Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i XII vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est. Quatre tribus formaven el cor de la federació: els redars o redaris (Redari, Redarii), els circipans (circipani), els quessins o kessins (kessini, kycini, chizzini) i els tollensis (tholenzi). Com a mínim en part, els lutici foren una continuació del veltes. Per contrast amb aquestos i a les poblacions veïnes, el lutici no era dirigits per un monarca cristià o duc, més aviat el poder s'afirmava a través del consens format en assemblees centrals de les elits socials, i els lutici veneraven la

Property Value
prop-ca:altres
  • Geary, Patrick J.; Urbańczyk, Przemysław
prop-ca:amplada
  • 250 (xsd:integer)
prop-ca:any
  • 1964 (xsd:integer)
  • 1982 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1991 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
prop-ca:capítol
  • Lutizen. Historisches
  • Beobachtungen zu Entstehung und Wesen des Lutizenbundes
  • Zwischen Polen und dem Reich. Elbslawen und Gentilreligion
  • "Es gibt keine bösen Völker - nur böseMenschen". Beobachtungen zum Slawenbild im Mittelalter. Die Slawen als Nachbarn der Deutschen aus Sicht eines Bischofs in Mitteldeutschland vor 1000 Jahren
prop-ca:cognom
  • Schmidt
  • Fritze
  • Brather
  • Garipzanov
  • Hengst
  • Herrmann
  • Lübke
  • Müller-Wille
  • Petersohn
  • Schultze
  • Stülzebach
prop-ca:col·lecció
  • Ergänzungsbände zum Reallexikon der germanischen Altertumskunde
  • Cursor mundi
  • Germania Slavica III
  • Veröffentlichungen der Historischen Kommission für Pommern
  • Europa im Mittelalter. Abhandlungen und Beiträge zur historischen Komparatistik
  • Veröffentlichungen der Historischen Kommission zu Berlin beim Friedrich-Meinecke-Institut der Freien Universität Berlin
prop-ca:direcció
  • vertical
prop-ca:edició
  • 2 (xsd:integer)
prop-ca:editor
  • Beck, Heinrich et al.
  • Borgolte, Michael
  • Kersten, Sandra
  • Ludolf Kuchenbuch
prop-ca:editorial
  • Brepols
  • Wachholtz
  • Walter de Gruyter
  • de Gruyter
  • Akademie-Verlag
  • Böhlau
  • Akademie Verlag
  • Frank & Timme
  • Friedrich-Meinecke-Institut der Freien Universität Berlin
prop-ca:exemplar
  • 1 (xsd:integer)
  • 37 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Meister der Reichenauer Schule 004.jpg
  • Perikopenbuch Heinrich und Kunigunde.jpg
prop-ca:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:issn
  • 71 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • alemany
prop-ca:lloc
  • Berlin
  • Köln/Weimar
  • Münster/Berlin
prop-ca:nom
  • Christian
  • Jürgen
  • Michael
  • Sebastian
  • Joachim
  • Johannes
  • Annett
  • Ildar H.
  • Karlheinz
  • Roderich
  • Wolfgang H.
prop-ca:peu
  • "Germania", "Gallia" i "Roma" fent homenatge a Enric II
  • il·lustrations contemporànies de les províncies personalitzades de l'Imperi fent homenatge als emperadors Otó III i Enric II . "Sclavinia", simbolitza les terres eslaves i es representada a dalt però no hi és a la de sota.
  • "Sclavinia", "Germania", "Gallia" i "Roma" amb regals per a Otó III del Sacre Imperi Romà Germànic
prop-ca:publicació
  • Concilium medii aevi
  • Frühmittelalterliche Studien
prop-ca:pàgines
  • 51 (xsd:integer)
  • 91 (xsd:integer)
  • 97 (xsd:integer)
  • 130 (xsd:integer)
  • 453 (xsd:integer)
prop-ca:títol
  • Franks, Northmen, and Slavs. Identities and state formation in early medieval Europe
  • Forschungen zur brandenburgischen und preußischen Geschichte
  • Das historische Pommern. Personen, Orte, Ereignisse
  • Vampir- und Wiedergängererscheinungen aus volkskundlicher und archäologischer Sicht
  • Polen und Deutschland vor 1000 Jahren. Die Berliner Tagung über den "Akt von Gnesen"
  • Starigard/Oldenburg. Ein slawischer Herrschersitz des frühen Mittelalters in Ostholstein
  • Frühzeit zwischen Ostsee und Donau
  • Die Slawen in Deutschland: Geschichte und Kultur der slawischen Stämme westlich von Oder und Neiße vom 6. bis 12. Jahrhundert
  • Reallexikon der germanischen Altertumskunde
  • Archäologie der westlichen Slawen. Siedlung, Wirtschaft und Gesellschaft im früh- und hochmittelalterlichen Ostmitteleuropa
  • Spiegelungen. Entwürfe zu Identität und Alterität. Festschrift für Elke Mehnert
  • König Otto III und die Slawen an Ostsee, Oder und Elbe um das Jahr 995
prop-ca:url
  • http://www.cma.d-r.de/1-98/stuelzebach.pdf
prop-ca:volum
  • 5 (xsd:integer)
  • 6 (xsd:integer)
  • 13 (xsd:integer)
  • 19 (xsd:integer)
  • 30 (xsd:integer)
  • 41 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i XII vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est. Quatre tribus formaven el cor de la federació: els redars o redaris (Redari, Redarii), els circipans (circipani), els quessins o kessins (kessini, kycini, chizzini) i els tollensis (tholenzi). Com a mínim en part, els lutici foren una continuació del veltes. Per contrast amb aquestos i a les poblacions veïnes, el lutici no era dirigits per un monarca cristià o duc, més aviat el poder s'afirmava a través del consens format en assemblees centrals de les elits socials, i els lutici veneraven la natura i unes quantes divinitats. El centre polític i religiós era Rethra (també referit com Riedegost o Radgosc). Els lutici foren esmentats per primer cop per fonts escrites en el context de la revolta eslava del 983, per la qual van aniquil·lar el govern del Sacre Imperi Romanogermànic en la Marca Billunga i la Marca del Nord. Les hostilitats van continuar fins al 997. Després, les tensions amb l'imperi es van alleujar i el 1003 els lutici van fer aliança amb l'emperador contra el duc Boleslau I de Polònia. Una vegada que el successor de Boleslau, Miecislau II Lambert fou derrotat el 1033, l'aliança es va trencar i va esclatar una guerra germànica-lutícia que va durar fins al 1035, quan els luticis van esdevenir tributaris de l'imperi altra vegada, però altrament retenien la seva independència. Una guerra civil entre les tribus principals va iniciar la decadència dels lutici el 1056/1057. Els veïns obodrites intervingueren i van sotmetre a la facció nord-occidental dels lutici. El 1066, els lutici reeixiren a provocar una rebel·lió en contra de les elits obodrites, durant les quals Joan Scotus, el bisbe de Mecklemburg, fou capturat i sacrificat a Rethra. Com a conseqüència, el bisbe d'Halberstadt i l'emperador van saquejar i destruir Rethra en subsegüents campanyes, i el seu paper com a lloc de culte pagà principal va passar al temple de Swantewit a Arkona. Una altra guerra civil durant els anys 1070 conduïa a una major decadència de la federació lutícia, que llavors fou incapaç de resistir-se a les conquestes i saqueig per part dels seus veïns en les dècades següents. Durant la primera part del segle XII, l'àrea d'assentament dels lutici estava dividida entre els principats obodrites, el posterior ducat de Mecklemburg (a l'oest) i la reconstituïda Marca del Nord que va esdevenir el marcgraviat de Brandenburg (al sud), i al ducat de Pomerània (a l'est). Els lutici es convertiren al cristianisme, i al segle xiii foren assimilats pels pobladors alemanys i passaren a ser part del poble alemany durant l'Ostsiedlung. (ca)
  • Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i XII vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est. Quatre tribus formaven el cor de la federació: els redars o redaris (Redari, Redarii), els circipans (circipani), els quessins o kessins (kessini, kycini, chizzini) i els tollensis (tholenzi). Com a mínim en part, els lutici foren una continuació del veltes. Per contrast amb aquestos i a les poblacions veïnes, el lutici no era dirigits per un monarca cristià o duc, més aviat el poder s'afirmava a través del consens format en assemblees centrals de les elits socials, i els lutici veneraven la natura i unes quantes divinitats. El centre polític i religiós era Rethra (també referit com Riedegost o Radgosc). Els lutici foren esmentats per primer cop per fonts escrites en el context de la revolta eslava del 983, per la qual van aniquil·lar el govern del Sacre Imperi Romanogermànic en la Marca Billunga i la Marca del Nord. Les hostilitats van continuar fins al 997. Després, les tensions amb l'imperi es van alleujar i el 1003 els lutici van fer aliança amb l'emperador contra el duc Boleslau I de Polònia. Una vegada que el successor de Boleslau, Miecislau II Lambert fou derrotat el 1033, l'aliança es va trencar i va esclatar una guerra germànica-lutícia que va durar fins al 1035, quan els luticis van esdevenir tributaris de l'imperi altra vegada, però altrament retenien la seva independència. Una guerra civil entre les tribus principals va iniciar la decadència dels lutici el 1056/1057. Els veïns obodrites intervingueren i van sotmetre a la facció nord-occidental dels lutici. El 1066, els lutici reeixiren a provocar una rebel·lió en contra de les elits obodrites, durant les quals Joan Scotus, el bisbe de Mecklemburg, fou capturat i sacrificat a Rethra. Com a conseqüència, el bisbe d'Halberstadt i l'emperador van saquejar i destruir Rethra en subsegüents campanyes, i el seu paper com a lloc de culte pagà principal va passar al temple de Swantewit a Arkona. Una altra guerra civil durant els anys 1070 conduïa a una major decadència de la federació lutícia, que llavors fou incapaç de resistir-se a les conquestes i saqueig per part dels seus veïns en les dècades següents. Durant la primera part del segle XII, l'àrea d'assentament dels lutici estava dividida entre els principats obodrites, el posterior ducat de Mecklemburg (a l'oest) i la reconstituïda Marca del Nord que va esdevenir el marcgraviat de Brandenburg (al sud), i al ducat de Pomerània (a l'est). Els lutici es convertiren al cristianisme, i al segle xiii foren assimilats pels pobladors alemanys i passaren a ser part del poble alemany durant l'Ostsiedlung. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1034015 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17037591 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i XII vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est. Quatre tribus formaven el cor de la federació: els redars o redaris (Redari, Redarii), els circipans (circipani), els quessins o kessins (kessini, kycini, chizzini) i els tollensis (tholenzi). Com a mínim en part, els lutici foren una continuació del veltes. Per contrast amb aquestos i a les poblacions veïnes, el lutici no era dirigits per un monarca cristià o duc, més aviat el poder s'afirmava a través del consens format en assemblees centrals de les elits socials, i els lutici veneraven la (ca)
  • Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i XII vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est. Quatre tribus formaven el cor de la federació: els redars o redaris (Redari, Redarii), els circipans (circipani), els quessins o kessins (kessini, kycini, chizzini) i els tollensis (tholenzi). Com a mínim en part, els lutici foren una continuació del veltes. Per contrast amb aquestos i a les poblacions veïnes, el lutici no era dirigits per un monarca cristià o duc, més aviat el poder s'afirmava a través del consens format en assemblees centrals de les elits socials, i els lutici veneraven la (ca)
rdfs:label
  • Lutici (ca)
  • Lutici (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of