La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968. Va iniciar-se amb l'elecció del reformista Alexander Dubček com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va finalitzar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i d'altres membres del Pacte de Varsòvia, que aturaren les reformes.

Property Value
prop-ca:any
  • 1968 (xsd:integer)
  • 1972 (xsd:integer)
  • 1976 (xsd:integer)
  • 1980 (xsd:integer)
  • 1983 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1986 (xsd:integer)
  • 1990 (xsd:integer)
  • 1993 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
  • 2015 (xsd:integer)
prop-ca:autor
  • Burke, David P.
  • Cherry, Don
  • Mitrokhin, Vasili
  • Pirinen, Kauko
  • Valenta, Jiri
prop-ca:baixes
  • 4 (xsd:integer)
  • 96 (xsd:integer)
  • 108 (xsd:integer)
prop-ca:bàndol
  • 20 (xsd:integer)
  • Txecoslovàquia
prop-ca:coautors
  • Karner,, Stefan; Ruggenthaler, Peter
prop-ca:cognom
  • Christopher
  • Cook
  • Deulonder
  • Hermann
  • Morrison
  • Williams
  • Aspaturian
  • Bischof
  • Bren
  • Chafetz
  • Despalatović
  • Dubček
  • Ello
  • Fowkes
  • Franck
  • Goertz
  • Gorbachev
  • Gorbanevskaya
  • Grenville
  • Hochman
  • Judt
  • Jutikkala
  • Kundera
  • Kusin
  • Margolius-Kovály
  • Mlynař
  • Navazelskis
  • Navrátil
  • Ouimet
  • Skilling
  • Suvorov
prop-ca:conflicte
prop-ca:consulta
  • 9 (xsd:integer)
prop-ca:data
  • 1 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
  • 8 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
  • 18 (xsd:integer)
  • 26 (xsd:integer)
  • 27 (xsd:integer)
  • 29 (xsd:integer)
  • 30 (xsd:integer)
  • 1970 (xsd:integer)
  • 2016 (xsd:integer)
prop-ca:dia
  • 22 (xsd:integer)
prop-ca:edició
  • 1 (xsd:integer)
  • 7 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • dbpedia-ca:Columbia_University_Press
  • dbpedia-ca:Cambridge_University_Press
  • dbpedia-ca:Routledge
  • Basic Books
  • Bubok:
  • Cambridge University Press
  • Central European University Press
  • Cornell University Press
  • Kodansha International
  • Lexington Books
  • Longman
  • Oxford University Press
  • Praeger Publishers
  • Routledge
  • Tusquets
  • Holt, Rinehart and Winston
  • Penguin Press
  • Chelsea House Publications; Library Binding edition
  • Edicions 62:
  • Holmes & Meier
  • Indiana Univ Pr
  • Key Porter Books
  • Kimber
  • New English Library, Sevenoaks
  • Penn State Press
  • Princeton: Princeton University Press
  • Sax-Verlag
  • University of North Carolina Press, Chapel Hill and London
prop-ca:enllaçautor
  • Milan Kundera
  • Alexander Dubček
  • Heda Margolius Kovály
  • Mikhail Gorbachev
  • Viktor Suvorov
prop-ca:forçaNumèrica
  • 200000 (xsd:integer)
prop-ca:general
  • Leonid Bréjnev
  • Alexander Dubček
prop-ca:imatge
  • 300 (xsd:integer)
prop-ca:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 1 (xsd:integer)
  • 80 (xsd:integer)
  • 963 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 9788468684789 (xsd:double)
  • 9788490660898 (xsd:double)
prop-ca:lloc
prop-ca:mes
  • 8 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Alexander
  • Andrew
  • Ben
  • Bernard
  • Gary
  • Glenn
  • Matthew
  • Milan
  • Paul
  • Scott
  • Tony
  • Vernon
  • Vladimir
  • Xavier.
  • J.A.S.
  • Jiří
  • Thomas M.
  • Alexander.
  • Eino
  • Elinor
  • Gordon H.
  • Günter
  • Heda
  • Ina
  • Jaromír
  • Kieran
  • Konstantin
  • Mikhail
  • Natalia
  • Paulina
  • Primavera de Praga
  • Viktor
  • Zdeněk
prop-ca:nomDeLaBatalla
  • Primavera de Praga
prop-ca:nomRef
  • Checoslovaquia, invadida
prop-ca:peuDeFoto
  • Tancs del Pacte de Varsòvia circulen per la Plaça de la Ciutat Vella de Praga l'agost de 1968.
prop-ca:pàgines
  • 352 (xsd:integer)
prop-ca:ref
  • Nor02
prop-ca:resultat
  • Ocupació soviètica de Txecoslovàquia i fi del programa de reformes
prop-ca:territori
prop-ca:títol
  • A l'ombra del Mur de Berlín : l'Europa de l'Est sota el comunisme
  • Neighbors at War: Anthropological Perspectives on Yugoslav Ethnicity
  • Hockey Night in Canada: By The Numbers: From 00 to 99
  • Nation Against Nation: What Happened to the UN Dream and What the U.S. Can Do About It
  • The Prague Spring and the Warsaw Pact invasion of Czechoslovakia in 1968
  • L'Informe Dubcek pròleg de Jordi Solé-Tura. Conté la versió íntegra de l'informe presentat per Alexander Dubcek a la sessió plenària de l'abril de 1968 del Comitè Central del Partit Comunista de Txecoslovàquia i un resum del programa d'acció d'aquest partit
  • Dubcek's blueprint for freedom: his original documents leading to the invasion of Czechoslovakia
  • Gorbachev, Reform, and the Brezhnev Doctrine: Soviet Policy Toward Eastern Europe, 1985–1990
  • Alexander Dubcek
  • Contexts of International Politics
  • Czechoslovakia’s Interrupted Revolution
  • Eurocommunism Between East and West
  • Europe Since 1945: An Encyclopedia
  • La Insostenible lleugeresa de l'ésser
  • Postwar : a history of Europe since 1945
  • Conversations with Gorbachev: On Perestroika, the Prague Spring, and the Crossroads of Socialism
  • Red Square at Noon
  • Sachsen und der "Prager Frühling"
  • Suomen historia
  • The Liberators
  • Under a Cruel Star: A life in Prague 1941–1968
  • The Rise and Fall of the Brezhnev Doctrine in Soviet Foreign Policy
  • Eastern Europe 1945–1969: From Stalinism to Stagnation
  • The Prague Spring and its Aftermath: Czechoslovak Politics, 1968–1970
  • The Prague Spring 1968: A National Security Archive Document Reader
  • The greengrocer and his TV : the culture of communism after the 1968 Prague Spring
  • A History Of The World From the 20th To The 21st Century
  • The World Was Going Our Way: The KGB and the Battle for the Third World
  • The Intellectual Origins of the Prague Spring: The Development of Reformist Ideas in Czechoslovakia 1956–1967
  • Hope Dies Last: The Autobiography of Alexander Dubcek
prop-ca:url
dbo:abstract
  • La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968. Va iniciar-se amb l'elecció del reformista Alexander Dubček com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va finalitzar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i d'altres membres del Pacte de Varsòvia, que aturaren les reformes. Les reformes de la Primavera van ser una aposta decidida per part de Dubček de donar més drets als ciutadans de Txecoslovàquia, tot iniciant un procés de descentralització de l'economia i democratització així com d'aixecament de les restriccions sobre els mitjans, la llibertat d'expressió i de circulació. Després d'un debat sobre la divisió del país en tres repúbliques; Bohèmia, Moràvia-Silèsia i Eslovàquia, Dubček aprovà la decisió de dividir-lo en dues; la República Txeca i Eslovàquia, canvi que finalment va culminar-se el 1992. Les reformes, especialment la descentralització de l'autoritat administrativa, van ser vistes amb recel pels soviètics, que després de negociacions fallides, van enviar 500.000 militars del Pacte de Varsòvia per ocupar el país en aplicació del que es coneixeria com a Doctrina Bréjnev. Davant d'una força militar superior els txecoslovacs reaccionaren fonamentalment mitjançant accions no violentes com intents de confraternització, de distracció de les tropes enemigues i violacions del toc de queda. Gràcies a aquestes accions de resistència civil, la invasió prevista inicialment per uns pocs dies va allargar-se diversos mesos. Les poques accions violentes, com l'autoimmolació de l'estudiant Jan Palach, no van significar en cap cas resistència militar a gran escala. Després de la Primavera, Txecoslovàquia va entrar en un període anomenat normalització, on els diferents líders txecoslovacs, particularment el president Gustáv Husák, van intentar reinstaurar les condicions econòmiques i polítiques prèvies a l'elecció de Dubček. La Primavera de Praga destaca com a font d'inspiració d'artistes com Václav Havel, Karel Husa, Karel Kryl o Milan Kundera, que va escriure la seva obra magna, La insostenible lleugeresa del ser, basada en aquests fets. Txecoslovàquia va romandre sota control soviètic fins a la també pacífica Revolució de Vellut de 1989. El relatiu èxit de la resistència no-violenta durant el procés, se cita com un dels elements clau que van facilitar la transició del país cap a la democràcia durant la Caiguda de la Unió Soviètica a principis dels anys 90. (ca)
  • La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968. Va iniciar-se amb l'elecció del reformista Alexander Dubček com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va finalitzar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i d'altres membres del Pacte de Varsòvia, que aturaren les reformes. Les reformes de la Primavera van ser una aposta decidida per part de Dubček de donar més drets als ciutadans de Txecoslovàquia, tot iniciant un procés de descentralització de l'economia i democratització així com d'aixecament de les restriccions sobre els mitjans, la llibertat d'expressió i de circulació. Després d'un debat sobre la divisió del país en tres repúbliques; Bohèmia, Moràvia-Silèsia i Eslovàquia, Dubček aprovà la decisió de dividir-lo en dues; la República Txeca i Eslovàquia, canvi que finalment va culminar-se el 1992. Les reformes, especialment la descentralització de l'autoritat administrativa, van ser vistes amb recel pels soviètics, que després de negociacions fallides, van enviar 500.000 militars del Pacte de Varsòvia per ocupar el país en aplicació del que es coneixeria com a Doctrina Bréjnev. Davant d'una força militar superior els txecoslovacs reaccionaren fonamentalment mitjançant accions no violentes com intents de confraternització, de distracció de les tropes enemigues i violacions del toc de queda. Gràcies a aquestes accions de resistència civil, la invasió prevista inicialment per uns pocs dies va allargar-se diversos mesos. Les poques accions violentes, com l'autoimmolació de l'estudiant Jan Palach, no van significar en cap cas resistència militar a gran escala. Després de la Primavera, Txecoslovàquia va entrar en un període anomenat normalització, on els diferents líders txecoslovacs, particularment el president Gustáv Husák, van intentar reinstaurar les condicions econòmiques i polítiques prèvies a l'elecció de Dubček. La Primavera de Praga destaca com a font d'inspiració d'artistes com Václav Havel, Karel Husa, Karel Kryl o Milan Kundera, que va escriure la seva obra magna, La insostenible lleugeresa del ser, basada en aquests fets. Txecoslovàquia va romandre sota control soviètic fins a la també pacífica Revolució de Vellut de 1989. El relatiu èxit de la resistència no-violenta durant el procés, se cita com un dels elements clau que van facilitar la transició del país cap a la democràcia durant la Caiguda de la Unió Soviètica a principis dels anys 90. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 106278 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17384631 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968. Va iniciar-se amb l'elecció del reformista Alexander Dubček com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va finalitzar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i d'altres membres del Pacte de Varsòvia, que aturaren les reformes. (ca)
  • La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968. Va iniciar-se amb l'elecció del reformista Alexander Dubček com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va finalitzar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i d'altres membres del Pacte de Varsòvia, que aturaren les reformes. (ca)
rdfs:label
  • Primavera de Praga (ca)
  • Primavera de Praga (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:motius of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of