Marià Fortuny i de Madrazo (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949) fou un pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial català. Fill del també pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal i de Cecília de Madrazo. Fou conegut com el «Petit Leonardo», en referència a la seva capacitat d'inventiva i a la seva personalitat polifacètica.

Property Value
prop-ca:imatge
  • Mariano Fortuny y Madrazo.jpg
prop-ca:peu
  • Marià Fortuny i de Madrazo
dbo:abstract
  • Marià Fortuny i de Madrazo (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949) fou un pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial català. Fill del també pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal i de Cecília de Madrazo. Fou conegut com el «Petit Leonardo», en referència a la seva capacitat d'inventiva i a la seva personalitat polifacètica. Va ser un pintor notable, encara que de menys nivell que son pare, que va morir quan l'infant només tenia tres anys. Llavors, amb la mare, se'n van a viure a París, on començaria a pintar. El 1889, la família es trasllada a Venècia i Fortuny instal·la el seu taller al palau Pesaro degli Orfei, que a la seva mort serà donat a la ciutat per la seva dona, Henriette Nigrin, i actualment acull el Museu Fortuny. Va exposar primer a Londres el 1894 i després a París (1899) i Milà (1900). A Barcelona hi va exposar el 1922. Com a dissenyador de roba i escenògraf, esdevingué una figura del màxim relleu internacional. Va morir a Venècia el 1949. Fou enterrat al cementiri del Campo del Verano, a Roma. Va registrar més d'una vintena de patents, que inclouen des de processos d'estampació fins a un sistema de navegació, passant per un nou paper fotogràfic i una paleta de colors propis. Va transformar l'espai escènic teatral amb una tècnica d'il·luminació indirecta i l'anomenada «cúpula Fortuny» –un quart d'esfera que feia de reflector i trencava amb els cels pintats dels decorats tradicionals. A més de la pintura, es va dedicar al gravat i a la fotografia, i fou també empresari d'èxit. Darrerament ha estat objecte d'una gran mostra retrospectiva per part de l'obra social de la Caixa. L'exposició, amb 300 peces, la majoria provinents del Museu Fortuny de Venècia, ha estat la més exhaustiva que s'ha fet mai sobre l'artista fora de la ciutat italiana i la primera que abasta una visió de totes les facetes de l'artista. El seu oblit en la seva terra d'origen, Catalunya, es deu a la figura excepcional del seu pare, Marià Fortuny i Marsal, el gran pintor autor de La vicaria i La Batalla de Tetuan, que el va eclipsar. A la resta del món, la seva figura apareix erròniament associada a la decadència de finals del segle XIX, quan en realitat era un capdavanter de la modernitat. El vestit Delphos, que el va consagrar universalment, el va crear el 1909. Fortuny va proposar per a les dones un vestit format per una simple túnica de seda prisada, d'inspiració grecoromana; cadascun dels vestits tenia un color únic, que l'artista obtenia mitjançant un bany en 15 tintes diferents, i tenia uns 400 plecs que permetien que la tela s'adaptés de manera perfecta al cos de la dona. Encara avui dia els vestits Delphos són altament apreciats. També és famós el seu mocador de seda Knossos, igualment inspirat en el món clàssic, de forma rectangular i amb dissenys geomètrics asimètrics; o els llums Fortuny, metàl·lics, per a interiors, i els seus llums de seda. Fortuny va tenir un taller amb cent treballadors i va obrir botigues a París i Londres. Va ser glossat per escriptors com D'Annunzio i Proust, i aquest darrer el va batejar com «el mag de Venècia». (ca)
  • Marià Fortuny i de Madrazo (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949) fou un pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial català. Fill del també pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal i de Cecília de Madrazo. Fou conegut com el «Petit Leonardo», en referència a la seva capacitat d'inventiva i a la seva personalitat polifacètica. Va ser un pintor notable, encara que de menys nivell que son pare, que va morir quan l'infant només tenia tres anys. Llavors, amb la mare, se'n van a viure a París, on començaria a pintar. El 1889, la família es trasllada a Venècia i Fortuny instal·la el seu taller al palau Pesaro degli Orfei, que a la seva mort serà donat a la ciutat per la seva dona, Henriette Nigrin, i actualment acull el Museu Fortuny. Va exposar primer a Londres el 1894 i després a París (1899) i Milà (1900). A Barcelona hi va exposar el 1922. Com a dissenyador de roba i escenògraf, esdevingué una figura del màxim relleu internacional. Va morir a Venècia el 1949. Fou enterrat al cementiri del Campo del Verano, a Roma. Va registrar més d'una vintena de patents, que inclouen des de processos d'estampació fins a un sistema de navegació, passant per un nou paper fotogràfic i una paleta de colors propis. Va transformar l'espai escènic teatral amb una tècnica d'il·luminació indirecta i l'anomenada «cúpula Fortuny» –un quart d'esfera que feia de reflector i trencava amb els cels pintats dels decorats tradicionals. A més de la pintura, es va dedicar al gravat i a la fotografia, i fou també empresari d'èxit. Darrerament ha estat objecte d'una gran mostra retrospectiva per part de l'obra social de la Caixa. L'exposició, amb 300 peces, la majoria provinents del Museu Fortuny de Venècia, ha estat la més exhaustiva que s'ha fet mai sobre l'artista fora de la ciutat italiana i la primera que abasta una visió de totes les facetes de l'artista. El seu oblit en la seva terra d'origen, Catalunya, es deu a la figura excepcional del seu pare, Marià Fortuny i Marsal, el gran pintor autor de La vicaria i La Batalla de Tetuan, que el va eclipsar. A la resta del món, la seva figura apareix erròniament associada a la decadència de finals del segle XIX, quan en realitat era un capdavanter de la modernitat. El vestit Delphos, que el va consagrar universalment, el va crear el 1909. Fortuny va proposar per a les dones un vestit format per una simple túnica de seda prisada, d'inspiració grecoromana; cadascun dels vestits tenia un color únic, que l'artista obtenia mitjançant un bany en 15 tintes diferents, i tenia uns 400 plecs que permetien que la tela s'adaptés de manera perfecta al cos de la dona. Encara avui dia els vestits Delphos són altament apreciats. També és famós el seu mocador de seda Knossos, igualment inspirat en el món clàssic, de forma rectangular i amb dissenys geomètrics asimètrics; o els llums Fortuny, metàl·lics, per a interiors, i els seus llums de seda. Fortuny va tenir un taller amb cent treballadors i va obrir botigues a París i Londres. Va ser glossat per escriptors com D'Annunzio i Proust, i aquest darrer el va batejar com «el mag de Venècia». (ca)
dbo:birthPlace
dbo:deathPlace
dbo:occupation
dbo:restingPlace
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 34602 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17205234 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Marià Fortuny i de Madrazo (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949) fou un pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial català. Fill del també pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal i de Cecília de Madrazo. Fou conegut com el «Petit Leonardo», en referència a la seva capacitat d'inventiva i a la seva personalitat polifacètica. (ca)
  • Marià Fortuny i de Madrazo (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949) fou un pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial català. Fill del també pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal i de Cecília de Madrazo. Fou conegut com el «Petit Leonardo», en referència a la seva capacitat d'inventiva i a la seva personalitat polifacètica. (ca)
rdfs:label
  • Marià Fortuny i de Madrazo (ca)
  • Marià Fortuny i de Madrazo (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Marià Fortuny i de Madrazo (ca)
  • Marià Fortuny i de Madrazo (ca)
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of