El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona.L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions pel fet d'haver estat considerada zona militar estratègica.Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat en l'apli

Property Value
prop-ca:any
  • 1963 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Bohigas
  • Huertas Claveria
  • Permanyer
  • Fabre
  • Babiano i Sànchez
  • Santa-Maria
prop-ca:contingut
  • L'ús de la paraula illa prové del concepte de grup de cases «aïllades» que aplicaven els romans quan les anomenaven domuum insula. En francès , italià i en català es fa servir aquest origen. Altres idiomes fan servir el concepte «bloc» o «bloc urbà». Mansana, en canvi, és una denominació catalana derivada de «manso» que al seu torn prové del llatí mansio, mansionis . A l'edat mitjana, s'anomenava manso a les cases de camp que en època romana se'n denominaven «vil·la». L'agrupació de diverses cases al voltant dels manso van anomenar-se mansana. Així, doncs, l'accepció castellana manzana és una castellanització del mansana català que es va popularitzar a Catalunya a partir del segle XVIII fins a arribar a desplaçar l'expressió original. Al seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà va dedicar dues pàgines a la justificació etimològica del terme raonant la nul·la relació de la paraula manzana ni amb el fruit ni amb res que ho relacioni amb la seva forma, demostrant que es tracta d'una pura derivació de la forma escrita. Cerdà va intentar introduir un neologisme per a evitar aquesta discussió, anomenant-les «intervies», sense massa èxit en la seva implantació. Finalment, «mansana» no és una paraula normativa malgrat els intents d'arquitectes, d'alguns llibres d'estil de mitjans escrits o autors com Lluís Permanyer.
prop-ca:editorial
  • Ajuntament de Barcelona
  • Edicions 62
  • Flor del Vent
  • Viena : Ajuntament de Barcelona
prop-ca:enllaçautor
  • Josep Maria Huertas Claveria
  • Lluís Permanyer i Llagós
  • Oriol Bohigas i Guardiola
prop-ca:isbn
  • 978 (xsd:integer)
  • 8489644489 (xsd:double)
prop-ca:lloc
  • Barcelona
prop-ca:nom
  • Eloi
  • Glòria
  • Jaume
  • Josep Maria
  • Lluís
  • Oriol
prop-ca:ref
  • Bohigas
  • Eixample
  • Huertas
  • Santa-Maria
prop-ca:switch
  • right
prop-ca:títol
  • L'Eixample, 150 anys d'Història
  • Antoni Rovira i Trias, Arquitecte de Barcelona
  • Barcelona entre el pla Cerdà i el barraquisme
  • Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859
  • Illa vs mansana. Etimologia
  • Burgesa i revolucionària: la Barcelona del segle XX
prop-ca:width
  • 250 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona.L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions pel fet d'haver estat considerada zona militar estratègica.Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla hipodàmic consistia en el fet que les mansanes tenien xamfrans de 45° per a permetre una millor visibilitat. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà. (ca)
  • El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona.L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions pel fet d'haver estat considerada zona militar estratègica.Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla hipodàmic consistia en el fet que les mansanes tenien xamfrans de 45° per a permetre una millor visibilitat. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 144802 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17092568 (xsd:integer)
dct:subject
georss:point
  • 41.403741 2.189203
rdf:type
rdfs:comment
  • El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona.L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions pel fet d'haver estat considerada zona militar estratègica.Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat en l'apli (ca)
  • El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona.L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions pel fet d'haver estat considerada zona militar estratègica.Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat en l'apli (ca)
rdfs:label
  • Pla Cerdà (ca)
  • Pla Cerdà (ca)
geo:lat
  • 41.403740 (xsd:float)
geo:long
  • 2.189203 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:principalsProjectes of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of