La premsa pedòfila és el conjunt de publicacions impreses dirigides especialment als pedòfils. Pot oferir notícies, assaigs i informació sobre la pedofília i la infància, però també continguts eròtics. En l'actualitat, la possessió de la majoria de les revistes mencionades és il·legal en molts països.

Property Value
dbo:abstract
  • La premsa pedòfila és el conjunt de publicacions impreses dirigides especialment als pedòfils. Pot oferir notícies, assaigs i informació sobre la pedofília i la infància, però també continguts eròtics. La primera publicació coneguda dedicada en exclusiva a la pedofília va ser la revista acadèmica International Journal of Greek Love, publicada als Estats Units entre gener del 1965 i novembre del 1966 pel numismàtic Walter Breen. Entre la darreria dels anys seixanta i començament dels vuitanta del segle XX, a països com Alemanya, Dinamarca, els Estats Units, els Països Baixos i Suècia, aprofitant un buit legal que permetia la distribució de pornografia infantil, es van publicar revistes impreses com Lolita (una de les publicacions més venudes d'aquesta temàtica), Piccolo, Boy i d'altres, en les quals apareixien des de simples nus infantils fins a escenes de sexe explícit, tant d'incest com d'actes amb menors. En alguns casos, productores comercials com Color Climax Corporation es van fer càrrec de la seva distribució. Amb l'enduriment de les lleis sobre pornografia entre finals dels anys setanta i la primera meitat dels vuitanta, aquest tipus de revistes es van deixar de publicar. El 1979 es llença el primer número de Pan: A Magazine About Boy-Love (posteriorment Paedo Alert News), una revista internacional en anglès dirigida als pedòfils homosexuals. El 1987 es crea Paidika: The Journal of Paedophilia, fins al 1995, una revista acadèmica publicada als Països Baixos. El consell de redacció i els acadèmics que havien publicat articles o concedit entrevistes a la revista van rebre crítiques per part dels seus detractors, com Bruce Rind, Robert Bauserman i Ralph Underwager. Entre el 2006 i el 2010, el suec Karl Andersson va editar Destroyer, una revista gai dedicada a la bellesa juvenil masculina, impresa i publicada oficialment a la República Txeca, i distribuïda a escala internacional a través del seu web. Amb un disseny similar al de revistes com Playboy, contenia fotografies, assaigs, entrevistes, ressenyes, reportatges, articles sobre cultura i relats. Va ser molt criticada per «sexualitzar» la infància. En l'actualitat, la possessió de la majoria de les revistes mencionades és il·legal en molts països. (ca)
  • La premsa pedòfila és el conjunt de publicacions impreses dirigides especialment als pedòfils. Pot oferir notícies, assaigs i informació sobre la pedofília i la infància, però també continguts eròtics. La primera publicació coneguda dedicada en exclusiva a la pedofília va ser la revista acadèmica International Journal of Greek Love, publicada als Estats Units entre gener del 1965 i novembre del 1966 pel numismàtic Walter Breen. Entre la darreria dels anys seixanta i començament dels vuitanta del segle XX, a països com Alemanya, Dinamarca, els Estats Units, els Països Baixos i Suècia, aprofitant un buit legal que permetia la distribució de pornografia infantil, es van publicar revistes impreses com Lolita (una de les publicacions més venudes d'aquesta temàtica), Piccolo, Boy i d'altres, en les quals apareixien des de simples nus infantils fins a escenes de sexe explícit, tant d'incest com d'actes amb menors. En alguns casos, productores comercials com Color Climax Corporation es van fer càrrec de la seva distribució. Amb l'enduriment de les lleis sobre pornografia entre finals dels anys setanta i la primera meitat dels vuitanta, aquest tipus de revistes es van deixar de publicar. El 1979 es llença el primer número de Pan: A Magazine About Boy-Love (posteriorment Paedo Alert News), una revista internacional en anglès dirigida als pedòfils homosexuals. El 1987 es crea Paidika: The Journal of Paedophilia, fins al 1995, una revista acadèmica publicada als Països Baixos. El consell de redacció i els acadèmics que havien publicat articles o concedit entrevistes a la revista van rebre crítiques per part dels seus detractors, com Bruce Rind, Robert Bauserman i Ralph Underwager. Entre el 2006 i el 2010, el suec Karl Andersson va editar Destroyer, una revista gai dedicada a la bellesa juvenil masculina, impresa i publicada oficialment a la República Txeca, i distribuïda a escala internacional a través del seu web. Amb un disseny similar al de revistes com Playboy, contenia fotografies, assaigs, entrevistes, ressenyes, reportatges, articles sobre cultura i relats. Va ser molt criticada per «sexualitzar» la infància. En l'actualitat, la possessió de la majoria de les revistes mencionades és il·legal en molts països. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 995521 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 14782282 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La premsa pedòfila és el conjunt de publicacions impreses dirigides especialment als pedòfils. Pot oferir notícies, assaigs i informació sobre la pedofília i la infància, però també continguts eròtics. En l'actualitat, la possessió de la majoria de les revistes mencionades és il·legal en molts països. (ca)
  • La premsa pedòfila és el conjunt de publicacions impreses dirigides especialment als pedòfils. Pot oferir notícies, assaigs i informació sobre la pedofília i la infància, però també continguts eròtics. En l'actualitat, la possessió de la majoria de les revistes mencionades és il·legal en molts països. (ca)
rdfs:label
  • Premsa pedòfila (ca)
  • Premsa pedòfila (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of