Pere Barnils i Giol (Centelles, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 30 de gener de 1933) fou un important filòleg i fonetista. De ben jove destacà en els estudis i això féu que fos conegut com el savi de ca la Madrona. Estudià al seminari de Vic. El 1908 guanyà una beca convocada per la Diputació de Barcelona per estudiar filologia romànica a Alemanya. Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ('El dialecte d'Alacant', 1913), i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot.

Property Value
prop-ca:abans
prop-ca:almaMater
prop-ca:anys
  • 1926 (xsd:integer)
prop-ca:després
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Pere Barnils i Giol
prop-ca:ocupacio
  • Filòleg i fonetista
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
prop-ca:títol
dbo:abstract
  • Pere Barnils i Giol (Centelles, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 30 de gener de 1933) fou un important filòleg i fonetista. De ben jove destacà en els estudis i això féu que fos conegut com el savi de ca la Madrona. Estudià al seminari de Vic. El 1908 guanyà una beca convocada per la Diputació de Barcelona per estudiar filologia romànica a Alemanya. Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ('El dialecte d'Alacant', 1913), i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot. En tornar, posà en marxa la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i recollí material per a la redacció del Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou l'home de confiança de Mossèn Antoni M. Alcover a l'Institut d'Estudis Catalans, on treballà com a secretari-redactor de les Oficines lexicogràfiques i com a director del laboratori de Fonètica Experimental (1913-1921). Fou un important col·laboradors del Butlletí de Dialectologia Catalana (1913). Un any després, el 1914, representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d'Hamburg. Especialitzat en fonètica, a partir del 1917 organitzà el Laboratori de Fonètica de l'Institut, i el 1918 fou nomenat director de l'Escola Municipal de Sordmuts (1918-1930) que el 1920 passà a formar part de les "Escoles Vil·la Joana" i on aplicà els nous mètodes d'experimentació fonètica. També escrigué poesia. Entre els seus poemes cal esmentar Les Creus de Centelles (1913). Dirigí diferents revistes entre les quals hi ha Estudis Fonètics (1917), La Paraula (1918) i El Parlar (1930). L'any 1926 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 30 de gener de 1933 morí al Laboratori de la Paraula de Barcelona, el seu laboratori particular. (ca)
  • Pere Barnils i Giol (Centelles, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 30 de gener de 1933) fou un important filòleg i fonetista. De ben jove destacà en els estudis i això féu que fos conegut com el savi de ca la Madrona. Estudià al seminari de Vic. El 1908 guanyà una beca convocada per la Diputació de Barcelona per estudiar filologia romànica a Alemanya. Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ('El dialecte d'Alacant', 1913), i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot. En tornar, posà en marxa la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i recollí material per a la redacció del Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou l'home de confiança de Mossèn Antoni M. Alcover a l'Institut d'Estudis Catalans, on treballà com a secretari-redactor de les Oficines lexicogràfiques i com a director del laboratori de Fonètica Experimental (1913-1921). Fou un important col·laboradors del Butlletí de Dialectologia Catalana (1913). Un any després, el 1914, representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d'Hamburg. Especialitzat en fonètica, a partir del 1917 organitzà el Laboratori de Fonètica de l'Institut, i el 1918 fou nomenat director de l'Escola Municipal de Sordmuts (1918-1930) que el 1920 passà a formar part de les "Escoles Vil·la Joana" i on aplicà els nous mètodes d'experimentació fonètica. També escrigué poesia. Entre els seus poemes cal esmentar Les Creus de Centelles (1913). Dirigí diferents revistes entre les quals hi ha Estudis Fonètics (1917), La Paraula (1918) i El Parlar (1930). L'any 1926 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 30 de gener de 1933 morí al Laboratori de la Paraula de Barcelona, el seu laboratori particular. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 804930 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17548410 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Pere Barnils i Giol (Centelles, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 30 de gener de 1933) fou un important filòleg i fonetista. De ben jove destacà en els estudis i això féu que fos conegut com el savi de ca la Madrona. Estudià al seminari de Vic. El 1908 guanyà una beca convocada per la Diputació de Barcelona per estudiar filologia romànica a Alemanya. Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ('El dialecte d'Alacant', 1913), i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot. (ca)
  • Pere Barnils i Giol (Centelles, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 30 de gener de 1933) fou un important filòleg i fonetista. De ben jove destacà en els estudis i això féu que fos conegut com el savi de ca la Madrona. Estudià al seminari de Vic. El 1908 guanyà una beca convocada per la Diputació de Barcelona per estudiar filologia romànica a Alemanya. Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ('El dialecte d'Alacant', 1913), i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot. (ca)
rdfs:label
  • Pere Barnils i Giol (ca)
  • Pere Barnils i Giol (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:abans of
is prop-ca:després of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of