Zond (Зонд; en rus «sonda») és el nom donat a dues sèries de missions espacials no tripulades soviètiques, actives de 1964 a 1970 amb l'objectiu de recollir informació dels planetes propers i provar tecnologies espacials. La primera sèrie de tres missions es basaven en la sonda planetària 3MV destinada a recollir informació sobre els planetes propers com explorar Venus i Mart. La segona sèrie de sondes de prova foren precursores als vols d'enllaç circumlunars tripulats utilitzant una variant reduïda de la nau Soiuz, consistint en mòduls de servei i de descens, però sense el mòdul orbital.

Property Value
prop-ca:dataDeLlançament
  • 1964 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
prop-ca:nom
  • Zond
prop-ca:operador
prop-ca:peuD'imatge
  • Esquema d'una sonda Zond
prop-ca:tipusDeMissió
  • Exploració planetària i lunar
prop-ca:vehicleDeLlançament
prop-ca:òrbita
  • Circumlunar
dbo:abstract
  • Zond (Зонд; en rus «sonda») és el nom donat a dues sèries de missions espacials no tripulades soviètiques, actives de 1964 a 1970 amb l'objectiu de recollir informació dels planetes propers i provar tecnologies espacials. La primera sèrie de tres missions es basaven en la sonda planetària 3MV destinada a recollir informació sobre els planetes propers com explorar Venus i Mart. La segona sèrie de sondes de prova foren precursores als vols d'enllaç circumlunars tripulats utilitzant una variant reduïda de la nau Soiuz, consistint en mòduls de servei i de descens, però sense el mòdul orbital. Després de dos fracassos la Zond 3 s'envià en missió de prova i fotografià la cara oculta de la Lluna (i fou la segona sonda en fer-ho) per seguir posteriorment en ruta cap a Mart i provar sistemes de telemesura. Les missions Zond 4 fins a Zond 8 foren vols de prova per a vols circumlunars tripulats. Per a les missions dirigides a la Lluna s'utilitzà la sonda Soiuz 7K-L1, alleugerida de molts elements per fer possible el recorregut fins a la Lluna. Es van llençar amb el coet Proton que podia enviar les Zond en una trajectòria de retorn lliure al voltant de la Lluna (és a dir sense poder entrar en una òrbita lunar). Podia dur 1 o 2 cosmonautes. Tant el coet Proton com les Soiuz tenien alguns problemes de fiabilitat, però la carrera espacial obligà a llençar les diverses missions amb alguns problemes. El vol circumlunar de la Zond 5 el setembre de 1968 obligà la NASA a canviar els plans de l'Apollo 8 i dur-lo cap a una trajectòria lunar en lloc de l'òrbita terrestre inicialment prevista. Malgrat tot, de les cinc darreres Zond (de la 4 a la 8) quatre patiren avaries durant el vol. Els vols recolliren dades sobre micrometeorits, raigs còsmics, vent solar, camps magnètics i emissions de ràdio. També van prendre fotografies. (ca)
  • Zond (Зонд; en rus «sonda») és el nom donat a dues sèries de missions espacials no tripulades soviètiques, actives de 1964 a 1970 amb l'objectiu de recollir informació dels planetes propers i provar tecnologies espacials. La primera sèrie de tres missions es basaven en la sonda planetària 3MV destinada a recollir informació sobre els planetes propers com explorar Venus i Mart. La segona sèrie de sondes de prova foren precursores als vols d'enllaç circumlunars tripulats utilitzant una variant reduïda de la nau Soiuz, consistint en mòduls de servei i de descens, però sense el mòdul orbital. Després de dos fracassos la Zond 3 s'envià en missió de prova i fotografià la cara oculta de la Lluna (i fou la segona sonda en fer-ho) per seguir posteriorment en ruta cap a Mart i provar sistemes de telemesura. Les missions Zond 4 fins a Zond 8 foren vols de prova per a vols circumlunars tripulats. Per a les missions dirigides a la Lluna s'utilitzà la sonda Soiuz 7K-L1, alleugerida de molts elements per fer possible el recorregut fins a la Lluna. Es van llençar amb el coet Proton que podia enviar les Zond en una trajectòria de retorn lliure al voltant de la Lluna (és a dir sense poder entrar en una òrbita lunar). Podia dur 1 o 2 cosmonautes. Tant el coet Proton com les Soiuz tenien alguns problemes de fiabilitat, però la carrera espacial obligà a llençar les diverses missions amb alguns problemes. El vol circumlunar de la Zond 5 el setembre de 1968 obligà la NASA a canviar els plans de l'Apollo 8 i dur-lo cap a una trajectòria lunar en lloc de l'òrbita terrestre inicialment prevista. Malgrat tot, de les cinc darreres Zond (de la 4 a la 8) quatre patiren avaries durant el vol. Els vols recolliren dades sobre micrometeorits, raigs còsmics, vent solar, camps magnètics i emissions de ràdio. També van prendre fotografies. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 62385 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 14519996 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Zond (Зонд; en rus «sonda») és el nom donat a dues sèries de missions espacials no tripulades soviètiques, actives de 1964 a 1970 amb l'objectiu de recollir informació dels planetes propers i provar tecnologies espacials. La primera sèrie de tres missions es basaven en la sonda planetària 3MV destinada a recollir informació sobre els planetes propers com explorar Venus i Mart. La segona sèrie de sondes de prova foren precursores als vols d'enllaç circumlunars tripulats utilitzant una variant reduïda de la nau Soiuz, consistint en mòduls de servei i de descens, però sense el mòdul orbital. (ca)
  • Zond (Зонд; en rus «sonda») és el nom donat a dues sèries de missions espacials no tripulades soviètiques, actives de 1964 a 1970 amb l'objectiu de recollir informació dels planetes propers i provar tecnologies espacials. La primera sèrie de tres missions es basaven en la sonda planetària 3MV destinada a recollir informació sobre els planetes propers com explorar Venus i Mart. La segona sèrie de sondes de prova foren precursores als vols d'enllaç circumlunars tripulats utilitzant una variant reduïda de la nau Soiuz, consistint en mòduls de servei i de descens, però sense el mòdul orbital. (ca)
rdfs:label
  • Programa Zond (ca)
  • Programa Zond (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of