca:tipusInfotaula
| |
| prop-ca:trajectoria
|
- * 1778 Primer concert públic a Colònia
* 1781 Rep classes d'orgue i violí
* 1783 Compon tres sonates
* 1787 Estudia a Viena amb Mozart
* 1792 Estudia a Viena amb Haydn
* 1795 Primer concert públic a Viena: Concert per a piano en si bemoll
* 1799 Publica la sonata per a piano Patètica
* 1800 Interpreta a Viena la simfonia núm. 1 i el Septet; compon el Concert per a piano núm. 3
* 1801 Es representa amb èxit el ballet Prometeu i es publica Clar de Lluna
* 1802 Depressió per la seva creixent sordesa: escriu el Testament de Heiligenstadt; compon la simfonia núm. 2 i la sonata per a violí «Kreutzer»
* 1804 Acaba la simfonia heroica; compon la sonata per a piano «Waldstein»
* 1805 S'estrena l'òpera Fidelio, però després de tres representacions es suspèn per l'ocupació de Viena; sonata per a piano «Apassionada»
* 1806 Acaba el concert per a violí; simfonia núm. 4 i quartets de Razumovski
* 1808 S'estrenen les simfonies núm. 5 i 6, el concert per a piano núm. 4 i la Fantasia Coral en un concert de quatre hores
* 1809 Escriu el concert per a piano Emperador
* 1811 Escriu el trio «Arxiduc»
* 1812 Acaba les simfonies núm. 7 i 8
* 1814 Èxit de Fidelio revisada; la seva última aparició a l'«Arxiduc» com a pianista és desastrosa per la seva sordesa
* 1816 Batalla legal amb la seva cunyada; escriu A l'estimada llunyana
* 1818 Li envien un piano Broadwood de Londres; acaba la sonata per a piano «Hammerklavier»
* 1822 Acaba la sonata per a piano núm. 2
* 1823 Acaba la Missa Solemnis, simfonia coral; i les Variacions de Diabelli)
* 1826 Escriu el quartet de corda
* 1827 Emmalalteix d'hidropesia i pneumònia. Va morir el març d'aquell any i unes deu mil persones van assistir al seu funeral.
|
| prop-ca:viquidites
| |
| dbo:abstract
|
- Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea. (ca)
- Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea. (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea. (ca)
- Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea. (ca)
|
| rdfs:label
|
- Ludwig van Beethoven (ca)
- Ludwig van Beethoven (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is prop-ca:composer
of | |
| is prop-ca:compositor
of | |
| is prop-ca:influenciesDe
of | |
| is dbo:musicComposer
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dct:subject
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
