Una obertura d'escacs és el conjunt de moviments amb què comença una partida del joc dels escacs. Les seqüències estàndard de jugades inicials són anomenades obertures quan són jugades per les blanques, o bé defenses, quan són jugades per les negres. Hi ha unes quantes dotzenes d'obertures diferents, amb centenars o milers de variants i subvariants. The Oxford Companion to Chess llista 1.327 variants d'obertura amb un nom concret. Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del joc posicional (per exemple, l'obertura Réti, l'obertura catalana, o algunes línies del gambet de dama refusat) fins a les salvatges de joc tàctic (per exemple, el gambet Letó o la defensa dels dos cavalls, en particular la Variant Traxler). A més de referir-se a seqüències esp

Property Value
prop-ca:cognom
  • Collins
prop-ca:data
  • 2005 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
prop-ca:isbn
  • 1 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Sam
prop-ca:títol
  • Understanding the Chess Openings
dbo:abstract
  • Una obertura d'escacs és el conjunt de moviments amb què comença una partida del joc dels escacs. Les seqüències estàndard de jugades inicials són anomenades obertures quan són jugades per les blanques, o bé defenses, quan són jugades per les negres. Hi ha unes quantes dotzenes d'obertures diferents, amb centenars o milers de variants i subvariants. The Oxford Companion to Chess llista 1.327 variants d'obertura amb un nom concret. Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del joc posicional (per exemple, l'obertura Réti, l'obertura catalana, o algunes línies del gambet de dama refusat) fins a les salvatges de joc tàctic (per exemple, el gambet Letó o la defensa dels dos cavalls, en particular la Variant Traxler). A més de referir-se a seqüències específiques de jugades, l'obertura és, en general, la primera fase d'una partida d'escacs; les altres fases són el mig joc i el final. Una seqüència de moviments que es consideri estàndard (sovint catalogada en alguna publicació de referència com ara l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs) és anomenada com "les jugades de llibre", o "del llibre", o "teòriques". Els llibres de referència sovint mostren aquestes seqüències de jugades en notació algebraica, arbres de variants, o bé taules. Quan la partida comença a desviar-se de la teoria d'obertures coneguda, hom diu que els jugadors són "fora del llibre". En moltes línies d'obertura, les jugades considerades millors per ambdós bàndols han estat estudiades per vint, vint-i-cinc, o més jugades. Algunes anàlisis arriben fins a trenta o trenta-cinc jugades, com a les clàssiques Defensa índia de rei, la Sveshnikov, o la Najdorf, variants (les dues darreres) de la defensa siciliana. Els jugadors professionals dediquen anys a l'estudi de les obertures, i ho continuen fent durant les seves carreres, atès que la teoria d'obertures progressa i es modifica contínuament. Una nova seqüència de jugades a l'obertura és coneguda com a una "Novetat teòrica" (o, simplement, "Novetat". Una novetat mantinguda en secret fins que és usada en una partida de competició es coneix com a "variant preparada", una arma molt poderosa sobretot en l'alta competició. (ca)
  • Una obertura d'escacs és el conjunt de moviments amb què comença una partida del joc dels escacs. Les seqüències estàndard de jugades inicials són anomenades obertures quan són jugades per les blanques, o bé defenses, quan són jugades per les negres. Hi ha unes quantes dotzenes d'obertures diferents, amb centenars o milers de variants i subvariants. The Oxford Companion to Chess llista 1.327 variants d'obertura amb un nom concret. Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del joc posicional (per exemple, l'obertura Réti, l'obertura catalana, o algunes línies del gambet de dama refusat) fins a les salvatges de joc tàctic (per exemple, el gambet Letó o la defensa dels dos cavalls, en particular la Variant Traxler). A més de referir-se a seqüències específiques de jugades, l'obertura és, en general, la primera fase d'una partida d'escacs; les altres fases són el mig joc i el final. Una seqüència de moviments que es consideri estàndard (sovint catalogada en alguna publicació de referència com ara l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs) és anomenada com "les jugades de llibre", o "del llibre", o "teòriques". Els llibres de referència sovint mostren aquestes seqüències de jugades en notació algebraica, arbres de variants, o bé taules. Quan la partida comença a desviar-se de la teoria d'obertures coneguda, hom diu que els jugadors són "fora del llibre". En moltes línies d'obertura, les jugades considerades millors per ambdós bàndols han estat estudiades per vint, vint-i-cinc, o més jugades. Algunes anàlisis arriben fins a trenta o trenta-cinc jugades, com a les clàssiques Defensa índia de rei, la Sveshnikov, o la Najdorf, variants (les dues darreres) de la defensa siciliana. Els jugadors professionals dediquen anys a l'estudi de les obertures, i ho continuen fent durant les seves carreres, atès que la teoria d'obertures progressa i es modifica contínuament. Una nova seqüència de jugades a l'obertura és coneguda com a una "Novetat teòrica" (o, simplement, "Novetat". Una novetat mantinguda en secret fins que és usada en una partida de competició es coneix com a "variant preparada", una arma molt poderosa sobretot en l'alta competició. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 589682 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16415703 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Una obertura d'escacs és el conjunt de moviments amb què comença una partida del joc dels escacs. Les seqüències estàndard de jugades inicials són anomenades obertures quan són jugades per les blanques, o bé defenses, quan són jugades per les negres. Hi ha unes quantes dotzenes d'obertures diferents, amb centenars o milers de variants i subvariants. The Oxford Companion to Chess llista 1.327 variants d'obertura amb un nom concret. Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del joc posicional (per exemple, l'obertura Réti, l'obertura catalana, o algunes línies del gambet de dama refusat) fins a les salvatges de joc tàctic (per exemple, el gambet Letó o la defensa dels dos cavalls, en particular la Variant Traxler). A més de referir-se a seqüències esp (ca)
  • Una obertura d'escacs és el conjunt de moviments amb què comença una partida del joc dels escacs. Les seqüències estàndard de jugades inicials són anomenades obertures quan són jugades per les blanques, o bé defenses, quan són jugades per les negres. Hi ha unes quantes dotzenes d'obertures diferents, amb centenars o milers de variants i subvariants. The Oxford Companion to Chess llista 1.327 variants d'obertura amb un nom concret. Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del joc posicional (per exemple, l'obertura Réti, l'obertura catalana, o algunes línies del gambet de dama refusat) fins a les salvatges de joc tàctic (per exemple, el gambet Letó o la defensa dels dos cavalls, en particular la Variant Traxler). A més de referir-se a seqüències esp (ca)
rdfs:label
  • Obertura (escacs) (ca)
  • Obertura (escacs) (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of