El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel. Tot i el nom, no es tracta de formatge ni de brossat, com sí que ho és el mató, sinó que el nom mató es refereix a la forma i textura d'aquestes postres desemmotllades, com el pit pàl·lid i tremolós d'una monja. Actualment es consideren unes postres o berenar típiques barcelonines que hom pot degustar, per exemple, a les famoses xocolateries del carrer Petritxol, al barri Gòtic.

Property Value
prop-ca:altresNoms
  • Mató de Pedralbes
prop-ca:ingredientsDestacats
  • llet de vaca , rovell d'ou, sucre, midó, pell de llimona, canyella
prop-ca:nom
  • Mató de monja
prop-ca:on
prop-ca:textcolor
  • white
prop-ca:tipusCuina
dbo:abstract
  • El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel. Tot i el nom, no es tracta de formatge ni de brossat, com sí que ho és el mató, sinó que el nom mató es refereix a la forma i textura d'aquestes postres desemmotllades, com el pit pàl·lid i tremolós d'una monja. Actualment es consideren unes postres o berenar típiques barcelonines que hom pot degustar, per exemple, a les famoses xocolateries del carrer Petritxol, al barri Gòtic. Són unes darreries de la família del menjar blanc que abans eren populars a tota Catalunya. Al segle XIX es menjaven tradicionalment per Sant Josep, com a alternativa a la crema catalana, i en aquesta època havia de ser literalment fet per monges, que el podien vendre o regalar. A l'època de la Renaixença els barcelonins anaven a Pedralbes a menjar aquestes postres fetes per les monges del convent de Pedralbes, cosa que va fer que es conegués també com a mató de Pedralbes. Una cosa similar va ócorrer a Lisboa, on en aquesta època estava de moda anar a la localitat propera de Belém a menjar els pastéis de nata que també, des d'aleshores, són també coneguts com a pastéis de Belém En aquesta època era molt popular i es considerava més refinat i prestigiós que la crema catalana. A La cuynera catalana (1.835) es considera equivalent al menjar blanc, que per a alguns autors és un mató de monja sense ou. El baró de Maldà en parla al seu Calaix de Sastre escrit entre finals del segle XVIII i començaments del XIX. Al segle XIX surt, en castellà i sota el nom de requesón de monja, al receptari Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana de Joan Cabrisas, publicat a l'Habana l'any 1859. També referencien el mató de monja molts escriptors de l'època, com per exemple Pitarra. El 1.877, per exemple, Rossend Arús va publicar un relat satíric titulat Los matons de Pedralbes a la revista en català La llumanera de Nova York, que es publicava a la ciutat de Nova York. (ca)
  • El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel. Tot i el nom, no es tracta de formatge ni de brossat, com sí que ho és el mató, sinó que el nom mató es refereix a la forma i textura d'aquestes postres desemmotllades, com el pit pàl·lid i tremolós d'una monja. Actualment es consideren unes postres o berenar típiques barcelonines que hom pot degustar, per exemple, a les famoses xocolateries del carrer Petritxol, al barri Gòtic. Són unes darreries de la família del menjar blanc que abans eren populars a tota Catalunya. Al segle XIX es menjaven tradicionalment per Sant Josep, com a alternativa a la crema catalana, i en aquesta època havia de ser literalment fet per monges, que el podien vendre o regalar. A l'època de la Renaixença els barcelonins anaven a Pedralbes a menjar aquestes postres fetes per les monges del convent de Pedralbes, cosa que va fer que es conegués també com a mató de Pedralbes. Una cosa similar va ócorrer a Lisboa, on en aquesta època estava de moda anar a la localitat propera de Belém a menjar els pastéis de nata que també, des d'aleshores, són també coneguts com a pastéis de Belém En aquesta època era molt popular i es considerava més refinat i prestigiós que la crema catalana. A La cuynera catalana (1.835) es considera equivalent al menjar blanc, que per a alguns autors és un mató de monja sense ou. El baró de Maldà en parla al seu Calaix de Sastre escrit entre finals del segle XVIII i començaments del XIX. Al segle XIX surt, en castellà i sota el nom de requesón de monja, al receptari Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana de Joan Cabrisas, publicat a l'Habana l'any 1859. També referencien el mató de monja molts escriptors de l'època, com per exemple Pitarra. El 1.877, per exemple, Rossend Arús va publicar un relat satíric titulat Los matons de Pedralbes a la revista en català La llumanera de Nova York, que es publicava a la ciutat de Nova York. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 462957 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17601888 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel. Tot i el nom, no es tracta de formatge ni de brossat, com sí que ho és el mató, sinó que el nom mató es refereix a la forma i textura d'aquestes postres desemmotllades, com el pit pàl·lid i tremolós d'una monja. Actualment es consideren unes postres o berenar típiques barcelonines que hom pot degustar, per exemple, a les famoses xocolateries del carrer Petritxol, al barri Gòtic. (ca)
  • El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel. Tot i el nom, no es tracta de formatge ni de brossat, com sí que ho és el mató, sinó que el nom mató es refereix a la forma i textura d'aquestes postres desemmotllades, com el pit pàl·lid i tremolós d'una monja. Actualment es consideren unes postres o berenar típiques barcelonines que hom pot degustar, per exemple, a les famoses xocolateries del carrer Petritxol, al barri Gòtic. (ca)
rdfs:label
  • Mató de monja (ca)
  • Mató de monja (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of