Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC, en grec: Πυθαγόρας) va ser un filòsof i matemàtic grec. El seu nom ha estat associat al teorema de Pitàgores. Va néixer a l'illa de Samos al Dodecanès. Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i on possiblement va fundar la seva primera escola. Els motius perquè Pitàgores sigui considerat encara una figura no prou coneguda són diversos: Mai abans ni després ha tingut la matemàtica un paper tan important en la vida i en la religió com entre els pitagòrics.

Property Value
prop-ca:commons
  • Pythagoras
prop-ca:viquidites
  • Pitàgores
dbo:abstract
  • Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC, en grec: Πυθαγόρας) va ser un filòsof i matemàtic grec. El seu nom ha estat associat al teorema de Pitàgores. Va néixer a l'illa de Samos al Dodecanès. Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i on possiblement va fundar la seva primera escola. Durant aquests viatges, assimilà coneixements matemàtics, astronòmics i religiosos. Curiosament, va ser contemporani de Buda, Confuci i Lao Tse, per tant, el seu segle va ser molt important per al desenvolupament de la religió, a banda de, evidentment, la matemàtica. Problemes polítics el van obligar a mudar-se a Crotona (a la Magna Grècia), al sud d'Itàlia, on va fundar la seva segona escola, una societat secreta amb bases matemàtiques i filosòfiques. Les doctrines d'aquest centre cultural eren regides per regles molt estrictes de conducta. La seva escola estava oberta a homes i dones indistintament, i la conducta discriminatòria estava prohibida. Els seus estudiants pertanyien a totes les ètnies, religions i estrats econòmics i socials. Els motius perquè Pitàgores sigui considerat encara una figura no prou coneguda són diversos: * D'una banda, s'han perdut documents de la seva època i, entre aquests, biografies seves (una d'aquestes feta per Aristòtil). * D'altra banda, l'orde fundat per ell era de tipus comunal i secret. Els coneixements i les propietats eren mantingudes en règim de comunitat i, per tant, no es podia atribuir un descobriment a cap membre concret de l'escola. Així, no parlarem de l'obra de Pitàgores sinó de les contribucions dels pitagòrics, encara que en l'antiguitat les atribuïen totes a ell. La seva escola de pensament afirmava que l'estructura de l'univers era aritmètica i geomètrica; a partir d'això, les matemàtiques es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigació científica. De fet, el lema de l'escola pitagòrica era el de "tot és nombre". Políticament, l'escola pitagòrica era conservadora i tots seguien un codi de conducta molt estricte. Eren vegetarians perquè creien en la transmigració de les ànimes i, per tant, no s'havia que sacrificar cap animal perquè podia ser la nova morada d'un amic mort. Els pitagòrics confiaven molt en la prossecució dels estudis filosòfics i matemàtics com a base moral per a la direcció de la vida. Pitàgores impartia dos tipus diferents d'ensenyança: l'una per als membres de l'escola i l'altra per la resta de comunitat ciutadana. És de suposar que les contribucions a la matemàtica les feia al primer tipus. El vertader nou èmfasi en la matemàtica grega va ser degut als pitagòrics; amb ells, la matemàtica es relacionà més estretament amb l'amor per la saviesa que amb les exigències de la vida pràctica, i des d'aleshores roman viva fins hui aquesta tendència. La purificació de l'ànima dels pitagòrics s'aconseguia, d'una banda, amb un estricte règim físic i, d'altra banda, amb ritus que recorden els dels adoradors d'Orfeu i de Dionís, però les harmonies i misteris de la filosofia i de la matemàtica també eren parts essencials d'aquest ritual. Mai abans ni després ha tingut la matemàtica un paper tan important en la vida i en la religió com entre els pitagòrics. Piàgores passa per ser l'introductor de pesos i mesures, descobridor de la teoria musical, inventor de la geometria i l'aritmètica teòrica; el primer a sostenir la forma esfèrica de la Terra, a parlar de "teoria" i de "filòsofs", a postular el buit, a canalitzar el fervor religiós pel fervor intel·lectual, a usar el raonament i la definició, a considerar que l'univers era una obra només desxifrable per mitjans matemàtics. A Pitàgores de Samos i a Tales de Milet, se'ls atribueix el començament de la sistematització de la matemàtica, iniciant els estudis de caràcter teòric, és a dir, les demostracions basades en lemes i axiomes. (ca)
  • Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC, en grec: Πυθαγόρας) va ser un filòsof i matemàtic grec. El seu nom ha estat associat al teorema de Pitàgores. Va néixer a l'illa de Samos al Dodecanès. Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i on possiblement va fundar la seva primera escola. Durant aquests viatges, assimilà coneixements matemàtics, astronòmics i religiosos. Curiosament, va ser contemporani de Buda, Confuci i Lao Tse, per tant, el seu segle va ser molt important per al desenvolupament de la religió, a banda de, evidentment, la matemàtica. Problemes polítics el van obligar a mudar-se a Crotona (a la Magna Grècia), al sud d'Itàlia, on va fundar la seva segona escola, una societat secreta amb bases matemàtiques i filosòfiques. Les doctrines d'aquest centre cultural eren regides per regles molt estrictes de conducta. La seva escola estava oberta a homes i dones indistintament, i la conducta discriminatòria estava prohibida. Els seus estudiants pertanyien a totes les ètnies, religions i estrats econòmics i socials. Els motius perquè Pitàgores sigui considerat encara una figura no prou coneguda són diversos: * D'una banda, s'han perdut documents de la seva època i, entre aquests, biografies seves (una d'aquestes feta per Aristòtil). * D'altra banda, l'orde fundat per ell era de tipus comunal i secret. Els coneixements i les propietats eren mantingudes en règim de comunitat i, per tant, no es podia atribuir un descobriment a cap membre concret de l'escola. Així, no parlarem de l'obra de Pitàgores sinó de les contribucions dels pitagòrics, encara que en l'antiguitat les atribuïen totes a ell. La seva escola de pensament afirmava que l'estructura de l'univers era aritmètica i geomètrica; a partir d'això, les matemàtiques es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigació científica. De fet, el lema de l'escola pitagòrica era el de "tot és nombre". Políticament, l'escola pitagòrica era conservadora i tots seguien un codi de conducta molt estricte. Eren vegetarians perquè creien en la transmigració de les ànimes i, per tant, no s'havia que sacrificar cap animal perquè podia ser la nova morada d'un amic mort. Els pitagòrics confiaven molt en la prossecució dels estudis filosòfics i matemàtics com a base moral per a la direcció de la vida. Pitàgores impartia dos tipus diferents d'ensenyança: l'una per als membres de l'escola i l'altra per la resta de comunitat ciutadana. És de suposar que les contribucions a la matemàtica les feia al primer tipus. El vertader nou èmfasi en la matemàtica grega va ser degut als pitagòrics; amb ells, la matemàtica es relacionà més estretament amb l'amor per la saviesa que amb les exigències de la vida pràctica, i des d'aleshores roman viva fins hui aquesta tendència. La purificació de l'ànima dels pitagòrics s'aconseguia, d'una banda, amb un estricte règim físic i, d'altra banda, amb ritus que recorden els dels adoradors d'Orfeu i de Dionís, però les harmonies i misteris de la filosofia i de la matemàtica també eren parts essencials d'aquest ritual. Mai abans ni després ha tingut la matemàtica un paper tan important en la vida i en la religió com entre els pitagòrics. Piàgores passa per ser l'introductor de pesos i mesures, descobridor de la teoria musical, inventor de la geometria i l'aritmètica teòrica; el primer a sostenir la forma esfèrica de la Terra, a parlar de "teoria" i de "filòsofs", a postular el buit, a canalitzar el fervor religiós pel fervor intel·lectual, a usar el raonament i la definició, a considerar que l'univers era una obra només desxifrable per mitjans matemàtics. A Pitàgores de Samos i a Tales de Milet, se'ls atribueix el començament de la sistematització de la matemàtica, iniciant els estudis de caràcter teòric, és a dir, les demostracions basades en lemes i axiomes. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 19292 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17556899 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC, en grec: Πυθαγόρας) va ser un filòsof i matemàtic grec. El seu nom ha estat associat al teorema de Pitàgores. Va néixer a l'illa de Samos al Dodecanès. Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i on possiblement va fundar la seva primera escola. Els motius perquè Pitàgores sigui considerat encara una figura no prou coneguda són diversos: Mai abans ni després ha tingut la matemàtica un paper tan important en la vida i en la religió com entre els pitagòrics. (ca)
  • Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC, en grec: Πυθαγόρας) va ser un filòsof i matemàtic grec. El seu nom ha estat associat al teorema de Pitàgores. Va néixer a l'illa de Samos al Dodecanès. Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i on possiblement va fundar la seva primera escola. Els motius perquè Pitàgores sigui considerat encara una figura no prou coneguda són diversos: Mai abans ni després ha tingut la matemàtica un paper tan important en la vida i en la religió com entre els pitagòrics. (ca)
rdfs:label
  • Pitàgores (ca)
  • Pitàgores (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Pitàgores (ca)
  • Pitàgores (ca)
is prop-ca:influenciesDe of
is prop-ca:influiEn of
is dbo:philosophicalSchool of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of