L’orgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina") és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler. En l'orgue, el so és generat pel pas del vent (aire a pressió) per tubs de diferent longitud, forma, construcció i material, classificats en registres o jocs. En l'actualitat, el vent és generat per un (o més d'un) ventilador elèctric. Antigament, però, el vent era subministrat per un sistema més o menys complex de manxes que eren accionades, mitjançant unes palanques, per una o més persones que assistien l'organista, anomenades manxaires (vegeu en aquest mateix article la fotografia de l'orgue construït per M. Pérez Molero del Museu de la Música de Barcelona). Els diferents registres s'ac

Property Value
prop-ca:article
  • Orgue
prop-ca:classificació
  • Instrument de teclat
prop-ca:cognom
  • Smith
  • Audsley
  • Escalona
  • González Ruiz
  • Lama Gutierrez
  • Oranias i Orga
  • Piqué Collado
  • Tafall y Miguel
prop-ca:color
  • #FFEC8B
prop-ca:constructors
  • Orgueners
prop-ca:data
  • 1965 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • juny del 2002
  • abril, 2002
  • novembre de 2006
  • octubre 2011
prop-ca:descripció
  • Estrasburg, França, del 1741.
  • Orgue de l'Església de Sant Tomàs,
prop-ca:editorial
  • Fundació Enciclopèdia Catalana
  • Generalitat de Catalunya
  • Publicacions de l'Abadia de Montserrat
  • Dover Publications, Inc.
  • Atlantic City Convention Hall Organ Society, Inc.
  • Junta de Castilla y León
  • Librerías París - Valencia
  • Pagès Editors, S. L.
prop-ca:fitxer
  • OrgueSaintThomasStrasbourg.jpg
prop-ca:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • Barcelona
  • Lleida
  • New York
  • Valencia
  • Valladolid
  • Annapolis, Maryland
prop-ca:músics
  • Organistes
prop-ca:nom
  • Josep Maria
  • Miquel
  • Ramon
  • Jordi A.
  • D. Mariano
  • George Ashdown
  • Jesús Angel de la
  • Orgue
  • Stephen D.
prop-ca:publicació
  • Gran Enciclopèdia de la Música
prop-ca:relacionats
prop-ca:tessitura
  • 210 (xsd:integer)
prop-ca:títol
  • Arte completo del constructor de órganos
  • El órgano barroco español
  • L'orgue a Catalunya: història i actualitat
  • La llum del so. El nou orgue de Montserrat
  • The art of organ-building
  • Atlantic City's musical masterpiece: the story of the world's largest pipe organ
  • Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d'Andorra
prop-ca:volum
  • 6 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • L’orgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina") és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler. En l'orgue, el so és generat pel pas del vent (aire a pressió) per tubs de diferent longitud, forma, construcció i material, classificats en registres o jocs. En l'actualitat, el vent és generat per un (o més d'un) ventilador elèctric. Antigament, però, el vent era subministrat per un sistema més o menys complex de manxes que eren accionades, mitjançant unes palanques, per una o més persones que assistien l'organista, anomenades manxaires (vegeu en aquest mateix article la fotografia de l'orgue construït per M. Pérez Molero del Museu de la Música de Barcelona). Els diferents registres s'accionen per mitjà d'unes palanques situades a l'abast de la mà de qui toca l'instrument. A diferència de la majoria d'instruments musicals, l'orgue, no està estandarditzat. Això vol dir que no tots els orgues tenen el mateix nombre de teclats ni de registres, conseqüentment, el nombre de tubs d'un orgue pot variar molt i, conjuntament amb el nombre de teclats i de registres, és un bon indicador de la mida de l'instrument. A Catalunya podem considerar que, en termes generals, un orgue amb un sol teclat manual, amb teclat pedaler o sense, vora mitja dotzena de registres i uns quants centenars de tubs, és un orgue petit (o de dimensions reduïdes); orgues amb dos o tres manuals, pedaler, entre una dotzena i una trentena de registres i entre uns mil i uns dos mil cinc-cents tubs, poden ser considerats orgues de dimensions mitjanes. Orgues d'aquestes dimensions són relativament abundants a casa nostra, en canvi, orgues de dimensions més grans són, en comparació, molt més escassos. L'orgue més gran de Catalunya és el del Palau Nacional de Montjuïc: Amb sis manuals, pedaler, més de 120 registres i cap a uns 11.000 tubs, és, també, el més gran d'Espanya i un dels més grans d'Europa. Avui dia, però, no és operatiu. Els orgues més grans en funcionament a Catalunya són els del Monestir de Montserrat, el de la Catedral de Barcelona i el de la Basílica de Santa Maria de Mataró, tots ells amb quatre manuals, pedaler, una seixantena de registres i uns quatre mil tubs. Així doncs, l'orgue és considerat l'instrument musical més gran, tant pel que fa a les seves dimensions físiques, com a la seva varietat i riquesa tímbriques i al fet de ser l'únic instrument que abasta tots els sons musicals audibles, des de les notes més profundes (greus) fins a les més remotes (agudes). S'ha dit, de l'orgue, que és el "rei dels instruments", frase que s'atribueix a Wolfgang Amadeus Mozart. (ca)
  • L’orgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina") és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler. En l'orgue, el so és generat pel pas del vent (aire a pressió) per tubs de diferent longitud, forma, construcció i material, classificats en registres o jocs. En l'actualitat, el vent és generat per un (o més d'un) ventilador elèctric. Antigament, però, el vent era subministrat per un sistema més o menys complex de manxes que eren accionades, mitjançant unes palanques, per una o més persones que assistien l'organista, anomenades manxaires (vegeu en aquest mateix article la fotografia de l'orgue construït per M. Pérez Molero del Museu de la Música de Barcelona). Els diferents registres s'accionen per mitjà d'unes palanques situades a l'abast de la mà de qui toca l'instrument. A diferència de la majoria d'instruments musicals, l'orgue, no està estandarditzat. Això vol dir que no tots els orgues tenen el mateix nombre de teclats ni de registres, conseqüentment, el nombre de tubs d'un orgue pot variar molt i, conjuntament amb el nombre de teclats i de registres, és un bon indicador de la mida de l'instrument. A Catalunya podem considerar que, en termes generals, un orgue amb un sol teclat manual, amb teclat pedaler o sense, vora mitja dotzena de registres i uns quants centenars de tubs, és un orgue petit (o de dimensions reduïdes); orgues amb dos o tres manuals, pedaler, entre una dotzena i una trentena de registres i entre uns mil i uns dos mil cinc-cents tubs, poden ser considerats orgues de dimensions mitjanes. Orgues d'aquestes dimensions són relativament abundants a casa nostra, en canvi, orgues de dimensions més grans són, en comparació, molt més escassos. L'orgue més gran de Catalunya és el del Palau Nacional de Montjuïc: Amb sis manuals, pedaler, més de 120 registres i cap a uns 11.000 tubs, és, també, el més gran d'Espanya i un dels més grans d'Europa. Avui dia, però, no és operatiu. Els orgues més grans en funcionament a Catalunya són els del Monestir de Montserrat, el de la Catedral de Barcelona i el de la Basílica de Santa Maria de Mataró, tots ells amb quatre manuals, pedaler, una seixantena de registres i uns quatre mil tubs. Així doncs, l'orgue és considerat l'instrument musical més gran, tant pel que fa a les seves dimensions físiques, com a la seva varietat i riquesa tímbriques i al fet de ser l'únic instrument que abasta tots els sons musicals audibles, des de les notes més profundes (greus) fins a les més remotes (agudes). S'ha dit, de l'orgue, que és el "rei dels instruments", frase que s'atribueix a Wolfgang Amadeus Mozart. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 91552 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16643925 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L’orgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina") és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler. En l'orgue, el so és generat pel pas del vent (aire a pressió) per tubs de diferent longitud, forma, construcció i material, classificats en registres o jocs. En l'actualitat, el vent és generat per un (o més d'un) ventilador elèctric. Antigament, però, el vent era subministrat per un sistema més o menys complex de manxes que eren accionades, mitjançant unes palanques, per una o més persones que assistien l'organista, anomenades manxaires (vegeu en aquest mateix article la fotografia de l'orgue construït per M. Pérez Molero del Museu de la Música de Barcelona). Els diferents registres s'ac (ca)
  • L’orgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina") és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler. En l'orgue, el so és generat pel pas del vent (aire a pressió) per tubs de diferent longitud, forma, construcció i material, classificats en registres o jocs. En l'actualitat, el vent és generat per un (o més d'un) ventilador elèctric. Antigament, però, el vent era subministrat per un sistema més o menys complex de manxes que eren accionades, mitjançant unes palanques, per una o més persones que assistien l'organista, anomenades manxaires (vegeu en aquest mateix article la fotografia de l'orgue construït per M. Pérez Molero del Museu de la Música de Barcelona). Els diferents registres s'ac (ca)
rdfs:label
  • Orgue (ca)
  • Orgue (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:instrument of
is prop-ca:instrumentació of
is prop-ca:instrumentsDestacats of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of