Pelléas et Mélisande (Pel·leas i Melisenda) és una òpera en cinc actes de Claude Debussy. El llibret en francès és una adaptació del cèlebre drama simbolista de Maurice Maeterlinck (Pelléas et Mélisande). Es va estrenar a l'Opéra Comique de París el 30 d'abril de 1902. A Barcelona es va estrenar l'any 1919 al Teatre Tívoli i l'any 1930 al Gran Teatre del Liceu, on posteriorment va ser reposada l'any 1940 i el 1963, aquest últim en commemoració del centenari de Debussy, amb una innovadora posada en escena a càrrec de Jean Cocteau, procedent del Festival de Metz. El 2012, coincidint amb els 150 anys del naixement del músic, s'hi va tornar a oferir en la producció dirigida escènicament per Robert Wilson.

Property Value
prop-ca:actes
  • 5 (xsd:integer)
prop-ca:colorcomposicio
  • òpera
prop-ca:compositor
prop-ca:descripcióImatge
  • Escena de la font, Acte 2 - Escena 1, per Edmund Blair Leighton
prop-ca:escenari
  • Opéra-Comique de París
prop-ca:estrena
  • 30 (xsd:integer)
prop-ca:estrenacat
  • 1919 (xsd:integer)
prop-ca:estrenaliceu
  • 16 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • 200 (xsd:integer)
prop-ca:llenguaOriginal
prop-ca:llibretista
  • apdaptació feta pel mateix Debussy del drama homònim de Maurice Maeterlinck
prop-ca:personatges
  • S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena *Principals **Golaud , Hector Dufranne **Mélisande soprano, Mary Garden **Pelléas , Jean Périer *Secundaris **Geneviève , Jeanne Gerville-Réache **Arkël , Félix Vieuille **Yniold **Doctor *Altres **Pastor **Criades **Tres pobres **Mariners fora d'escena
prop-ca:títol
  • Pelléas et Mélisande
dbo:abstract
  • Pelléas et Mélisande (Pel·leas i Melisenda) és una òpera en cinc actes de Claude Debussy. El llibret en francès és una adaptació del cèlebre drama simbolista de Maurice Maeterlinck (Pelléas et Mélisande). Es va estrenar a l'Opéra Comique de París el 30 d'abril de 1902. A Barcelona es va estrenar l'any 1919 al Teatre Tívoli i l'any 1930 al Gran Teatre del Liceu, on posteriorment va ser reposada l'any 1940 i el 1963, aquest últim en commemoració del centenari de Debussy, amb una innovadora posada en escena a càrrec de Jean Cocteau, procedent del Festival de Metz. El 2012, coincidint amb els 150 anys del naixement del músic, s'hi va tornar a oferir en la producció dirigida escènicament per Robert Wilson. Aquesta òpera representà, a principis del segle XX el primer model d'òpera moderna, al que s'afegiren després les d'Alban Berg i d'altres compositors contemporanis. El problema principal era com s'havia d'estructurar una música que pogués il·lustrar la dramatúrgia moderna. Esgotats els experiments de molts compositors, tant els veristes com els wagnerians eren simples epígons de fórmules pretèrites. No hi havia més que un camí, de tornada al passat: recitar cantant.Així neix l'sprechgesang del Pierrot Lunaire d'Arnold Schönberg, la declamació del Renard d'Igor Stravinski, i la melopea, cantilena expressiva del Pelléas de Debussy. D'aquesta manera, Pelléas, la primera en el temps, aportà la solució més original a un problema que pesava en el teatre musical: quina era la manera de tractar la veu en el segle XX. A Pelléas et Mélisande, Debussy assaja un mena d'òpera diferent a la que abans s'havia fet. A vegades s'ha qualificat d'anti-òpera, perquè més que cant hi ha una declamació continua (per descomptat sense números tancats ni melodies enganxoses) i perquè l'estatisme de l'acció no té punts de connexió amb l'espectacle líric convencional. Els papers estan escrits en la seua tessitura central; no hi ha mai estridències ni explosions de virtuosisme. Els personatges no deixen gairebé entreveure els seus desitjos i aspiracions, sinó que actuen i senten sense motiu aparent. Mélisande és el personatge més ambigu i complex, noia indefensa i femme fatale alhora, amb pors que no semblen tenir un origen clar. (ca)
  • Pelléas et Mélisande (Pel·leas i Melisenda) és una òpera en cinc actes de Claude Debussy. El llibret en francès és una adaptació del cèlebre drama simbolista de Maurice Maeterlinck (Pelléas et Mélisande). Es va estrenar a l'Opéra Comique de París el 30 d'abril de 1902. A Barcelona es va estrenar l'any 1919 al Teatre Tívoli i l'any 1930 al Gran Teatre del Liceu, on posteriorment va ser reposada l'any 1940 i el 1963, aquest últim en commemoració del centenari de Debussy, amb una innovadora posada en escena a càrrec de Jean Cocteau, procedent del Festival de Metz. El 2012, coincidint amb els 150 anys del naixement del músic, s'hi va tornar a oferir en la producció dirigida escènicament per Robert Wilson. Aquesta òpera representà, a principis del segle XX el primer model d'òpera moderna, al que s'afegiren després les d'Alban Berg i d'altres compositors contemporanis. El problema principal era com s'havia d'estructurar una música que pogués il·lustrar la dramatúrgia moderna. Esgotats els experiments de molts compositors, tant els veristes com els wagnerians eren simples epígons de fórmules pretèrites. No hi havia més que un camí, de tornada al passat: recitar cantant.Així neix l'sprechgesang del Pierrot Lunaire d'Arnold Schönberg, la declamació del Renard d'Igor Stravinski, i la melopea, cantilena expressiva del Pelléas de Debussy. D'aquesta manera, Pelléas, la primera en el temps, aportà la solució més original a un problema que pesava en el teatre musical: quina era la manera de tractar la veu en el segle XX. A Pelléas et Mélisande, Debussy assaja un mena d'òpera diferent a la que abans s'havia fet. A vegades s'ha qualificat d'anti-òpera, perquè més que cant hi ha una declamació continua (per descomptat sense números tancats ni melodies enganxoses) i perquè l'estatisme de l'acció no té punts de connexió amb l'espectacle líric convencional. Els papers estan escrits en la seua tessitura central; no hi ha mai estridències ni explosions de virtuosisme. Els personatges no deixen gairebé entreveure els seus desitjos i aspiracions, sinó que actuen i senten sense motiu aparent. Mélisande és el personatge més ambigu i complex, noia indefensa i femme fatale alhora, amb pors que no semblen tenir un origen clar. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 93973 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17138535 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Pelléas et Mélisande (Pel·leas i Melisenda) és una òpera en cinc actes de Claude Debussy. El llibret en francès és una adaptació del cèlebre drama simbolista de Maurice Maeterlinck (Pelléas et Mélisande). Es va estrenar a l'Opéra Comique de París el 30 d'abril de 1902. A Barcelona es va estrenar l'any 1919 al Teatre Tívoli i l'any 1930 al Gran Teatre del Liceu, on posteriorment va ser reposada l'any 1940 i el 1963, aquest últim en commemoració del centenari de Debussy, amb una innovadora posada en escena a càrrec de Jean Cocteau, procedent del Festival de Metz. El 2012, coincidint amb els 150 anys del naixement del músic, s'hi va tornar a oferir en la producció dirigida escènicament per Robert Wilson. (ca)
  • Pelléas et Mélisande (Pel·leas i Melisenda) és una òpera en cinc actes de Claude Debussy. El llibret en francès és una adaptació del cèlebre drama simbolista de Maurice Maeterlinck (Pelléas et Mélisande). Es va estrenar a l'Opéra Comique de París el 30 d'abril de 1902. A Barcelona es va estrenar l'any 1919 al Teatre Tívoli i l'any 1930 al Gran Teatre del Liceu, on posteriorment va ser reposada l'any 1940 i el 1963, aquest últim en commemoració del centenari de Debussy, amb una innovadora posada en escena a càrrec de Jean Cocteau, procedent del Festival de Metz. El 2012, coincidint amb els 150 anys del naixement del músic, s'hi va tornar a oferir en la producció dirigida escènicament per Robert Wilson. (ca)
rdfs:label
  • Pelléas et Mélisande (Debussy) (ca)
  • Pelléas et Mélisande (Debussy) (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of