La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC Tarquini el Superb i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà. La data precisa de la fi de la República és subjecta a interpretació; algunes propostes són la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici (44 aC), la batalla d'Actium (2 de setembre de 31 aC) i la data en què el Senat Romà va atorgar a Octavi el títol d'August (16 de gener de 27 aC).

Property Value
prop-ca:aclaracióMapa
  • Expansió territorial de la república romana a la mort de Juli Cèsar.
prop-ca:anyFi
  • 27 (xsd:integer)
prop-ca:anyInici
  • 509 (xsd:integer)
prop-ca:banderaP
  • Chimera d'arezzo, fi, 09.JPG
  • She-wolf suckles Romulus and Remus.jpg
prop-ca:banderaS
  • Vexilloid of the Roman Empire.svg
prop-ca:capital
prop-ca:continent
  • Europa
prop-ca:dadesAny
  • 50 (xsd:integer)
  • 100 (xsd:integer)
  • 200 (xsd:integer)
  • 326 (xsd:integer)
prop-ca:dadesSuperfície
  • 10000 (xsd:integer)
  • 360000 (xsd:integer)
  • 1200000 (xsd:integer)
  • 1950000 (xsd:integer)
prop-ca:dataEsdeveniment
  • 2 (xsd:integer)
  • any 44 aC
prop-ca:dataFi
  • 16 (xsd:integer)
prop-ca:dataInici
  • any 510 aC
prop-ca:esdeveniment
  • Batalla d'Àccium
  • Juli Cèsar és proclamat dictador
prop-ca:esdevenimentFi
  • Cèsar August és proclamat emperador
prop-ca:esdevenimentInici
  • Violació de Lucrècia
prop-ca:formaDeGovern
prop-ca:idioma
prop-ca:idiomaNoOficial
prop-ca:imatgeEscut
  • Spqrstone.jpg
prop-ca:lemaNacional
  • Senatus Populusque Romanus
prop-ca:mapa
  • Republica_Romana.svg
prop-ca:moneda
  • sesterci, denari i d'altres
prop-ca:nomComplet
  • República Romana
prop-ca:nomOficial
  • Res publica romana
prop-ca:p
  • Civilització etrusca
  • Regne romà
prop-ca:religió
prop-ca:s
  • Imperi romà
dbo:abstract
  • La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC Tarquini el Superb i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà. La data precisa de la fi de la República és subjecta a interpretació; algunes propostes són la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici (44 aC), la batalla d'Actium (2 de setembre de 31 aC) i la data en què el Senat Romà va atorgar a Octavi el títol d'August (16 de gener de 27 aC). Una característica del canvi va ser que l'administració de la ciutat, i els seus districtes rurals, va quedar regulada en el dret d'apel·lar al poble (ius provocationis) contra qualsevol decisió d'un magistrat concernent a la vida o a l'estatut jurídic (asput). L'administració executiva va quedar dotada d'Imperium o poder omnímode el qual tenia un origen religiós que arrencava del mateix déu Júpiter. La República romana va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma de govern, que s'estén des del 509 aC, quan es va posar fi a la monarquia amb l'expulsió de l'últim rei, Luci Tarquini «el Superb», fins al 27 aC, data en què va tenir el seu inici l'Imperi. La República Romana va consolidar el seu poder en el centre de la península Itàlica durant el segle V aC i en els segles IV i III aC es va imposar com a potència dominant de la península Itàlica sotmetent als altres pobles de la regió i enfrontant-se a les polis gregues del sud. A la segona meitat del segle III aC projectar el seu poder fora d'Itàlia, el que la va portar a una sèrie d'enfrontaments amb les altres grans potències de la Mediterrània, en què va derrotar a Cartago i Macedònia, annexionant els seus territoris. En els anys següents, sent ja la major potència de la Mediterrània, va expandir el seu poder sobre les polis gregues, el regne de Pèrgam va ser incorporat a la República i al segle I aC va conquerir les costes del Pròxim Orient, llavors en poder de l'Imperi selèucida i de pirates. Durant el període que abasta el final del segle II aC i el segle I aC, Roma va experimentar grans canvis polítics, provocats per una crisi conseqüència d'un sistema acostumat a dirigir només als romans i no adequat per a controlar un gran imperi. En aquest temps es va intensificar la competència per les magistratures entre l'aristocràcia romana, creant irreconciliables fractures polítiques que sacsejarien a la República amb tres grans guerres civils; aquestes guerres acabarien destruint la República, i desembocant en una nova etapa de la història de Roma: l'Imperi Romà. (ca)
  • La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC Tarquini el Superb i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà. La data precisa de la fi de la República és subjecta a interpretació; algunes propostes són la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici (44 aC), la batalla d'Actium (2 de setembre de 31 aC) i la data en què el Senat Romà va atorgar a Octavi el títol d'August (16 de gener de 27 aC). Una característica del canvi va ser que l'administració de la ciutat, i els seus districtes rurals, va quedar regulada en el dret d'apel·lar al poble (ius provocationis) contra qualsevol decisió d'un magistrat concernent a la vida o a l'estatut jurídic (asput). L'administració executiva va quedar dotada d'Imperium o poder omnímode el qual tenia un origen religiós que arrencava del mateix déu Júpiter. La República romana va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma de govern, que s'estén des del 509 aC, quan es va posar fi a la monarquia amb l'expulsió de l'últim rei, Luci Tarquini «el Superb», fins al 27 aC, data en què va tenir el seu inici l'Imperi. La República Romana va consolidar el seu poder en el centre de la península Itàlica durant el segle V aC i en els segles IV i III aC es va imposar com a potència dominant de la península Itàlica sotmetent als altres pobles de la regió i enfrontant-se a les polis gregues del sud. A la segona meitat del segle III aC projectar el seu poder fora d'Itàlia, el que la va portar a una sèrie d'enfrontaments amb les altres grans potències de la Mediterrània, en què va derrotar a Cartago i Macedònia, annexionant els seus territoris. En els anys següents, sent ja la major potència de la Mediterrània, va expandir el seu poder sobre les polis gregues, el regne de Pèrgam va ser incorporat a la República i al segle I aC va conquerir les costes del Pròxim Orient, llavors en poder de l'Imperi selèucida i de pirates. Durant el període que abasta el final del segle II aC i el segle I aC, Roma va experimentar grans canvis polítics, provocats per una crisi conseqüència d'un sistema acostumat a dirigir només als romans i no adequat per a controlar un gran imperi. En aquest temps es va intensificar la competència per les magistratures entre l'aristocràcia romana, creant irreconciliables fractures polítiques que sacsejarien a la República amb tres grans guerres civils; aquestes guerres acabarien destruint la República, i desembocant en una nova etapa de la història de Roma: l'Imperi Romà. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 26741 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17537092 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC Tarquini el Superb i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà. La data precisa de la fi de la República és subjecta a interpretació; algunes propostes són la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici (44 aC), la batalla d'Actium (2 de setembre de 31 aC) i la data en què el Senat Romà va atorgar a Octavi el títol d'August (16 de gener de 27 aC). (ca)
  • La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC Tarquini el Superb i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà. La data precisa de la fi de la República és subjecta a interpretació; algunes propostes són la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici (44 aC), la batalla d'Actium (2 de setembre de 31 aC) i la data en què el Senat Romà va atorgar a Octavi el títol d'August (16 de gener de 27 aC). (ca)
rdfs:label
  • República Romana (ca)
  • República Romana (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:bàndol of
is prop-ca:combatientes of
is prop-ca:construitPer of
is prop-ca:després of
is prop-ca:llocNaixement of
is prop-ca:pais of
is prop-ca:temps of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of