Barnaba Chiaramonti va néixer en una família noble de la Romanya. Va estudiar a l'Escola de Nobles de Ravenna, el 1758 va ingressar en el convent benedictí de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abat de San Paolo fuori la mura. El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola.

Property Value
prop-ca:colorprofessio
  • papa
prop-ca:càrrec
  • Papa de l'Església Catòlica
prop-ca:escutCàrrec
  • Emblem of the Papacy SE.svg
prop-ca:escutpeu
  • C o a Pius VII .svg
prop-ca:final
  • 20 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Jacques-Louis_David_018.jpg
prop-ca:inici
  • 14 (xsd:integer)
prop-ca:llocDeMort
prop-ca:llocDeNaixement
prop-ca:nom
  • Pius VII
prop-ca:nomDeNaixement
  • Barnaba Chiaramonti
prop-ca:predecessor
prop-ca:successor
dbo:abstract
  • Barnaba Chiaramonti va néixer en una família noble de la Romanya. Va estudiar a l'Escola de Nobles de Ravenna, el 1758 va ingressar en el convent benedictí de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abat de San Paolo fuori la mura. El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola. En aquells anys els francesos, a les ordres de Napoleó, van conquerir el nord d'Itàlia, van declarar acabat el poder temporal dels papes, van segrestar Pius VI i se'l van endur presoner cap a França, on va morir per la duresa del viatge. El conclave no es va poder reunir a Roma per causa de l'ocupació francesa i els cardenals es van reunir a Venècia. Allà el cardenal Chiaramonti va ser escollit Papa, prenent el nom del seu predecessor, Pius VII. Poc temps abans, Napoleó havia donat un cop d'estat i s'havia proclamat primer cònsol de França. Pius VII no era contrari a les idees que els francesos volien imposar a Europa. Sent cardenal ja havia anunciat que els ideals de la Revolució Francesa no eren incompatibles amb els principis de l'Església cristiana. Així doncs, va firmar el concordat del 1801 amb França pel qual va poder tornar a Roma i recuperar el tron papal. A canvi, atorgava a Napoleó el dret de nomenar els bisbes francesos. El 1804 Pius VII va anar a França per tal de coronar Napoleó com a emperador. El Papa només el va ungir amb els olis sagrats i va ser el mateix emperador qui es va posar la corona ell mateix, segurament perquè no volia repetir les condicions humiliants a què pensava que s'havia vist obligat Carlemany al ser coronat mil anys enrere. Les ambicions de Napoleó I eren massa grans per fer-les compatibles amb els interessos de la Santa Seu i el clima d'harmonia entre el Papa i l'emperador es va trencar, especialment quan el 1806 Pius VII es va negar a col·laborar en el bloqueig contra Anglaterra. El 1809 Napoleó va tornar a ocupar els Estats Pontificis i va deportar el Papa com a presoner a Savona i després a Fontainebleau, on va passar la resta de la guerra fins que les derrotes de l'exèrcit francès van provocar l'exili de Napoleó a l'illa d'Elba. Després que el 1815 Napoleó va ser definitivament derrotat, Pius VII va poder tornar a Roma, on el Congrés de Viena li va tornar els estats. Després de la restauració Pius VII va erigir-se conservador, autoritari i antiliberal, influenciat per l'Europa de l'època.Va reconstruir la companyia de Jesús i les guàrdies nobles del Vaticà i va adoptar l'actual bandera, blanca i groga.Va fundar la Pinacoteca Vaticana i el museu Chiaramonti. (ca)
  • Barnaba Chiaramonti va néixer en una família noble de la Romanya. Va estudiar a l'Escola de Nobles de Ravenna, el 1758 va ingressar en el convent benedictí de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abat de San Paolo fuori la mura. El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola. En aquells anys els francesos, a les ordres de Napoleó, van conquerir el nord d'Itàlia, van declarar acabat el poder temporal dels papes, van segrestar Pius VI i se'l van endur presoner cap a França, on va morir per la duresa del viatge. El conclave no es va poder reunir a Roma per causa de l'ocupació francesa i els cardenals es van reunir a Venècia. Allà el cardenal Chiaramonti va ser escollit Papa, prenent el nom del seu predecessor, Pius VII. Poc temps abans, Napoleó havia donat un cop d'estat i s'havia proclamat primer cònsol de França. Pius VII no era contrari a les idees que els francesos volien imposar a Europa. Sent cardenal ja havia anunciat que els ideals de la Revolució Francesa no eren incompatibles amb els principis de l'Església cristiana. Així doncs, va firmar el concordat del 1801 amb França pel qual va poder tornar a Roma i recuperar el tron papal. A canvi, atorgava a Napoleó el dret de nomenar els bisbes francesos. El 1804 Pius VII va anar a França per tal de coronar Napoleó com a emperador. El Papa només el va ungir amb els olis sagrats i va ser el mateix emperador qui es va posar la corona ell mateix, segurament perquè no volia repetir les condicions humiliants a què pensava que s'havia vist obligat Carlemany al ser coronat mil anys enrere. Les ambicions de Napoleó I eren massa grans per fer-les compatibles amb els interessos de la Santa Seu i el clima d'harmonia entre el Papa i l'emperador es va trencar, especialment quan el 1806 Pius VII es va negar a col·laborar en el bloqueig contra Anglaterra. El 1809 Napoleó va tornar a ocupar els Estats Pontificis i va deportar el Papa com a presoner a Savona i després a Fontainebleau, on va passar la resta de la guerra fins que les derrotes de l'exèrcit francès van provocar l'exili de Napoleó a l'illa d'Elba. Després que el 1815 Napoleó va ser definitivament derrotat, Pius VII va poder tornar a Roma, on el Congrés de Viena li va tornar els estats. Després de la restauració Pius VII va erigir-se conservador, autoritari i antiliberal, influenciat per l'Europa de l'època.Va reconstruir la companyia de Jesús i les guàrdies nobles del Vaticà i va adoptar l'actual bandera, blanca i groga.Va fundar la Pinacoteca Vaticana i el museu Chiaramonti. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 118564 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16165370 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Barnaba Chiaramonti va néixer en una família noble de la Romanya. Va estudiar a l'Escola de Nobles de Ravenna, el 1758 va ingressar en el convent benedictí de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abat de San Paolo fuori la mura. El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola. (ca)
  • Barnaba Chiaramonti va néixer en una família noble de la Romanya. Va estudiar a l'Escola de Nobles de Ravenna, el 1758 va ingressar en el convent benedictí de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abat de San Paolo fuori la mura. El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola. (ca)
rdfs:label
  • Pius VII (ca)
  • Pius VII (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:abans of
is prop-ca:aprovatPer of
is prop-ca:beatificatPer of
is prop-ca:canonitzatPer of
is prop-ca:predecessor of
is prop-ca:successor of
is dbo:beatifiedBy of
is dbo:canonizedBy of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of