José de la Cruz Porfirio Díaz Mori (15 de setembre, 1830 - 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexicà, president (després considerat dictador) que governaria Mèxic des de 1876 a 1911. Porfirio Díaz va començar els seus estudis en un seminari catòlic el 1845, però, l'any següent es va unir al batalló Trujano com a voluntari per defensar el país durant la guerra d'Intervenció Nord-americana. Més tard va ingressar a l'Institut de Ciències i Arts d'Oaxaca per estudiar dret que acabaria el 1854. El 1855, any en què iniciaria la revolució d'Ayutla, es va aixecar en armes amb els revolucionaris que cercaven la restauració del federalisme i la deposició del dictador Antonio López de Santa Anna, començant així la seva carrera militar. El 1856 ja era capità de la infanteria de la Guàrdia Na

Property Value
prop-ca:carrec
  • 35 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 15 (xsd:integer)
prop-ca:escutCarrec
  • Coat of arms of Mexico.svg
prop-ca:final
  • 1880-11-30 (xsd:date)
  • 1888-11-30 (xsd:date)
  • 1892-11-30 (xsd:date)
  • 1896-11-30 (xsd:date)
  • 1900-11-30 (xsd:date)
  • 1904-11-30 (xsd:date)
  • 1908-11-30 (xsd:date)
  • 1911-05-25 (xsd:date)
prop-ca:imatge
  • Porfirio Diaz in uniform.jpg
prop-ca:inici
  • 1876-11-26 (xsd:date)
  • 1884-12-01 (xsd:date)
  • 1888-12-01 (xsd:date)
  • 1892-12-01 (xsd:date)
  • 1896-12-01 (xsd:date)
  • 1900-12-01 (xsd:date)
  • 1904-12-01 (xsd:date)
  • 1908-12-01 (xsd:date)
prop-ca:nacionalitat
  • Mexicà
prop-ca:partitPolitic
prop-ca:predecessor
prop-ca:tipusInfotaula
  • president
dbo:abstract
  • José de la Cruz Porfirio Díaz Mori (15 de setembre, 1830 - 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexicà, president (després considerat dictador) que governaria Mèxic des de 1876 a 1911. Porfirio Díaz va començar els seus estudis en un seminari catòlic el 1845, però, l'any següent es va unir al batalló Trujano com a voluntari per defensar el país durant la guerra d'Intervenció Nord-americana. Més tard va ingressar a l'Institut de Ciències i Arts d'Oaxaca per estudiar dret que acabaria el 1854. El 1855, any en què iniciaria la revolució d'Ayutla, es va aixecar en armes amb els revolucionaris que cercaven la restauració del federalisme i la deposició del dictador Antonio López de Santa Anna, començant així la seva carrera militar. El 1856 ja era capità de la infanteria de la Guàrdia Nacional i el 1859 n'era el coronel efectiu. El 1861 va ser elegit com a diputat federal d'un districte de l'estat d'Oaxaca, alhora que era promogut a general de brigada. Durant els anys de la Intervenció Francesa, va prendre part de nombroses accions de guerra contra els invasors. El 1862 va encapçalar la cavalleria en la famosa batalla de Puebla que derrotaria l'exèrcit francès. El 1863, però, seria capturat pels invasors. Després de la seva fugida, el president en l'exili, Benito Juárez el volia fer Secretari de Defensa o Comandant en Cap de l'Exèrcit, però Díaz només va acceptar el càrrec de Comandant de l'Exèrcit Central. El 1864 els conservadors imperials el van demanar que s'unís a llur causa, però Díaz es va refusar. El 1866 va declarar formalment la seva lleialtat al president Juárez. El mateix any, el general de les forces imperials, el mariscal Bezaine el va oferir rendir la ciutat de Mèxic si Díaz se separava de Juárez. Un cop més, Díaz no va acceptar l'oferta i va continuar la lluita armada contra els imperials i l'exèrcit francès. L'emperador mateix, Maximilià d'Habsburg, el va oferir el suport imperial a les causes liberals si Díaz acceptava el càrrec de Comandant de l'Exèrcit Imperial, oferta que Díaz també rebutjaria. Finalment, el 1867 Díaz va encapçalar les forces republicanes que guanyarien la batalla de Puebla i l'última batalla de la ciutat de Mèxic després de la qual cauria l'Imperi i el republicanisme seria restaurat sota el lideratge de Benito Juárez. Díaz es va postular com a candidat d'oposició a Benito Juárez i va perdre en les eleccions presidencials de 1867 i 1871. En les últimes eleccions va acusar al president de frau electoral, i va promulgar el Pla de la Noria per enderrocar el govern de Juárez, sota el lema "Sufragi Efectiu, No Reelecció", però les seves forces van ser derrotades en la batalla de La Bufa, Zacatecas. Després de la mort de Juárez, Sebastián Lerdo de Tejada, vicepresident, va assumir la presidència, i va oferir amnistia als rebels. Díaz va acceptar i es va retirar a la seva hisenda a l'estat de Veracruz. El 1874 va ser elegit com a diputat de l'estat de Veracruz. Enmig de la inestabilitat política i militar durant el govern de Lerdo de Tejada, Díaz va planejar una rebel·lió el 10 de gener, 1876 coneguda com el Pla de Tuxtepec. Després d'enderrocar el president, va governar el país per un període (1876-1880) i atès que la constitució prohibia la reelecció immediata, el 1880, un dels seus seguidors, Manuel González va ser elegit com el seu successor. El període de González es va caracteritzar per la corrupció i incompetència, i el 1884 Díaz es va postular com a candidat i va guanyar les eleccions presidencials amb facilitat, malgrat haver-se oposat abans a la reelecció. Després d'una esmena constitucional, va ser reelegit consecutivament, de vegades amb frau electoral, assassinats dels seus opositors i corrupció, fins al 1911. La premsa nacional va publicar el nou lema irònic de l'època porifirana, "Sufragi Efectiu No, Reelecció". Encara que el Congrés mai no seria dissolt i que se celebrarien eleccions (fraudulentes), Díaz va tenir el poder quasi absolut i governaria gairebé com dictador. (ca)
  • José de la Cruz Porfirio Díaz Mori (15 de setembre, 1830 - 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexicà, president (després considerat dictador) que governaria Mèxic des de 1876 a 1911. Porfirio Díaz va començar els seus estudis en un seminari catòlic el 1845, però, l'any següent es va unir al batalló Trujano com a voluntari per defensar el país durant la guerra d'Intervenció Nord-americana. Més tard va ingressar a l'Institut de Ciències i Arts d'Oaxaca per estudiar dret que acabaria el 1854. El 1855, any en què iniciaria la revolució d'Ayutla, es va aixecar en armes amb els revolucionaris que cercaven la restauració del federalisme i la deposició del dictador Antonio López de Santa Anna, començant així la seva carrera militar. El 1856 ja era capità de la infanteria de la Guàrdia Nacional i el 1859 n'era el coronel efectiu. El 1861 va ser elegit com a diputat federal d'un districte de l'estat d'Oaxaca, alhora que era promogut a general de brigada. Durant els anys de la Intervenció Francesa, va prendre part de nombroses accions de guerra contra els invasors. El 1862 va encapçalar la cavalleria en la famosa batalla de Puebla que derrotaria l'exèrcit francès. El 1863, però, seria capturat pels invasors. Després de la seva fugida, el president en l'exili, Benito Juárez el volia fer Secretari de Defensa o Comandant en Cap de l'Exèrcit, però Díaz només va acceptar el càrrec de Comandant de l'Exèrcit Central. El 1864 els conservadors imperials el van demanar que s'unís a llur causa, però Díaz es va refusar. El 1866 va declarar formalment la seva lleialtat al president Juárez. El mateix any, el general de les forces imperials, el mariscal Bezaine el va oferir rendir la ciutat de Mèxic si Díaz se separava de Juárez. Un cop més, Díaz no va acceptar l'oferta i va continuar la lluita armada contra els imperials i l'exèrcit francès. L'emperador mateix, Maximilià d'Habsburg, el va oferir el suport imperial a les causes liberals si Díaz acceptava el càrrec de Comandant de l'Exèrcit Imperial, oferta que Díaz també rebutjaria. Finalment, el 1867 Díaz va encapçalar les forces republicanes que guanyarien la batalla de Puebla i l'última batalla de la ciutat de Mèxic després de la qual cauria l'Imperi i el republicanisme seria restaurat sota el lideratge de Benito Juárez. Díaz es va postular com a candidat d'oposició a Benito Juárez i va perdre en les eleccions presidencials de 1867 i 1871. En les últimes eleccions va acusar al president de frau electoral, i va promulgar el Pla de la Noria per enderrocar el govern de Juárez, sota el lema "Sufragi Efectiu, No Reelecció", però les seves forces van ser derrotades en la batalla de La Bufa, Zacatecas. Després de la mort de Juárez, Sebastián Lerdo de Tejada, vicepresident, va assumir la presidència, i va oferir amnistia als rebels. Díaz va acceptar i es va retirar a la seva hisenda a l'estat de Veracruz. El 1874 va ser elegit com a diputat de l'estat de Veracruz. Enmig de la inestabilitat política i militar durant el govern de Lerdo de Tejada, Díaz va planejar una rebel·lió el 10 de gener, 1876 coneguda com el Pla de Tuxtepec. Després d'enderrocar el president, va governar el país per un període (1876-1880) i atès que la constitució prohibia la reelecció immediata, el 1880, un dels seus seguidors, Manuel González va ser elegit com el seu successor. El període de González es va caracteritzar per la corrupció i incompetència, i el 1884 Díaz es va postular com a candidat i va guanyar les eleccions presidencials amb facilitat, malgrat haver-se oposat abans a la reelecció. Després d'una esmena constitucional, va ser reelegit consecutivament, de vegades amb frau electoral, assassinats dels seus opositors i corrupció, fins al 1911. La premsa nacional va publicar el nou lema irònic de l'època porifirana, "Sufragi Efectiu No, Reelecció". Encara que el Congrés mai no seria dissolt i que se celebrarien eleccions (fraudulentes), Díaz va tenir el poder quasi absolut i governaria gairebé com dictador. (ca)
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:wikiPageID
  • 112375 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17609613 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • José de la Cruz Porfirio Díaz Mori (15 de setembre, 1830 - 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexicà, president (després considerat dictador) que governaria Mèxic des de 1876 a 1911. Porfirio Díaz va començar els seus estudis en un seminari catòlic el 1845, però, l'any següent es va unir al batalló Trujano com a voluntari per defensar el país durant la guerra d'Intervenció Nord-americana. Més tard va ingressar a l'Institut de Ciències i Arts d'Oaxaca per estudiar dret que acabaria el 1854. El 1855, any en què iniciaria la revolució d'Ayutla, es va aixecar en armes amb els revolucionaris que cercaven la restauració del federalisme i la deposició del dictador Antonio López de Santa Anna, començant així la seva carrera militar. El 1856 ja era capità de la infanteria de la Guàrdia Na (ca)
  • José de la Cruz Porfirio Díaz Mori (15 de setembre, 1830 - 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexicà, president (després considerat dictador) que governaria Mèxic des de 1876 a 1911. Porfirio Díaz va començar els seus estudis en un seminari catòlic el 1845, però, l'any següent es va unir al batalló Trujano com a voluntari per defensar el país durant la guerra d'Intervenció Nord-americana. Més tard va ingressar a l'Institut de Ciències i Arts d'Oaxaca per estudiar dret que acabaria el 1854. El 1855, any en què iniciaria la revolució d'Ayutla, es va aixecar en armes amb els revolucionaris que cercaven la restauració del federalisme i la deposició del dictador Antonio López de Santa Anna, començant així la seva carrera militar. El 1856 ja era capità de la infanteria de la Guàrdia Na (ca)
rdfs:label
  • Porfirio Díaz (ca)
  • Porfirio Díaz (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Porfirio Díaz (ca)
  • Porfirio Díaz (ca)
is prop-ca:general of
is prop-ca:predecessor of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of