L'oceanografia De vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.

Property Value
dbo:abstract
  • L'oceanografia De vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics. La paraula «oceanografia» fou encunyada per primer cop l'any 1584, del francès océanographie, però va tenir una vida curta. L'any 1880 retorna l'alemany com oceanographie. En aquesta mateixa època sorgien correlativament en altres llengües oceanography, en anglès; oceanografía, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula oceanografia apareix al final del segle XIX. Ciències del mar és un grau que consta de 4 o 5 cursos (depèn de la universitat on es cursi). S'imparteixen les assignatures de biologia marina, matemàtiques, estadística, oceanografia física (descriptiva), mètodes en oceanografia, química de les dissolucions aquoses, mecànica de fluids geofísics, microbiologia i parasitologia, geofísica, sedimentologia i paleontologia marina, tectònica de plaques, dinàmica marina i oceanografia química durant el primer cicle (3 anys); i aqüicultura, oceanografia ambiental, planificació i gestió del medi marí i litoral, enginyeria de costes, medi ambient i contaminació del medi marí, explotació i economia de recursos marins, recursos minerals marins i instal·lacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, aquest grau només s'imparteix a les universitats de Barcelona (nou d'aquest any), Vigo, Cadis, Sevilla, las Palmas de Gran Canaria i Alacant. La vocació de científic marí normalment està relacionada amb la variant de biologia marina, però no només hi ha peixos, al mar. Tenint en compte que el 70% del planeta tTrra l'ocupen mars i oceans és lògic pensar que moltes de les respostes quant a la dinàmica del planeta les podem trobar al mar, per no dir totes. Per exemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents compostos químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxid de carboni, el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d'aquests elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seves corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilòmetres.En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ja que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és dipositat a les conques marines donant a lloc a un important registre geològic. (ca)
  • L'oceanografia De vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics. La paraula «oceanografia» fou encunyada per primer cop l'any 1584, del francès océanographie, però va tenir una vida curta. L'any 1880 retorna l'alemany com oceanographie. En aquesta mateixa època sorgien correlativament en altres llengües oceanography, en anglès; oceanografía, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula oceanografia apareix al final del segle XIX. Ciències del mar és un grau que consta de 4 o 5 cursos (depèn de la universitat on es cursi). S'imparteixen les assignatures de biologia marina, matemàtiques, estadística, oceanografia física (descriptiva), mètodes en oceanografia, química de les dissolucions aquoses, mecànica de fluids geofísics, microbiologia i parasitologia, geofísica, sedimentologia i paleontologia marina, tectònica de plaques, dinàmica marina i oceanografia química durant el primer cicle (3 anys); i aqüicultura, oceanografia ambiental, planificació i gestió del medi marí i litoral, enginyeria de costes, medi ambient i contaminació del medi marí, explotació i economia de recursos marins, recursos minerals marins i instal·lacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, aquest grau només s'imparteix a les universitats de Barcelona (nou d'aquest any), Vigo, Cadis, Sevilla, las Palmas de Gran Canaria i Alacant. La vocació de científic marí normalment està relacionada amb la variant de biologia marina, però no només hi ha peixos, al mar. Tenint en compte que el 70% del planeta tTrra l'ocupen mars i oceans és lògic pensar que moltes de les respostes quant a la dinàmica del planeta les podem trobar al mar, per no dir totes. Per exemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents compostos químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxid de carboni, el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d'aquests elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seves corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilòmetres.En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ja que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és dipositat a les conques marines donant a lloc a un important registre geològic. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 113424 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16573736 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L'oceanografia De vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics. (ca)
  • L'oceanografia De vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics. (ca)
rdfs:label
  • Oceanografia (ca)
  • Oceanografia (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:ocupacio of
is dbo:occupation of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of