Manuel García Matos (Plasència, província de Càceres, 3 de gener de 1912 - Madrid, 26 d'agost de 1974) fou un musicòleg i folklorista espanyol. Cursà estudis d'harmonia, contrapunt i diversos instruments amb el mestre Joaquín Sánchez i aviat aconseguí la plaça d'organista i mestre de capella de la catedral de Plasencia. A continuació emprendria una gran labor de folklorista, en la que assoli fruits immillorables. Recorregué Extremadura, al front dels cors fundats per ell mateix (Coros Extremeños), per a recollir velles cançons i balls, molts dels quals s'havien mantingut a través de la tradició oral. Així arribà a recollir 1.200 composicions, junt amb els seus texts escrits, que enriquiren el patrimoni folklòric extremeny i què, d'altra forma, haguessin acabat desvirtuant-se i perdent-se.

Property Value
dbo:abstract
  • Manuel García Matos (Plasència, província de Càceres, 3 de gener de 1912 - Madrid, 26 d'agost de 1974) fou un musicòleg i folklorista espanyol. Cursà estudis d'harmonia, contrapunt i diversos instruments amb el mestre Joaquín Sánchez i aviat aconseguí la plaça d'organista i mestre de capella de la catedral de Plasencia. A continuació emprendria una gran labor de folklorista, en la que assoli fruits immillorables. Recorregué Extremadura, al front dels cors fundats per ell mateix (Coros Extremeños), per a recollir velles cançons i balls, molts dels quals s'havien mantingut a través de la tradició oral. Així arribà a recollir 1.200 composicions, junt amb els seus texts escrits, que enriquiren el patrimoni folklòric extremeny i què, d'altra forma, haguessin acabat desvirtuant-se i perdent-se. L'Institut Espanyol de Musicologia li encarregaria, a partir de 1944, una missió recollida del dispers folklore espanyol. Va recórrer totes les regions, escoltà als vells cantors i balladors de les més petites poblacions i reuní, en fi, 10.000 documents musicals, dels quals extrauria el material de les seves monografies i sèries de discs, com la famosa Analogia del folklore espanyol, que constitueix, per la seva autenticitat, un preciós document. El 1945 li fou concedit el Premi Nacional de Folklore i el 1951 ocupà la càtedra de Folklore Reial Conservatori Superior de Música de Madrid, càtedra que desenvolupà fins a la seva mort. A part d'aquesta feina pedagògica, continuà les seves investigacions i correries per la Península, organitzant cors i grups folklòrics i el primer Congrés Internacional de Folklore, que tingué lloc a Mallorca el 1952. Entre la seva vasta obra cal destacar: * Lírica popular de la Alta Extremadura, (1944), * Cancionero popular de la província de Madrid, (amb col·laboració de M. Schneider i J. Romea, 2 vol.) * Cante flamenco, Algunos de sus presuntos origenes (1950). Així mateix, innumerables enregistraments discogràfics. (ca)
  • Manuel García Matos (Plasència, província de Càceres, 3 de gener de 1912 - Madrid, 26 d'agost de 1974) fou un musicòleg i folklorista espanyol. Cursà estudis d'harmonia, contrapunt i diversos instruments amb el mestre Joaquín Sánchez i aviat aconseguí la plaça d'organista i mestre de capella de la catedral de Plasencia. A continuació emprendria una gran labor de folklorista, en la que assoli fruits immillorables. Recorregué Extremadura, al front dels cors fundats per ell mateix (Coros Extremeños), per a recollir velles cançons i balls, molts dels quals s'havien mantingut a través de la tradició oral. Així arribà a recollir 1.200 composicions, junt amb els seus texts escrits, que enriquiren el patrimoni folklòric extremeny i què, d'altra forma, haguessin acabat desvirtuant-se i perdent-se. L'Institut Espanyol de Musicologia li encarregaria, a partir de 1944, una missió recollida del dispers folklore espanyol. Va recórrer totes les regions, escoltà als vells cantors i balladors de les més petites poblacions i reuní, en fi, 10.000 documents musicals, dels quals extrauria el material de les seves monografies i sèries de discs, com la famosa Analogia del folklore espanyol, que constitueix, per la seva autenticitat, un preciós document. El 1945 li fou concedit el Premi Nacional de Folklore i el 1951 ocupà la càtedra de Folklore Reial Conservatori Superior de Música de Madrid, càtedra que desenvolupà fins a la seva mort. A part d'aquesta feina pedagògica, continuà les seves investigacions i correries per la Península, organitzant cors i grups folklòrics i el primer Congrés Internacional de Folklore, que tingué lloc a Mallorca el 1952. Entre la seva vasta obra cal destacar: * Lírica popular de la Alta Extremadura, (1944), * Cancionero popular de la província de Madrid, (amb col·laboració de M. Schneider i J. Romea, 2 vol.) * Cante flamenco, Algunos de sus presuntos origenes (1950). Així mateix, innumerables enregistraments discogràfics. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1098753 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17515316 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Manuel García Matos (Plasència, província de Càceres, 3 de gener de 1912 - Madrid, 26 d'agost de 1974) fou un musicòleg i folklorista espanyol. Cursà estudis d'harmonia, contrapunt i diversos instruments amb el mestre Joaquín Sánchez i aviat aconseguí la plaça d'organista i mestre de capella de la catedral de Plasencia. A continuació emprendria una gran labor de folklorista, en la que assoli fruits immillorables. Recorregué Extremadura, al front dels cors fundats per ell mateix (Coros Extremeños), per a recollir velles cançons i balls, molts dels quals s'havien mantingut a través de la tradició oral. Així arribà a recollir 1.200 composicions, junt amb els seus texts escrits, que enriquiren el patrimoni folklòric extremeny i què, d'altra forma, haguessin acabat desvirtuant-se i perdent-se. (ca)
  • Manuel García Matos (Plasència, província de Càceres, 3 de gener de 1912 - Madrid, 26 d'agost de 1974) fou un musicòleg i folklorista espanyol. Cursà estudis d'harmonia, contrapunt i diversos instruments amb el mestre Joaquín Sánchez i aviat aconseguí la plaça d'organista i mestre de capella de la catedral de Plasencia. A continuació emprendria una gran labor de folklorista, en la que assoli fruits immillorables. Recorregué Extremadura, al front dels cors fundats per ell mateix (Coros Extremeños), per a recollir velles cançons i balls, molts dels quals s'havien mantingut a través de la tradició oral. Així arribà a recollir 1.200 composicions, junt amb els seus texts escrits, que enriquiren el patrimoni folklòric extremeny i què, d'altra forma, haguessin acabat desvirtuant-se i perdent-se. (ca)
rdfs:label
  • Manuel García Matos (ca)
  • Manuel García Matos (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of