Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió volcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s’omple d’aigua per formar un llac de cràter de poca fondària. El seu nom prové de l’alemany dialectal i al seu torn deriva del llati «mare» (mar). La mida d’un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d’una mescla de fragments solts de roques volcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes.

Property Value
dbo:abstract
  • Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió volcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s’omple d’aigua per formar un llac de cràter de poca fondària. El seu nom prové de l’alemany dialectal i al seu torn deriva del llati «mare» (mar). La mida d’un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d’una mescla de fragments solts de roques volcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes. El maar més extens conegut es troba a la Península Seward del nord-oest d’Alaska que fa de 4 a 8 km de diàmetre i una fondària de 300 metres. Aquesta gran mida és per la gran explosió del magma en contacte amb el permagel. Equivocadament s’ha pres com un maar el Meteor Crater d’Arizona, ja que en realitat és producte d’un meteorit. (ca)
  • Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió volcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s’omple d’aigua per formar un llac de cràter de poca fondària. El seu nom prové de l’alemany dialectal i al seu torn deriva del llati «mare» (mar). La mida d’un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d’una mescla de fragments solts de roques volcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes. El maar més extens conegut es troba a la Península Seward del nord-oest d’Alaska que fa de 4 a 8 km de diàmetre i una fondària de 300 metres. Aquesta gran mida és per la gran explosió del magma en contacte amb el permagel. Equivocadament s’ha pres com un maar el Meteor Crater d’Arizona, ja que en realitat és producte d’un meteorit. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 927154 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 14314642 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió volcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s’omple d’aigua per formar un llac de cràter de poca fondària. El seu nom prové de l’alemany dialectal i al seu torn deriva del llati «mare» (mar). La mida d’un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d’una mescla de fragments solts de roques volcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes. (ca)
  • Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió volcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s’omple d’aigua per formar un llac de cràter de poca fondària. El seu nom prové de l’alemany dialectal i al seu torn deriva del llati «mare» (mar). La mida d’un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d’una mescla de fragments solts de roques volcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes. (ca)
rdfs:label
  • Maar (ca)
  • Maar (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of