Property |
Value |
dbo:abstract
|
- Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca en la seva manera de parlar. Antigament eren persones que dominaven l'art de l'oratòria i que estudiaven per exercir com a tals. Exemples de grans oradors foren Demòstenes i Ciceró. Aquest art s'aplicava davant dels tribunals de justícia o per fer discursos tant polítics com socials (per exemple un discurs al senat o les cúries, un panegíric a l'emperador o altres funcionaris o una oració fúnebre a un difunt. Modernament el terme és poc usat i s'aplica als advocats, fiscals, polítics i predicadors religiosos. (ca)
- Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca en la seva manera de parlar. Antigament eren persones que dominaven l'art de l'oratòria i que estudiaven per exercir com a tals. Exemples de grans oradors foren Demòstenes i Ciceró. Aquest art s'aplicava davant dels tribunals de justícia o per fer discursos tant polítics com socials (per exemple un discurs al senat o les cúries, un panegíric a l'emperador o altres funcionaris o una oració fúnebre a un difunt. Modernament el terme és poc usat i s'aplica als advocats, fiscals, polítics i predicadors religiosos. (ca)
|
dbo:wikiPageID
| |
dbo:wikiPageRevisionID
| |
dct:subject
| |
rdfs:comment
|
- Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca en la seva manera de parlar. Antigament eren persones que dominaven l'art de l'oratòria i que estudiaven per exercir com a tals. Exemples de grans oradors foren Demòstenes i Ciceró. Aquest art s'aplicava davant dels tribunals de justícia o per fer discursos tant polítics com socials (per exemple un discurs al senat o les cúries, un panegíric a l'emperador o altres funcionaris o una oració fúnebre a un difunt. Modernament el terme és poc usat i s'aplica als advocats, fiscals, polítics i predicadors religiosos. (ca)
- Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca en la seva manera de parlar. Antigament eren persones que dominaven l'art de l'oratòria i que estudiaven per exercir com a tals. Exemples de grans oradors foren Demòstenes i Ciceró. Aquest art s'aplicava davant dels tribunals de justícia o per fer discursos tant polítics com socials (per exemple un discurs al senat o les cúries, un panegíric a l'emperador o altres funcionaris o una oració fúnebre a un difunt. Modernament el terme és poc usat i s'aplica als advocats, fiscals, polítics i predicadors religiosos. (ca)
|
rdfs:label
| |
owl:sameAs
| |
prov:wasDerivedFrom
| |
foaf:isPrimaryTopicOf
| |
is prop-ca:ocupacio
of | |
is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
is foaf:primaryTopic
of | |