Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850 – Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany. Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la Schlesische Zeitung, sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la Wiener Allgemeine Zeitung, d'on passà el 1883 a la Presse, a la Wiener Montagys-Revue el 1890, i al Neues Wiener Tageblatt el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu:

Property Value
prop-ca:genere
  • Poesia
prop-ca:grandària
  • 250 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Max Kalbeck.jpg
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Max Kalbeck
prop-ca:obresNotables
  • Biografia de Johannes Barhms
prop-ca:ocupacio
prop-ca:periodeActiu
prop-ca:peu
  • Max Kalbeck
prop-ca:sepultura
  • Cementiri de Viena
prop-ca:tematica
  • Musical
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
dbo:abstract
  • Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850 – Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany. Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la Schlesische Zeitung, sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la Wiener Allgemeine Zeitung, d'on passà el 1883 a la Presse, a la Wiener Montagys-Revue el 1890, i al Neues Wiener Tageblatt el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu: * Gereimtes und Ungereimtes (1885); * Wiener Opernabende (1885); * Opernabende (1888); * Das Bühnenfespiel zu Bayreuth; Humoresken und Phantasien (1896), i, sobretot, la seva important Johannes Brahms (6 vol., 1908-14), la Correspondència de la qual també publicà el 1906. A més, és autor, de llibres d'opereta, als que hi posaren música, entre d'altres Johann Strauss, Fielitz, Caro i Ede Poldini, i de nous texts per Bastien und Bastienne i La finta giardiniera de Mozart, i Maien König de Gluck. Finalment va publicar les col·leccions de poesies: * Aus Natur und Leben (1870); * Neue Dichtüngen (1872); * Wintergrün (872); * Nöchte (1877); * Zur Dämmerzeit (1880); * Aus alter und neuer Zeit (1890). (ca)
  • Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850 – Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany. Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la Schlesische Zeitung, sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la Wiener Allgemeine Zeitung, d'on passà el 1883 a la Presse, a la Wiener Montagys-Revue el 1890, i al Neues Wiener Tageblatt el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu: * Gereimtes und Ungereimtes (1885); * Wiener Opernabende (1885); * Opernabende (1888); * Das Bühnenfespiel zu Bayreuth; Humoresken und Phantasien (1896), i, sobretot, la seva important Johannes Brahms (6 vol., 1908-14), la Correspondència de la qual també publicà el 1906. A més, és autor, de llibres d'opereta, als que hi posaren música, entre d'altres Johann Strauss, Fielitz, Caro i Ede Poldini, i de nous texts per Bastien und Bastienne i La finta giardiniera de Mozart, i Maien König de Gluck. Finalment va publicar les col·leccions de poesies: * Aus Natur und Leben (1870); * Neue Dichtüngen (1872); * Wintergrün (872); * Nöchte (1877); * Zur Dämmerzeit (1880); * Aus alter und neuer Zeit (1890). (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1377469 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17552051 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850 – Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany. Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la Schlesische Zeitung, sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la Wiener Allgemeine Zeitung, d'on passà el 1883 a la Presse, a la Wiener Montagys-Revue el 1890, i al Neues Wiener Tageblatt el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu: (ca)
  • Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850 – Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany. Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la Schlesische Zeitung, sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la Wiener Allgemeine Zeitung, d'on passà el 1883 a la Presse, a la Wiener Montagys-Revue el 1890, i al Neues Wiener Tageblatt el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu: (ca)
rdfs:label
  • Max Kalbeck (ca)
  • Max Kalbeck (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of