El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic.

Property Value
prop-ca:any
  • 1796 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Andrews
  • Hansson
  • Henry
  • Shermer
prop-ca:consulta
  • 2010-10-11 (xsd:date)
prop-ca:editorial
  • T. Cadell and W. Davies
  • W. H. Freeman and Company
prop-ca:enllaçautor
  • James Pettit Andrews
  • Robert Henry
prop-ca:isbn
  • 0 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • Londres
  • Nova York
prop-ca:nom
  • James Pettit
  • M.
  • Robert
  • Sven Ove
prop-ca:pàgines
  • 87 (xsd:integer)
prop-ca:ref
  • harv
prop-ca:títol
  • Science and Pseudo-science
  • Why People Believe Weird Things: Pseudoscience, Superstition, and Other Confusions of Our Time
  • History of Great Britain, from the death of Henry VIII to the accession of James VI of Scotland to the Crown of England
prop-ca:url
prop-ca:volum
  • II
dbo:abstract
  • El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic. Els qui utilitzen aquest terme -especialment els adherents a l'escepticisme científic- parteixen de la convicció següent: es poden distingir tres classes de coneixements: els científics -obtinguts segons el mètode científic-, els empírics -deguts a l'experiència- i els tradicionals -allò que hom coneix, que ha estat sempre així i sempre serà així-. La ciència està basada en les proves -els indicis no són una prova-, els experiments, l'observació, la cerca de la relació causa-efecte, i el principi de la falsabilitat. La falsabilitat consisteix en el fet que un experiment o una observació pot ser repetit per qualsevol científic arreu del món, i segons el mètode científic que s'apliqui, s'obtindrà sempre el mateix resultat. D'aquesta manera, es poden acceptar o rebutjar els teoremes o proposicions d'una teoria. Quan noves observacions o experiments donen resultats que s'adeqüen més a la teoria, s'han de canviar els teoremes o fer-ne de nous; ampliant- en aquest segon cas- la teoria. Així, sovint, es titllen amb aquesta denominació disciplines i fenòmens com: l'alquímia, l'astrologia, el biomagnetisme, la grafologia, l'homeopatia, la numerologia, la parapsicologia, la quiromància, la radioestèsia, la telepatia, la telequinesi, la ufologia, etc. No és fàcil distingir entre ciència i pseudociència; alguns mètodes utilitzats en certes branques considerades com a científiques no estan d'acord del tot amb els principis del mètode, per exemple: les mostres per quotes a la sociologia no respecten, almenys per complet, el principis d'aleatorietat, car l'elecció d'un element de la quota exclou automàticament, o inclou necessàriament, altres elements de l'univers dins la mostra. Igualment, les ciències de l'educació en conjunt han estat tractades de pseudociència, considerant que no hi cap metodologia prou vàlida científicament per a treure conclusions en aquest domini. D'altres, com per exemple el filòsof austríac Karl Popper, han considerat com a pseudociències el darwinisme, l'historicisme, la psicoanàlisi i el marxisme. (ca)
  • El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic. Els qui utilitzen aquest terme -especialment els adherents a l'escepticisme científic- parteixen de la convicció següent: es poden distingir tres classes de coneixements: els científics -obtinguts segons el mètode científic-, els empírics -deguts a l'experiència- i els tradicionals -allò que hom coneix, que ha estat sempre així i sempre serà així-. La ciència està basada en les proves -els indicis no són una prova-, els experiments, l'observació, la cerca de la relació causa-efecte, i el principi de la falsabilitat. La falsabilitat consisteix en el fet que un experiment o una observació pot ser repetit per qualsevol científic arreu del món, i segons el mètode científic que s'apliqui, s'obtindrà sempre el mateix resultat. D'aquesta manera, es poden acceptar o rebutjar els teoremes o proposicions d'una teoria. Quan noves observacions o experiments donen resultats que s'adeqüen més a la teoria, s'han de canviar els teoremes o fer-ne de nous; ampliant- en aquest segon cas- la teoria. Així, sovint, es titllen amb aquesta denominació disciplines i fenòmens com: l'alquímia, l'astrologia, el biomagnetisme, la grafologia, l'homeopatia, la numerologia, la parapsicologia, la quiromància, la radioestèsia, la telepatia, la telequinesi, la ufologia, etc. No és fàcil distingir entre ciència i pseudociència; alguns mètodes utilitzats en certes branques considerades com a científiques no estan d'acord del tot amb els principis del mètode, per exemple: les mostres per quotes a la sociologia no respecten, almenys per complet, el principis d'aleatorietat, car l'elecció d'un element de la quota exclou automàticament, o inclou necessàriament, altres elements de l'univers dins la mostra. Igualment, les ciències de l'educació en conjunt han estat tractades de pseudociència, considerant que no hi cap metodologia prou vàlida científicament per a treure conclusions en aquest domini. D'altres, com per exemple el filòsof austríac Karl Popper, han considerat com a pseudociències el darwinisme, l'historicisme, la psicoanàlisi i el marxisme. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 8455 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16989678 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic. (ca)
  • El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic. (ca)
rdfs:label
  • Pseudociència (ca)
  • Pseudociència (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of