Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930. Persones de l'entorn del president Francesc Macià el consideraren com a gran enemic de Catalunya.

Property Value
prop-ca:abans
prop-ca:article
  • L'afer Irurita, cas obert
prop-ca:bisbe
prop-ca:cognom
  • Mir
  • Feliu
  • Casas Codinach
prop-ca:color
  • #9966CC
prop-ca:consagració
  • 20 (xsd:integer)
prop-ca:càrrec
prop-ca:data
  • 2012 (xsd:integer)
  • juny 2011
prop-ca:després
prop-ca:editorial
  • Pòrtic
prop-ca:exemplar
  • num. 104
prop-ca:exercici
  • 17 (xsd:integer)
prop-ca:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:issn
  • 1695 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • català
prop-ca:lloc
  • Barcelona
prop-ca:llocDeDefunció
  • Montcada i Reixac
prop-ca:llocDeNaixement
  • Larraintzar, Ultzama
prop-ca:nom
  • Miquel
  • Sònia
  • Manuel Irurita Almandoz
  • Ponç
prop-ca:ordenació
  • 29 (xsd:integer)
prop-ca:publicació
  • Sàpiens
prop-ca:pàgines
  • p.28 – 35
prop-ca:retrat
  • Al bisbe Irurita.JPG
prop-ca:textRetrat
  • Al bisbe Irurita, escultura de Vicenç Navarro Romero al carrer del Bisbe, Barcelona
prop-ca:títol
  • El misteri de l'assassinat del bisbe de Barcelona
dbo:abstract
  • Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930. Persones de l'entorn del president Francesc Macià el consideraren com a gran enemic de Catalunya. El 1898 va fundar l'Orfeó Pamplonès. Professà durant un temps en l'orde caputxí a Lecaroz, abandonant-lo més tard per tal d'exercir com a mestre. El 1899 va ser ordenat sacerdot després d'obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València. Durant la Segona República, una campanya exigí la seva expulsió de Catalunya, tot i així, promogué la fundació de noves parròquies suburbials i d'obres d'assistència social, impulsà l'Obra d'Exercicis Parroquials i la Federació de Joves Cristians de Catalunya. L'any 1931 va consagrar l'església de Sant Josep Oriol. Quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià, el 25 de desembre de 1933, Irurita es va negar en un primer moment a enviar capellans a la vetlla i va ser l'arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer qui l'obligà a canviar de posició. Al setembre de 1936, coincidint amb l'entrada dels anarquistes al govern de la Generalitat, la seu episcopal fou assaltada, i Irurita va haver de fugir. Després d'amagar-se durant quatre mesos a casa d'un amic orfebre, Antoni Tort, el bisbe va ser detingut en un escorcoll, l'1 de desembre, i traslladat i tancat al monestir de Sant Elies, utilitzat aleshores com a txeca o presó. Es creu que va ser afusellat al cementiri de Montcada i Reixac per la seva condició de sacerdot, el 3 de desembre de 1936, però és un episodi controvertit, ja que alguns testimonis afirmen haver-lo vist viu l'any 1939. Les seves suposades despulles estan enterrades a la Catedral de Barcelona, a la capella del Sant Crist de Lepant. La identificació de la seva dentadura, feta per l'odontòleg forense Joan Carol Montfort, ha permès comprovar-ne l'equivalència amb la declaració de dos dentistes que l'havien tractat quan era bisbe de Lleida. De tota manera és evident que la mateixa Església catòlica dubta de la veracitat del seu martiri, puix que a diferència de tots els altres bisbes, sacerdots i seglars que va ser assassinats durant la Guerra Civil, Irurita no ha estat beatificat; només ha estat proclamat servent de Déu, en incoar-se la causa d'investigació per a la seva beatificació. (ca)
  • Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930. Persones de l'entorn del president Francesc Macià el consideraren com a gran enemic de Catalunya. El 1898 va fundar l'Orfeó Pamplonès. Professà durant un temps en l'orde caputxí a Lecaroz, abandonant-lo més tard per tal d'exercir com a mestre. El 1899 va ser ordenat sacerdot després d'obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València. Durant la Segona República, una campanya exigí la seva expulsió de Catalunya, tot i així, promogué la fundació de noves parròquies suburbials i d'obres d'assistència social, impulsà l'Obra d'Exercicis Parroquials i la Federació de Joves Cristians de Catalunya. L'any 1931 va consagrar l'església de Sant Josep Oriol. Quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià, el 25 de desembre de 1933, Irurita es va negar en un primer moment a enviar capellans a la vetlla i va ser l'arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer qui l'obligà a canviar de posició. Al setembre de 1936, coincidint amb l'entrada dels anarquistes al govern de la Generalitat, la seu episcopal fou assaltada, i Irurita va haver de fugir. Després d'amagar-se durant quatre mesos a casa d'un amic orfebre, Antoni Tort, el bisbe va ser detingut en un escorcoll, l'1 de desembre, i traslladat i tancat al monestir de Sant Elies, utilitzat aleshores com a txeca o presó. Es creu que va ser afusellat al cementiri de Montcada i Reixac per la seva condició de sacerdot, el 3 de desembre de 1936, però és un episodi controvertit, ja que alguns testimonis afirmen haver-lo vist viu l'any 1939. Les seves suposades despulles estan enterrades a la Catedral de Barcelona, a la capella del Sant Crist de Lepant. La identificació de la seva dentadura, feta per l'odontòleg forense Joan Carol Montfort, ha permès comprovar-ne l'equivalència amb la declaració de dos dentistes que l'havien tractat quan era bisbe de Lleida. De tota manera és evident que la mateixa Església catòlica dubta de la veracitat del seu martiri, puix que a diferència de tots els altres bisbes, sacerdots i seglars que va ser assassinats durant la Guerra Civil, Irurita no ha estat beatificat; només ha estat proclamat servent de Déu, en incoar-se la causa d'investigació per a la seva beatificació. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 486833 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17219785 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930. Persones de l'entorn del president Francesc Macià el consideraren com a gran enemic de Catalunya. (ca)
  • Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930. Persones de l'entorn del president Francesc Macià el consideraren com a gran enemic de Catalunya. (ca)
rdfs:label
  • Manuel Irurita Almandoz (ca)
  • Manuel Irurita Almandoz (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:abans of
is prop-ca:predecessor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of