| dbo:abstract
|
- Nikolai Boríssevitx Obukhov, en rus: , (Kursk, 1892 - París, 1954) fou un compositor i inventor moscovita. Estudià amb Txerepnín i amb Steinberg, en el Conservatori de Sant Petersburg. El seu pare era director de l'orquestra del Teatre de l'Òpera Imperial, raó per la qual, sembla que la família es refugià a París en esclatar la Revolució russa. En aquesta última ciutat fou deixeble de Ravel. Temperament místic exacerbat, trobà, des del principi, en el seu compatriota Skriabin, un bon model a seguir. Més tard emprà un tipus d'atonalitat dodecafònica que no es pot –donada l'època en què l'emprà— suposar emparentada amb Schönberg. És sabut que els aspectes objectius de l'evolució solen revelar-se, en una mateixa època, a diversos talents o sensibilitats, sense que, moltes vegades, existeixi cap relació entre ells. També intuí Obujov la necessitat de considerar com totalment temperada l'escala de 12 sons. Encara que inventés un tipus de notació en què no existeixen sostinguts ni bemolls, signes d'evident procedència tonal (els reduïa als cinc sons temperats intermedis que, de fet, s'han emprat), el verdaderament important és que en tal idea es manifesta clarament l'establiment dels sons base del sistema dodecafònic serial. També inventà la creu sonora, aparell electrònic que després va resultar ser, poc més o menys una còpia de l'heteròfon de Theremin; malgrat tot, no deixa de situar-se junt amb aquest, Trautwein, Mager i Martenot, entre els iniciadors de la tècnica musical electrònica. D'Obujov es conserva, les romances de joventut Je t’attendrai i N’attends rient. Més tard influït, com Skriabin, per la idea de l'obra única, va compondre els poemes litúrgics L'agneau est notre remords i Le Pasteur est notre consolation. La seva obra principal és Le livre de la vie, espècie d'espectacle total –més aviat acció--, pel que no tan sols compongué el text, sinó que, a més, crits i altres manifestacions vocals que tenen molt a veure amb aspectes tècnics incorporats als nostres dies, a través de l'expressionisme musical. (ca)
- Nikolai Boríssevitx Obukhov, en rus: , (Kursk, 1892 - París, 1954) fou un compositor i inventor moscovita. Estudià amb Txerepnín i amb Steinberg, en el Conservatori de Sant Petersburg. El seu pare era director de l'orquestra del Teatre de l'Òpera Imperial, raó per la qual, sembla que la família es refugià a París en esclatar la Revolució russa. En aquesta última ciutat fou deixeble de Ravel. Temperament místic exacerbat, trobà, des del principi, en el seu compatriota Skriabin, un bon model a seguir. Més tard emprà un tipus d'atonalitat dodecafònica que no es pot –donada l'època en què l'emprà— suposar emparentada amb Schönberg. És sabut que els aspectes objectius de l'evolució solen revelar-se, en una mateixa època, a diversos talents o sensibilitats, sense que, moltes vegades, existeixi cap relació entre ells. També intuí Obujov la necessitat de considerar com totalment temperada l'escala de 12 sons. Encara que inventés un tipus de notació en què no existeixen sostinguts ni bemolls, signes d'evident procedència tonal (els reduïa als cinc sons temperats intermedis que, de fet, s'han emprat), el verdaderament important és que en tal idea es manifesta clarament l'establiment dels sons base del sistema dodecafònic serial. També inventà la creu sonora, aparell electrònic que després va resultar ser, poc més o menys una còpia de l'heteròfon de Theremin; malgrat tot, no deixa de situar-se junt amb aquest, Trautwein, Mager i Martenot, entre els iniciadors de la tècnica musical electrònica. D'Obujov es conserva, les romances de joventut Je t’attendrai i N’attends rient. Més tard influït, com Skriabin, per la idea de l'obra única, va compondre els poemes litúrgics L'agneau est notre remords i Le Pasteur est notre consolation. La seva obra principal és Le livre de la vie, espècie d'espectacle total –més aviat acció--, pel que no tan sols compongué el text, sinó que, a més, crits i altres manifestacions vocals que tenen molt a veure amb aspectes tècnics incorporats als nostres dies, a través de l'expressionisme musical. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Nikolai Boríssevitx Obukhov, en rus: , (Kursk, 1892 - París, 1954) fou un compositor i inventor moscovita. Estudià amb Txerepnín i amb Steinberg, en el Conservatori de Sant Petersburg. El seu pare era director de l'orquestra del Teatre de l'Òpera Imperial, raó per la qual, sembla que la família es refugià a París en esclatar la Revolució russa. En aquesta última ciutat fou deixeble de Ravel. Temperament místic exacerbat, trobà, des del principi, en el seu compatriota Skriabin, un bon model a seguir. (ca)
- Nikolai Boríssevitx Obukhov, en rus: , (Kursk, 1892 - París, 1954) fou un compositor i inventor moscovita. Estudià amb Txerepnín i amb Steinberg, en el Conservatori de Sant Petersburg. El seu pare era director de l'orquestra del Teatre de l'Òpera Imperial, raó per la qual, sembla que la família es refugià a París en esclatar la Revolució russa. En aquesta última ciutat fou deixeble de Ravel. Temperament místic exacerbat, trobà, des del principi, en el seu compatriota Skriabin, un bon model a seguir. (ca)
|
