Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. Com a dibuixant, va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa, juntament amb el seu amic Tísner.

Property Value
prop-ca:article
  • El segle de Pere Calders
prop-ca:cognom
  • Bacardí
  • Bath
  • Calders
  • Coca
  • Gregori Soldevila
  • Melcion
  • Palà
  • Pons
  • Puig Molist
  • Triadú
  • Vallverdú
  • Álvarez
prop-ca:col·lecció
  • Volum 39 Biblioteca Serra d'Or
prop-ca:data
  • 1983 (xsd:integer)
  • 1986 (xsd:integer)
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
  • juliol-agost 2012
prop-ca:editorial
prop-ca:enllaçautor
  • Agustí Pons i Mir
  • Jordi Coca Villalonga
prop-ca:exemplar
  • 631 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Pere Calders usdesitjabonesfestes.jpg
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 849883189 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • Barcelona
prop-ca:llocDefuncio
  • Barcelona, Barcelonès
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nacionalitat
prop-ca:nom
  • 25 (xsd:integer)
  • Agustí
  • Amanda
  • Carme
  • Francesc
  • Joan
  • Jordi
  • Marina
  • Montserrat
  • Pere
  • Susanna
prop-ca:obresNotables
  • Cròniques de la veritat oculta, L'ombra de l'atzavara
prop-ca:ocupacio
prop-ca:primeresObres
  • El primer arlequí
  • La glòria del doctor Larén
prop-ca:publicació
prop-ca:pàgines
  • p. 33-37
prop-ca:ref
  • Bath
  • Coca
  • Gregori
  • GregoriOr
  • Melcion
  • Palà
  • Pons
  • Puig
  • Vallverdú
prop-ca:sepultura
  • Cendres dipositades al monument a Calders de Llançà
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
prop-ca:títol
  • Calders : els miralls de la ficció : [catàleg de l'exposició]
  • Cartes d'amor
  • Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders
  • Estimat amic: cartes, textos
  • Ni Àngels Ni Dimonis
  • Pere Calders i el seu temps
  • Pere Calders, veritat oculta
  • Pere Calders: ideari i ficció
  • Pere Calders: Tòpics i subversions de la tradició fantàstica
dbo:abstract
  • Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. Com a dibuixant, va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa, juntament amb el seu amic Tísner. Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic i hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida. Amb els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català de 1954. Calders, però, no va esdevenir realment popular fins a l'any 1978 amb l'estrena d'Antaviana, una obra de teatre de Dagoll Dagom basada en contes de l'autor. Arran de l'èxit d'Antaviana es van reeditar molts dels seus llibres i es va traduir la seva obra a quinze llengües diferents. L'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa. (ca)
  • Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. Com a dibuixant, va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa, juntament amb el seu amic Tísner. Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic i hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida. Amb els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català de 1954. Calders, però, no va esdevenir realment popular fins a l'any 1978 amb l'estrena d'Antaviana, una obra de teatre de Dagoll Dagom basada en contes de l'autor. Arran de l'èxit d'Antaviana es van reeditar molts dels seus llibres i es va traduir la seva obra a quinze llengües diferents. L'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 763 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17566805 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. Com a dibuixant, va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa, juntament amb el seu amic Tísner. (ca)
  • Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. Com a dibuixant, va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa, juntament amb el seu amic Tísner. (ca)
rdfs:label
  • Pere Calders i Rossinyol (ca)
  • Pere Calders i Rossinyol (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of