Pere Sardà i Cailà (Reus 1788 - 1860) fou un polític i empresari que treballà per la seva ciutat. El 1815 va ser un dels accionistes de l'empresa reusenca de diligències entre Reus i Barcelona, promoguda per Josep Brunet. El 1820, formava part de la Societat Patriòtica reusenca, on acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara Pere Mata, pare de Pere Mata Fontanet, Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos i els militars Juan van Halen i Antoni Baiges. Fou diverses vegades regidor i batlle constitucional de la ciutat, per exemple el 1840 a l'inici de la regència d'Espartero, cosa que significa que comptava amb la confiança de les autoritat establertes i dels primers contribuents de la població. Es deuen a le

Property Value
prop-ca:abans
  • Pau Font i Rocamora
prop-ca:anys
  • 1839 (xsd:integer)
prop-ca:després
prop-ca:títol
dbo:abstract
  • Pere Sardà i Cailà (Reus 1788 - 1860) fou un polític i empresari que treballà per la seva ciutat. El 1815 va ser un dels accionistes de l'empresa reusenca de diligències entre Reus i Barcelona, promoguda per Josep Brunet. El 1820, formava part de la Societat Patriòtica reusenca, on acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara Pere Mata, pare de Pere Mata Fontanet, Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos i els militars Juan van Halen i Antoni Baiges. Fou diverses vegades regidor i batlle constitucional de la ciutat, per exemple el 1840 a l'inici de la regència d'Espartero, cosa que significa que comptava amb la confiança de les autoritat establertes i dels primers contribuents de la població. Es deuen a les seves gestions alguns dels avantatges que la seva ciutat obtingué del govern, tals com la cessió a l'Ajuntament dels convents de Sant Francesc, Sant Joan i Seminari, que foren destinats a cases de beneficència, hospital i escoles públiques i la rehabilitació del Port de Salou, cosa que va poder tramitar perquè era vocal de la Junta d'Obres del Port. Promotor de l'empresa reusenca de diligències, que fou la primera que es creà en tot l'estat espanyol. Per la seva actuació com a Comandant de la Milícia Nacional, l'estructura armada d'ordre dels liberals vuitcentistes, va obtenir la creu d'Isabel la Catòlica. Va participar en la fundació del Gas Reusense i en diverses legislatures fou diputat a Corts i senador del regne. El 1852 fou un dels fundadors i primer president de la Societat El Círcol de Reus. Va morir a Reus el 1860. El Diario de Reus, en escriure la seva necrològica, comenta que el seu enterrament fou molt concorregut per gent de totes les classes socials i professionals, ja que "su divisa era el bien y la prosperidad de Reus". Al funeral hi assistiren totes les autoritats i els "representantes de varias corporaciones y sociedades y [...] muchos individuos de la clase obrera" (ca)
  • Pere Sardà i Cailà (Reus 1788 - 1860) fou un polític i empresari que treballà per la seva ciutat. El 1815 va ser un dels accionistes de l'empresa reusenca de diligències entre Reus i Barcelona, promoguda per Josep Brunet. El 1820, formava part de la Societat Patriòtica reusenca, on acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara Pere Mata, pare de Pere Mata Fontanet, Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos i els militars Juan van Halen i Antoni Baiges. Fou diverses vegades regidor i batlle constitucional de la ciutat, per exemple el 1840 a l'inici de la regència d'Espartero, cosa que significa que comptava amb la confiança de les autoritat establertes i dels primers contribuents de la població. Es deuen a les seves gestions alguns dels avantatges que la seva ciutat obtingué del govern, tals com la cessió a l'Ajuntament dels convents de Sant Francesc, Sant Joan i Seminari, que foren destinats a cases de beneficència, hospital i escoles públiques i la rehabilitació del Port de Salou, cosa que va poder tramitar perquè era vocal de la Junta d'Obres del Port. Promotor de l'empresa reusenca de diligències, que fou la primera que es creà en tot l'estat espanyol. Per la seva actuació com a Comandant de la Milícia Nacional, l'estructura armada d'ordre dels liberals vuitcentistes, va obtenir la creu d'Isabel la Catòlica. Va participar en la fundació del Gas Reusense i en diverses legislatures fou diputat a Corts i senador del regne. El 1852 fou un dels fundadors i primer president de la Societat El Círcol de Reus. Va morir a Reus el 1860. El Diario de Reus, en escriure la seva necrològica, comenta que el seu enterrament fou molt concorregut per gent de totes les classes socials i professionals, ja que "su divisa era el bien y la prosperidad de Reus". Al funeral hi assistiren totes les autoritats i els "representantes de varias corporaciones y sociedades y [...] muchos individuos de la clase obrera" (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 36289 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16966890 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Pere Sardà i Cailà (Reus 1788 - 1860) fou un polític i empresari que treballà per la seva ciutat. El 1815 va ser un dels accionistes de l'empresa reusenca de diligències entre Reus i Barcelona, promoguda per Josep Brunet. El 1820, formava part de la Societat Patriòtica reusenca, on acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara Pere Mata, pare de Pere Mata Fontanet, Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos i els militars Juan van Halen i Antoni Baiges. Fou diverses vegades regidor i batlle constitucional de la ciutat, per exemple el 1840 a l'inici de la regència d'Espartero, cosa que significa que comptava amb la confiança de les autoritat establertes i dels primers contribuents de la població. Es deuen a le (ca)
  • Pere Sardà i Cailà (Reus 1788 - 1860) fou un polític i empresari que treballà per la seva ciutat. El 1815 va ser un dels accionistes de l'empresa reusenca de diligències entre Reus i Barcelona, promoguda per Josep Brunet. El 1820, formava part de la Societat Patriòtica reusenca, on acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara Pere Mata, pare de Pere Mata Fontanet, Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos i els militars Juan van Halen i Antoni Baiges. Fou diverses vegades regidor i batlle constitucional de la ciutat, per exemple el 1840 a l'inici de la regència d'Espartero, cosa que significa que comptava amb la confiança de les autoritat establertes i dels primers contribuents de la població. Es deuen a le (ca)
rdfs:label
  • Pere Sardà i Cailà (ca)
  • Pere Sardà i Cailà (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:abans of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of