| Property |
Value |
| prop-ca:alineació
| |
| prop-ca:contingut
|
- La reforma de Juli Cèsar va acordar que l'any tingués 12 mesos: els parells tindrien 30 dies i 31 els senars . Al final d'any es van incorporar dos mesos, gener i febrer, convertint aquest en l'últim mes regular l'any i en l'excepció, ja que constaria de tan sols 29 dies. D'aquesta manera es completaven els 365 dies que componien l'any.
Però aviat arribarien els canvis, ja que Cèsar va tenir l'honor de posar-li el seu nom al cinquè mes i el va designar juliol.
El seu successor, i fill adoptiu, Octavi August, donaria el nom d'agost al sisè mes . Per satisfer la seva vanitat i que el seu mes tingués els mateixos dies que el de Cèsar, va ser necessari realitzar un ball de xifres: es va afegir un dia a agost robat de l'últim mes, que no era altre que febrer. Així és com va passar a tenir 28 dies. La resta de mesos també van patir canvis, ja que hi havia tres seguits amb 31 dies ; finalment setembre i novembre es van quedar amb 30, i octubre i desembre amb 31.
- EL 40 és un nombre que apareix sovint en múltiples manifestacions i referents culturals.
Així, per exemple, llegim a la Bíblia que van ser 40 els dies que va durar el diluvi , que Jesús va passar 40 dies al desert i els israelites 40 anys al Sinaí .
El 40 també és present en diverses manifestacions litúrgiques, com les 40 hores, exercici de pietat tradicional catòlica en record de les hores passades per Jesús dins el sepulcre i consistent en l'adoració durant aquest temps del Santíssim sagrament.
Per la seva banda, la tradició musulmana afirma que l'ànima del difunt ha d'esperar 40 dies per ser jutjada i arribar al paradís, i és a partir de llavors quan els familiars poden visitar la tomba.
Però les tradicions associades al 40 no són només de caràcter religiós. Així, per exemple, s'estableixen amb freqüència períodes d'espera de 40 dies, anomenats quarantenes, tant per a la prevenció de contagis com per a la regeneració dels teixits després del part
i també es present en diferents refranys i dites per exemple:
Si plou a Sant Marc, quaranta dies de fang,
Quan plou per l'Ascensió, plouen quaranta dies més; un dia sí, un dia no,
Quan plou per Sant Medard plou quaranta dies massa tard , etc.
|
| prop-ca:longitut
|
- 350 (xsd:integer)
- absolute
|
| prop-ca:títol
|
- El 40 un referent cultural
- Febrer, juliol i agost,
- una qüestió de vanitat
|
| dbo:abstract
|
- Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura vint-i-nou dies i mig. En un any hi ha dotze lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta. Cada mes agrupa un mínim de quatre setmanes. (ca)
- Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura vint-i-nou dies i mig. En un any hi ha dotze lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta. Cada mes agrupa un mínim de quatre setmanes. (ca)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura vint-i-nou dies i mig. En un any hi ha dotze lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta. Cada mes agrupa un mínim de quatre setmanes. (ca)
- Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura vint-i-nou dies i mig. En un any hi ha dotze lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta. Cada mes agrupa un mínim de quatre setmanes. (ca)
|
| rdfs:label
| |
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is prop-ca:periodicitat
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dct:subject
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
