Roland Petit (Villemomble, Illa de França, 13 de gener de 1924 - Ginebra, Suïssa, 10 de juliol de 2011) fou un ballarí i coreògraf francès. Format en l'Òpera de París, amb Gustave Ricaux i Serge Lifar, ballà en el teatre des de 1940. Entre 1941-1942 oferí recitals amb Jeanine Charrat. El 1943 es donà verdaderament a conèixer amb El amor brujo, de Falla. El 1944 abandona l'Òpera i inaugurà les vetllades anomenades , en el teatre Sarah Bernhardt. El 1945 fundà els ballets dels Camps Elisis, el director artístic del qual era Boris Kochno, i per a ells compon les coreografies:

Property Value
prop-ca:conegutPer
  • Coreografies
prop-ca:dataMort
  • 10 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaix
  • 13 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • RolandPetit09.jpg
prop-ca:peu
  • Roland Petit el 2009
dbo:abstract
  • Roland Petit (Villemomble, Illa de França, 13 de gener de 1924 - Ginebra, Suïssa, 10 de juliol de 2011) fou un ballarí i coreògraf francès. Format en l'Òpera de París, amb Gustave Ricaux i Serge Lifar, ballà en el teatre des de 1940. Entre 1941-1942 oferí recitals amb Jeanine Charrat. El 1943 es donà verdaderament a conèixer amb El amor brujo, de Falla. El 1944 abandona l'Òpera i inaugurà les vetllades anomenades <Els divendres de la Dansa>, en el teatre Sarah Bernhardt. El 1945 fundà els ballets dels Camps Elisis, el director artístic del qual era Boris Kochno, i per a ells compon les coreografies: * Les Forains, (1945), amb llibret de Kochno, música d Sauguet decorats de Christian Bérard, * Le déujeuner sur l'herbe, (1945), * La nòvia del diable, (1945). * Le Rendesvous, (1945), amb llibret de Jacques Prévert, * El jove i la mort, (1946), tema de Cocteau, amb música de Bach i decorats de Vajevich, * Els amors de Júpiter, (1946), amb música de Jacques Ibert, i llibret de Kochno, * Tretze dances, (1947), * Le Bal des blanchisseuses, (1947), amb argument de Kochno. El 1948 fundà els Ballets de París; en aquests continuà actuant Jeanine Charrat i la que és la seva esposa Renée Jeanmaire, actriu i cantant, a més d'una de les principals figures de la seva nova companyia; per aquesta recent formació munta els nous ballets: * Les demoiselles de la Nuit, (1948), sobre llibret de Anouilh, música de Françaix i decorats de Leonor Fini, * Carmen de Bizet, amb decorats d'Antoni Clavé i Sanmartí, * L'Oeuf à la Coque, (1949) sobre música de S. Lepri, * La Croqueuse de diamants, (1950) amb música de Jean-Michel Damase i decorats de Vajevich. * Ballabille, (1950), amb música de Chabrier i decorats de Clavé per encàrrec de Sadler's Wells, * Le Loup, (1953), amb llibret d'Anouilh i música de Dutilleux, * Le Deuil en 24 heures, (1953), amb música de Thiriet i decorats de Clavé, * Ciné-Bijou, (1953), * Lady in the Ice, (1953), * La Chambre, (1955), amb música de Auric i decorats de Bernard Buffet, * Les Belles damnées, (1955), amb música de Legrand, * La Nuit, (1956) sobre llibret de Kochno, música de Sauguet i decorats de Bérard, * Valentine ou le Vélo magique, (1956), * La Peur, (1956), * Contre-pointe, (1958), amb música de Constant i decorats de Polyakov, * La rosa dels vents, (1958) sobre música de Milhaud, * La Dame dans la lune, (1958) sobre música de J. Françaix, * Cyrano de Bergerac, (1958), amb música de M. Constant. La seva companyia portà a terme importants gires per Europa i Amèrica; les ciutats on més va treballar foren Londres i Nova York. A Hollywood també va muntar coreografies per a pel·lícules. A França interpretà i coreografia la pel·lícula Les Collants noirs. El 1961 encara muntà, per al Ballet Reial Danès, La Chaloupée, i per el teatre Nacional Popular francès (1962), Palais de Chaillot, Le Violon, Rapsòdia espanyola i Maldoror. El 1965 va realitzar Notre Dame de París. Amb raó Roland Petit fou considerat com el verdader successor de l'obra de Diàguilev, després de la segona guerra mundial. Per a Petit el que més contava era el sentit de l'espectacle entorn d'unes poques figures centrals i en el que no deuen només valorar-se les subtileses coreogràfiques que perceben els entesos, sinó, també, efectes teatrals, esportius i inclús acrobàtics. (ca)
  • Roland Petit (Villemomble, Illa de França, 13 de gener de 1924 - Ginebra, Suïssa, 10 de juliol de 2011) fou un ballarí i coreògraf francès. Format en l'Òpera de París, amb Gustave Ricaux i Serge Lifar, ballà en el teatre des de 1940. Entre 1941-1942 oferí recitals amb Jeanine Charrat. El 1943 es donà verdaderament a conèixer amb El amor brujo, de Falla. El 1944 abandona l'Òpera i inaugurà les vetllades anomenades <Els divendres de la Dansa>, en el teatre Sarah Bernhardt. El 1945 fundà els ballets dels Camps Elisis, el director artístic del qual era Boris Kochno, i per a ells compon les coreografies: * Les Forains, (1945), amb llibret de Kochno, música d Sauguet decorats de Christian Bérard, * Le déujeuner sur l'herbe, (1945), * La nòvia del diable, (1945). * Le Rendesvous, (1945), amb llibret de Jacques Prévert, * El jove i la mort, (1946), tema de Cocteau, amb música de Bach i decorats de Vajevich, * Els amors de Júpiter, (1946), amb música de Jacques Ibert, i llibret de Kochno, * Tretze dances, (1947), * Le Bal des blanchisseuses, (1947), amb argument de Kochno. El 1948 fundà els Ballets de París; en aquests continuà actuant Jeanine Charrat i la que és la seva esposa Renée Jeanmaire, actriu i cantant, a més d'una de les principals figures de la seva nova companyia; per aquesta recent formació munta els nous ballets: * Les demoiselles de la Nuit, (1948), sobre llibret de Anouilh, música de Françaix i decorats de Leonor Fini, * Carmen de Bizet, amb decorats d'Antoni Clavé i Sanmartí, * L'Oeuf à la Coque, (1949) sobre música de S. Lepri, * La Croqueuse de diamants, (1950) amb música de Jean-Michel Damase i decorats de Vajevich. * Ballabille, (1950), amb música de Chabrier i decorats de Clavé per encàrrec de Sadler's Wells, * Le Loup, (1953), amb llibret d'Anouilh i música de Dutilleux, * Le Deuil en 24 heures, (1953), amb música de Thiriet i decorats de Clavé, * Ciné-Bijou, (1953), * Lady in the Ice, (1953), * La Chambre, (1955), amb música de Auric i decorats de Bernard Buffet, * Les Belles damnées, (1955), amb música de Legrand, * La Nuit, (1956) sobre llibret de Kochno, música de Sauguet i decorats de Bérard, * Valentine ou le Vélo magique, (1956), * La Peur, (1956), * Contre-pointe, (1958), amb música de Constant i decorats de Polyakov, * La rosa dels vents, (1958) sobre música de Milhaud, * La Dame dans la lune, (1958) sobre música de J. Françaix, * Cyrano de Bergerac, (1958), amb música de M. Constant. La seva companyia portà a terme importants gires per Europa i Amèrica; les ciutats on més va treballar foren Londres i Nova York. A Hollywood també va muntar coreografies per a pel·lícules. A França interpretà i coreografia la pel·lícula Les Collants noirs. El 1961 encara muntà, per al Ballet Reial Danès, La Chaloupée, i per el teatre Nacional Popular francès (1962), Palais de Chaillot, Le Violon, Rapsòdia espanyola i Maldoror. El 1965 va realitzar Notre Dame de París. Amb raó Roland Petit fou considerat com el verdader successor de l'obra de Diàguilev, després de la segona guerra mundial. Per a Petit el que més contava era el sentit de l'espectacle entorn d'unes poques figures centrals i en el que no deuen només valorar-se les subtileses coreogràfiques que perceben els entesos, sinó, també, efectes teatrals, esportius i inclús acrobàtics. (ca)
dbo:birthPlace
dbo:deathPlace
dbo:nationality
dbo:occupation
dbo:stateOfOrigin
dbo:wikiPageID
  • 1056835 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16864446 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Roland Petit (Villemomble, Illa de França, 13 de gener de 1924 - Ginebra, Suïssa, 10 de juliol de 2011) fou un ballarí i coreògraf francès. Format en l'Òpera de París, amb Gustave Ricaux i Serge Lifar, ballà en el teatre des de 1940. Entre 1941-1942 oferí recitals amb Jeanine Charrat. El 1943 es donà verdaderament a conèixer amb El amor brujo, de Falla. El 1944 abandona l'Òpera i inaugurà les vetllades anomenades <Els divendres de la Dansa>, en el teatre Sarah Bernhardt. El 1945 fundà els ballets dels Camps Elisis, el director artístic del qual era Boris Kochno, i per a ells compon les coreografies: (ca)
  • Roland Petit (Villemomble, Illa de França, 13 de gener de 1924 - Ginebra, Suïssa, 10 de juliol de 2011) fou un ballarí i coreògraf francès. Format en l'Òpera de París, amb Gustave Ricaux i Serge Lifar, ballà en el teatre des de 1940. Entre 1941-1942 oferí recitals amb Jeanine Charrat. El 1943 es donà verdaderament a conèixer amb El amor brujo, de Falla. El 1944 abandona l'Òpera i inaugurà les vetllades anomenades <Els divendres de la Dansa>, en el teatre Sarah Bernhardt. El 1945 fundà els ballets dels Camps Elisis, el director artístic del qual era Boris Kochno, i per a ells compon les coreografies: (ca)
rdfs:label
  • Roland Petit (ca)
  • Roland Petit (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Roland Petit (ca)
  • Roland Petit (ca)
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is foaf:primaryTopic of