La por és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permet a l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Una bona gestió de la por inclou sentir-la al cos i escoltar-la; si no es fa, queda reprimida i pot generar problemes psicològics. La por continuada genera estrès, o "estrès bo", que posa en alerta les capacitats de la persona, fent que temporalment siguin majors a l'habitual. Al cap d'una hora i mitja, el cos necessita descansar i, de la mateixa manera que quan es fa massa exercici físic el cansament i el dolor avisen el cos que cal aturar-lo temporalment, quan és sotmès a estrès continuat segrega cortisol, que també l'empeny a aturar-se (amb cansament, manca de concentració, sentiment de des

Property Value
dbo:abstract
  • La por és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permet a l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Una bona gestió de la por inclou sentir-la al cos i escoltar-la; si no es fa, queda reprimida i pot generar problemes psicològics. La por continuada genera estrès, o "estrès bo", que posa en alerta les capacitats de la persona, fent que temporalment siguin majors a l'habitual. Al cap d'una hora i mitja, el cos necessita descansar i, de la mateixa manera que quan es fa massa exercici físic el cansament i el dolor avisen el cos que cal aturar-lo temporalment, quan és sotmès a estrès continuat segrega cortisol, que també l'empeny a aturar-se (amb cansament, manca de concentració, sentiment de desesperança, etc.): és el que popularment es coneix com a "estrès dolent" (tot i que no ho és, simplement compleix amb la seva funció), o tècnicament com a distrès. Existeixen molts graus de por, els menors són la desconfiança i el temor, i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por (vegeu política de la por). La por és definida clínicament com una pertorbació angoixant de l'ànim a causa d'un risc o dany real o imaginari. És també una aprensió que té algú que li passi alguna cosa contrària al que desitja.La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat.Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu, i constitueix unn mecanisme de supervivència i de defensa, sorgit per permetre a l'individu respondre davant situacions adverses amb rapidesa i eficàcia. En aquest sentit, és normal i beneficiós per a l'individu i per la seva espècie. La por pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació, es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc. Els problemes d'ansietat són aquells en els quals es pateix per alguna cosa que no està passant realment o en què hi ha una inquietud molt més intensa del que seria normal. (ca)
  • La por és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permet a l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Una bona gestió de la por inclou sentir-la al cos i escoltar-la; si no es fa, queda reprimida i pot generar problemes psicològics. La por continuada genera estrès, o "estrès bo", que posa en alerta les capacitats de la persona, fent que temporalment siguin majors a l'habitual. Al cap d'una hora i mitja, el cos necessita descansar i, de la mateixa manera que quan es fa massa exercici físic el cansament i el dolor avisen el cos que cal aturar-lo temporalment, quan és sotmès a estrès continuat segrega cortisol, que també l'empeny a aturar-se (amb cansament, manca de concentració, sentiment de desesperança, etc.): és el que popularment es coneix com a "estrès dolent" (tot i que no ho és, simplement compleix amb la seva funció), o tècnicament com a distrès. Existeixen molts graus de por, els menors són la desconfiança i el temor, i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por (vegeu política de la por). La por és definida clínicament com una pertorbació angoixant de l'ànim a causa d'un risc o dany real o imaginari. És també una aprensió que té algú que li passi alguna cosa contrària al que desitja.La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat.Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu, i constitueix unn mecanisme de supervivència i de defensa, sorgit per permetre a l'individu respondre davant situacions adverses amb rapidesa i eficàcia. En aquest sentit, és normal i beneficiós per a l'individu i per la seva espècie. La por pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació, es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc. Els problemes d'ansietat són aquells en els quals es pateix per alguna cosa que no està passant realment o en què hi ha una inquietud molt més intensa del que seria normal. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 39465 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16629144 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La por és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permet a l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Una bona gestió de la por inclou sentir-la al cos i escoltar-la; si no es fa, queda reprimida i pot generar problemes psicològics. La por continuada genera estrès, o "estrès bo", que posa en alerta les capacitats de la persona, fent que temporalment siguin majors a l'habitual. Al cap d'una hora i mitja, el cos necessita descansar i, de la mateixa manera que quan es fa massa exercici físic el cansament i el dolor avisen el cos que cal aturar-lo temporalment, quan és sotmès a estrès continuat segrega cortisol, que també l'empeny a aturar-se (amb cansament, manca de concentració, sentiment de des (ca)
  • La por és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permet a l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Una bona gestió de la por inclou sentir-la al cos i escoltar-la; si no es fa, queda reprimida i pot generar problemes psicològics. La por continuada genera estrès, o "estrès bo", que posa en alerta les capacitats de la persona, fent que temporalment siguin majors a l'habitual. Al cap d'una hora i mitja, el cos necessita descansar i, de la mateixa manera que quan es fa massa exercici físic el cansament i el dolor avisen el cos que cal aturar-lo temporalment, quan és sotmès a estrès continuat segrega cortisol, que també l'empeny a aturar-se (amb cansament, manca de concentració, sentiment de des (ca)
rdfs:label
  • Por (ca)
  • Por (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of