| Property |
Value |
| prop-ca:any
|
- 1993 (xsd:integer)
- 1994 (xsd:integer)
- 1996 (xsd:integer)
- 1997 (xsd:integer)
- 1998 (xsd:integer)
- 2001 (xsd:integer)
- 2003 (xsd:integer)
- 2005 (xsd:integer)
- 2007 (xsd:integer)
- 2008 (xsd:integer)
|
| prop-ca:coautors
|
- Charles H. Rosenzveig
- James S. Pacy
- Jonathan Wilkenfeld
- Vahur Made, David J. Smith
|
| prop-ca:cognom
|
- O'Connor
- Aust
- Salmon
- Petrov
- Frucht
- Brecher
- Hiden
- McHugh
- Misiunas
- Plakans
- Rislakki
- Taagepera
- Talmon
- Wyman
- Ziemele
|
| prop-ca:edició
| |
| prop-ca:editorial
|
- ABC-CLIO
- AuthorHouse
- Cambridge University Press
- Greenwood Publishing Group
- Longman
- Oxford University Press
- Routledge
- University of California Press
- University of Michigan Press
- JHU Press
- Rodopi
- Martinus Nijhoff Publishers
- Tänapäev
|
| prop-ca:enllaçautor
|
- Anthony Aust
- Ineta Ziemele
- John Hiden
- Patrick Salmon
|
| prop-ca:isbn
|
- 0 (xsd:integer)
- 90 (xsd:integer)
- 978 (xsd:integer)
- 313318786 (xsd:integer)
- 313323550 (xsd:integer)
- 415371007 (xsd:integer)
- 520082281 (xsd:integer)
- 9780198265733 (xsd:double)
- 9780313323553 (xsd:double)
- 9780472108060 (xsd:double)
- 9780801849695 (xsd:double)
- 9781434315731 (xsd:double)
- 9781576078006 (xsd:double)
- 9789042024243 (xsd:double)
|
| prop-ca:llengua
|
- Estonian, translated from Russian
|
| prop-ca:lloc
| |
| prop-ca:nom
|
- Anthony
- David
- James
- Johan
- John
- Michael
- Patrick
- Richard
- Stefan
- Kevin
- Rein
- Jukka
- Andrejs
- Ineta
- Pavel
- Romuald J.
|
| prop-ca:pàgines
|
- 113 (xsd:integer)
- 132 (xsd:integer)
- 365 (xsd:integer)
- 596 (xsd:integer)
|
| prop-ca:ref
|
- Aust2005
- HidenSalmon1994
- Ziemele2005
|
| prop-ca:títol
|
- A Study of Crisis
- Experiencing Totalitarianism: The Invasion and Occupation of Latvia by the USSR and Nazi Germany 1939–1991
- Handbook of International Law
- The Case for Latvia. Disinformation Campaigns Against a Small Nation
- Punalipuline Balti Laevastik ja Eesti 1939–1941
- Recognition of governments in international law
- The Baltic Nations and Europe
- The Baltic question during the Cold War
- The History of the Baltic States
- The World Reacts to the Holocaust
- The history of the Baltic States
- State Continuity and Nationality: The Baltic States and Russia
- The Baltic States, years of dependence, 1940–1990
- Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture
- Diplomats without a country: Baltic diplomacy, international law, and the Cold War
|
| prop-ca:url
| |
| dbo:abstract
|
- L'ocupació dels Estats Bàltics va ser l'ocupació militar dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) per la Unió Soviètica, sota els auspicis del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 14 de juny de 1940, seguida per la seva incorporació a l'URSS com a repúbliques constrituents, així com la posterior ocupació de les Repúbliques Bàltiques per l'Alemanya Nazi des del 22 de juny de 1941 i la seva incorporació al Reichskommissariat Ostland, que finalitzà quan l'Exèrcit Roig van reconquerir el control de la regió al maig de 1945. Els estats bàltics van tornar a ser independents el 20-21 d'agost de 1991. Els governs dels estats bàltics, els Estats Units i els seus tribunals, el Parlament Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides declararen que aquests països havien estat envaïts, ocupats i incorporats il·legalment a la Unió Soviètica sota les previsions del Pacte Mólotov-Ribbentrop de 1939, primer per la Unió Soviètica, després per l'Alemanya Nazi entre 1941 i 1944, i de nou per la Unió Soviètica des de 1944 i fins a 1991. Aquesta política de no reconeixement donà força al principi de continuïtat legal, la qual sostenia que, de iure, els estats bàltics seguien sent estats independents sota l'ocupació il·legal durant el període 1940-1991. En la revisió de la història soviètica que començà durant la perestroika el 1989, la Unió Soviètica condemnà el protocol secret entre l'Alemanya Nazi i el mateix govern soviètic. Tot i això, l'URSS mai no considerà la seva presència al Bàltic com una ocupació, i considerà les Repúbliques Socialistes Soviètiques d'Estònia, Letònia i Lituània com a repúbliques constituents. El govern rus i diversos oficials de l'estat mantenen que l'annexió soviètica dels Estats Bàltics va ser legítima. Els Estats Bàltics recuperaren la seva sobirania el 1991 durant la dissolució de la Unió Soviètica. Rússia va començar a retirar les tropes dels països bàltics (a partir de Lituània) el 1993. La retirada total de les tropes desplegades per Moscou va tenir lloc a l'agost de 1994. Rússia va acabar oficialment la seva presència militar en els països bàltics, a l'agost de 1998 pel desmantellament de l'estació de radar Skrunda-1 a Letònia. Les instal·lacions desmantellades ser repatriats a Rússia i el lloc va tornar al control de Letònia, amb l'últim soldat rus deixant sòl Bàltic a l'octubre de 1999. (ca)
- L'ocupació dels Estats Bàltics va ser l'ocupació militar dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) per la Unió Soviètica, sota els auspicis del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 14 de juny de 1940, seguida per la seva incorporació a l'URSS com a repúbliques constrituents, així com la posterior ocupació de les Repúbliques Bàltiques per l'Alemanya Nazi des del 22 de juny de 1941 i la seva incorporació al Reichskommissariat Ostland, que finalitzà quan l'Exèrcit Roig van reconquerir el control de la regió al maig de 1945. Els estats bàltics van tornar a ser independents el 20-21 d'agost de 1991. Els governs dels estats bàltics, els Estats Units i els seus tribunals, el Parlament Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides declararen que aquests països havien estat envaïts, ocupats i incorporats il·legalment a la Unió Soviètica sota les previsions del Pacte Mólotov-Ribbentrop de 1939, primer per la Unió Soviètica, després per l'Alemanya Nazi entre 1941 i 1944, i de nou per la Unió Soviètica des de 1944 i fins a 1991. Aquesta política de no reconeixement donà força al principi de continuïtat legal, la qual sostenia que, de iure, els estats bàltics seguien sent estats independents sota l'ocupació il·legal durant el període 1940-1991. En la revisió de la història soviètica que començà durant la perestroika el 1989, la Unió Soviètica condemnà el protocol secret entre l'Alemanya Nazi i el mateix govern soviètic. Tot i això, l'URSS mai no considerà la seva presència al Bàltic com una ocupació, i considerà les Repúbliques Socialistes Soviètiques d'Estònia, Letònia i Lituània com a repúbliques constituents. El govern rus i diversos oficials de l'estat mantenen que l'annexió soviètica dels Estats Bàltics va ser legítima. Els Estats Bàltics recuperaren la seva sobirania el 1991 durant la dissolució de la Unió Soviètica. Rússia va començar a retirar les tropes dels països bàltics (a partir de Lituània) el 1993. La retirada total de les tropes desplegades per Moscou va tenir lloc a l'agost de 1994. Rússia va acabar oficialment la seva presència militar en els països bàltics, a l'agost de 1998 pel desmantellament de l'estació de radar Skrunda-1 a Letònia. Les instal·lacions desmantellades ser repatriats a Rússia i el lloc va tornar al control de Letònia, amb l'últim soldat rus deixant sòl Bàltic a l'octubre de 1999. (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| georss:point
|
- 54.688583333333334 25.270555555555557
|
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- L'ocupació dels Estats Bàltics va ser l'ocupació militar dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) per la Unió Soviètica, sota els auspicis del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 14 de juny de 1940, seguida per la seva incorporació a l'URSS com a repúbliques constrituents, així com la posterior ocupació de les Repúbliques Bàltiques per l'Alemanya Nazi des del 22 de juny de 1941 i la seva incorporació al Reichskommissariat Ostland, que finalitzà quan l'Exèrcit Roig van reconquerir el control de la regió al maig de 1945. Els estats bàltics van tornar a ser independents el 20-21 d'agost de 1991. (ca)
- L'ocupació dels Estats Bàltics va ser l'ocupació militar dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) per la Unió Soviètica, sota els auspicis del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 14 de juny de 1940, seguida per la seva incorporació a l'URSS com a repúbliques constrituents, així com la posterior ocupació de les Repúbliques Bàltiques per l'Alemanya Nazi des del 22 de juny de 1941 i la seva incorporació al Reichskommissariat Ostland, que finalitzà quan l'Exèrcit Roig van reconquerir el control de la regió al maig de 1945. Els estats bàltics van tornar a ser independents el 20-21 d'agost de 1991. (ca)
|
| rdfs:label
|
- Ocupació dels Estats Bàltics (ca)
- Ocupació dels Estats Bàltics (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| geo:lat
| |
| geo:long
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
