| Property |
Value |
| prop-ca:beatificatPer
| |
| prop-ca:colorprofessio
| |
| prop-ca:consagració
| |
| prop-ca:càrrec
|
- Papa de l'Església Catòlica
|
| prop-ca:dataDeBeatificació
| |
| prop-ca:enaltiment
| |
| prop-ca:escutCàrrec
|
- Emblem of the Papacy SE.svg
|
| prop-ca:escutpeu
| |
| prop-ca:fetsDestacables
| |
| prop-ca:final
| |
| prop-ca:iconografia
|
- Com a papa, amb sotana i solideu
|
| prop-ca:imatge
| |
| prop-ca:imatgeEspiritual
| |
| prop-ca:inici
| |
| prop-ca:lema
| |
| prop-ca:llocDeBeatificació
| |
| prop-ca:llocDeMort
| |
| prop-ca:llocDeNaixement
| |
| prop-ca:llocDePelegrinatge
| |
| prop-ca:nom
| |
| prop-ca:nomDeNaixement
|
- Giovanni Battista Montini
|
| prop-ca:peuEspiritual
| |
| prop-ca:predecessor
| |
| prop-ca:proclamació
| |
| prop-ca:sepultura
|
- Cripta de la Basílica de Sant Pere
|
| prop-ca:signatura
| |
| prop-ca:successor
| |
| prop-ca:veneratEn
| |
| dbo:abstract
|
- Pau VI (en llatí: Paulus VI, en francès: Paul VI, en italià: Paolo VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Battista Montini quan fou elegit com a 262è Papa de Roma. Va néixer a Concesio, província de Brescia, el 26 de setembre de 1897. El seu pare, Giovanni Montini era advocat i parlamentari. Va estudiar teologia al seminari de la ciutat a partir del 1916 i el 1920 va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Roma on va estudiar a la Universitat La Sapienza i a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Va seguir la carrera de la diplomàcia pontifícia. Va participar en diverses missions diplomàtiques i treballà en la secretaria d'Estat al Vaticà fins que Pius XII el va enviar a l'arquebisbat de Milà el novembre de 1954. Joan XXIII el va fer cardenal el 1958 i li va donar un paper important en l'organització del Concili Vaticà II, on destaca una famosa frase seva: Església, que dius de tu mateixa?. La mort de Joan XXIII va deixar inacabat el Concili i va deixar al seu successor la difícil feina de portar-lo a la conclusió. En el conclave que es va reunir el juny del 1963 Montini era el clar favorit des de bon principi i fou elegit amb el nom de Pau VI. Va obrir les següents sessions del Concili el setembre del 1963 i el març del 1965. Les conclusions del Concili estan recollides principalment en les Constitucions Lumen Gentium i Gaudium et Spes on van quedar fixades les pautes que l'Església catòlica ha seguit fins als nostres dies. Pau VI no tenia el carisma personal de Joan XXIII i a diferència d'ell no va ser tan progressista, més pragmàtic i en alguns aspectes, molt conservador. Les seves encícliques com Populorum Progressio o Humanae Vitae, mostren la tendència que segueix l'Església fins als nostres dies, progressista en temàtica social, però conservadora en temes sexuals. Tot i intentar conciliar liberals i conservadors, durant el seu pontificat hi va haver el cisma de Lefebvre, bisbe francès partidari de la missa en llatí i de les doctrines anteriors al concili. Va establir que el nombre del Col·legi Cardenalici fos de 111, prescribint que un percentatge havia de ser de països del tercer món i que els cardenals majors de 80 no se'ls permetés participar en els conclaves. Pau VI va renunciar a la tiara i el pal·li, símbols del poder terrenal dels Papes i va desmilitaritzar les guàrdies del Vaticà, deixant només al cos de Guàrdia Suïssa. Va fundar el Museu Pontifici d'Art religiós i modern i va encarregar a l'arquitecte Pier Luigi Nervi la construcció de la sala d'audiències pontifícies que avui porta el seu nom. Va ser el primer Papa a realitzar viatges arreu del món, tradició que Joan Pau II continuaria. L'any 1969 cridà al benedictí català Gabriel Maria Brasó i Tulla, amb el qual l'unia amistat des l'estada d'ambdós a Milà, perquè li dirigis els exercicis espirituals de l'any 1969. Entre el 1964 i el 1970 va visitar tots els continents, per demostrar que l'Església estava oberta a tot el món. L'agost del 1978 va morir a la residència d'estiu dels Papes a Castelgandolfo a causa d'un atac cardíac. Està enterrat a les grutes vaticanes de la Basílica de Sant Pere. (ca)
- Pau VI (en llatí: Paulus VI, en francès: Paul VI, en italià: Paolo VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Battista Montini quan fou elegit com a 262è Papa de Roma. Va néixer a Concesio, província de Brescia, el 26 de setembre de 1897. El seu pare, Giovanni Montini era advocat i parlamentari. Va estudiar teologia al seminari de la ciutat a partir del 1916 i el 1920 va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Roma on va estudiar a la Universitat La Sapienza i a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Va seguir la carrera de la diplomàcia pontifícia. Va participar en diverses missions diplomàtiques i treballà en la secretaria d'Estat al Vaticà fins que Pius XII el va enviar a l'arquebisbat de Milà el novembre de 1954. Joan XXIII el va fer cardenal el 1958 i li va donar un paper important en l'organització del Concili Vaticà II, on destaca una famosa frase seva: Església, que dius de tu mateixa?. La mort de Joan XXIII va deixar inacabat el Concili i va deixar al seu successor la difícil feina de portar-lo a la conclusió. En el conclave que es va reunir el juny del 1963 Montini era el clar favorit des de bon principi i fou elegit amb el nom de Pau VI. Va obrir les següents sessions del Concili el setembre del 1963 i el març del 1965. Les conclusions del Concili estan recollides principalment en les Constitucions Lumen Gentium i Gaudium et Spes on van quedar fixades les pautes que l'Església catòlica ha seguit fins als nostres dies. Pau VI no tenia el carisma personal de Joan XXIII i a diferència d'ell no va ser tan progressista, més pragmàtic i en alguns aspectes, molt conservador. Les seves encícliques com Populorum Progressio o Humanae Vitae, mostren la tendència que segueix l'Església fins als nostres dies, progressista en temàtica social, però conservadora en temes sexuals. Tot i intentar conciliar liberals i conservadors, durant el seu pontificat hi va haver el cisma de Lefebvre, bisbe francès partidari de la missa en llatí i de les doctrines anteriors al concili. Va establir que el nombre del Col·legi Cardenalici fos de 111, prescribint que un percentatge havia de ser de països del tercer món i que els cardenals majors de 80 no se'ls permetés participar en els conclaves. Pau VI va renunciar a la tiara i el pal·li, símbols del poder terrenal dels Papes i va desmilitaritzar les guàrdies del Vaticà, deixant només al cos de Guàrdia Suïssa. Va fundar el Museu Pontifici d'Art religiós i modern i va encarregar a l'arquitecte Pier Luigi Nervi la construcció de la sala d'audiències pontifícies que avui porta el seu nom. Va ser el primer Papa a realitzar viatges arreu del món, tradició que Joan Pau II continuaria. L'any 1969 cridà al benedictí català Gabriel Maria Brasó i Tulla, amb el qual l'unia amistat des l'estada d'ambdós a Milà, perquè li dirigis els exercicis espirituals de l'any 1969. Entre el 1964 i el 1970 va visitar tots els continents, per demostrar que l'Església estava oberta a tot el món. L'agost del 1978 va morir a la residència d'estiu dels Papes a Castelgandolfo a causa d'un atac cardíac. Està enterrat a les grutes vaticanes de la Basílica de Sant Pere. (ca)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- Pau VI (en llatí: Paulus VI, en francès: Paul VI, en italià: Paolo VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Battista Montini quan fou elegit com a 262è Papa de Roma. Va néixer a Concesio, província de Brescia, el 26 de setembre de 1897. El seu pare, Giovanni Montini era advocat i parlamentari. Va estudiar teologia al seminari de la ciutat a partir del 1916 i el 1920 va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Roma on va estudiar a la Universitat La Sapienza i a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Va seguir la carrera de la diplomàcia pontifícia. (ca)
- Pau VI (en llatí: Paulus VI, en francès: Paul VI, en italià: Paolo VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Battista Montini quan fou elegit com a 262è Papa de Roma. Va néixer a Concesio, província de Brescia, el 26 de setembre de 1897. El seu pare, Giovanni Montini era advocat i parlamentari. Va estudiar teologia al seminari de la ciutat a partir del 1916 i el 1920 va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Roma on va estudiar a la Universitat La Sapienza i a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Va seguir la carrera de la diplomàcia pontifícia. (ca)
|
| rdfs:label
| |
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is prop-ca:aprovatPer
of | |
| is prop-ca:beatificatPer
of | |
| is prop-ca:canonitzatPer
of | |
| is prop-ca:creat
of | |
| is prop-ca:després
of | |
| is prop-ca:predecessor
of | |
| is prop-ca:proclamació
of | |
| is prop-ca:successor
of | |
| is dbo:beatifiedBy
of | |
| is dbo:canonizedBy
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
