El 12è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 6 i el diumenge 9 de maig de 1994 a l'Estació de França. La gran novetat del Saló va ser la seva estrena a l'Estació de França, després de 3 edicions havent-se celebrat a l'antic Mercat del Born, recinte que s'havia quedat petit. Contra tot pronòstic, el Saló va restar finalment 11 anys al nou emplaçament, malgrat el caràcter provisional que inicialment tenia la nova ubicació. Joan Navarro manifestava que «quan s'hagi acabat aquesta convocatòria, hem de començar la missió impossible de buscar un nou emplaçament per a la següent edició, perquè l'Estació de França no estarà disponible». El nous Saló al recinte ferroviari va comptar amb 8.000 m2, repartits entre l'espai ocupat per les exposicions, 125 estands come

Property Value
prop-ca:anterior
  • 1993 (xsd:integer)
prop-ca:article
  • Historieta en la estación
  • Ibañez, premio del Saló del Còmic
  • Los jóvenes ven en el 'comic' el complemento de su pasión por las series televisivas. El festival de la historieta de Barcelona fue visitado por un total de 80.000 personas
  • Francia e Iva protagonizan el Saló Internacional del Cómic de Barcelona
  • El 12° Saló del Cómic sólo era cuestión de tiempo
  • Francia, país invitado del 12º Salón del Cómic de Barcelona
  • París toma la Estación de Francia. Hoy se inaugura el XII Salón del Cómic de Barcelona, dedicado a los autores capitaneados por Jacques Tardi
  • Loustal: un vástago del color directo. El dibujante francés participa con sus obras en el Saló del Còmic
  • El Saló del Cómic abre sus puertas en la estación de Franca
prop-ca:autorRevelació
prop-ca:cognom
  • Manzano
  • Vidal
  • Cuadrado
  • Capilla
prop-ca:coordinador
prop-ca:data
  • 4 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
  • 6 (xsd:integer)
  • 7 (xsd:integer)
  • 8 (xsd:integer)
  • 9 (xsd:integer)
  • 24 (xsd:integer)
prop-ca:dates
  • Del 6 al 9 de maig de 1994
prop-ca:estands
  • 157 (xsd:integer)
prop-ca:fitxer
  • 12 (xsd:integer)
prop-ca:granPremi
prop-ca:llengua
  • castellà
prop-ca:lloc
prop-ca:millorFanzine
  • Mondo Lirondo
prop-ca:millorObra
  • Traç de guix
prop-ca:millorObraEstrangera
  • Informe sobre ciegos
prop-ca:nom
  • 12 (xsd:integer)
  • Antoni
  • Jaume
  • Emilio
  • Nuria
prop-ca:pressupost
  • 72000000 (xsd:integer)
prop-ca:publicació
prop-ca:pàgines
  • 41 (xsd:integer)
  • 43 (xsd:integer)
  • 45 (xsd:integer)
  • 62 (xsd:integer)
  • 80 (xsd:integer)
prop-ca:següent
  • 1995 (xsd:integer)
prop-ca:subtítol
  • Cartell promocional il·lustrat per Daniel Torres
prop-ca:superfície
  • 8000.0
prop-ca:visitants
  • 80000 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • El 12è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 6 i el diumenge 9 de maig de 1994 a l'Estació de França. La gran novetat del Saló va ser la seva estrena a l'Estació de França, després de 3 edicions havent-se celebrat a l'antic Mercat del Born, recinte que s'havia quedat petit. Contra tot pronòstic, el Saló va restar finalment 11 anys al nou emplaçament, malgrat el caràcter provisional que inicialment tenia la nova ubicació. Joan Navarro manifestava que «quan s'hagi acabat aquesta convocatòria, hem de començar la missió impossible de buscar un nou emplaçament per a la següent edició, perquè l'Estació de França no estarà disponible». El nous Saló al recinte ferroviari va comptar amb 8.000 m2, repartits entre l'espai ocupat per les exposicions, 125 estands comercials més els estands internacionals, formats per 32 editorials de 10 països diferents. El país invitat fou França, que va presentar una mostra dels seus còmics i artistes en les exposicions Le Paris de Tardi i Couleur directe, amb obres originals de Jacques Tardi, Enki Bilal, Édika, Loustal, Alex Varenne i Edmond Baudoin, entre d'altres. A part del nou emplaçament, l'altra novetat d'enguany va residir en l'equip organitzatiu del Saló. Per una banca, l'il·lustrador Gin fou designat president honorífic. Per altra banda, Marta Sierra i Antoni Guiral s'estrenaven com a director artístic i tècnic, respectivament. El trio organitzatiu l'acabava de completar Joan Navarro. Es tractava de la setena vegada consecutiva que Navarro assumia la coordinació del Saló i aquesta edició també fou la seva darrera. A partir de 1995, fou Carles Santamaría qui assumiria la direcció del Saló. Jona Navarro va deixar com a llegat un Saló que s'havia desprès del seu caràcter embrionari per esdevenir un fenomen de masses, que en la present edició tancava les portes amb una assistència de 80.000 visitants. Fou també durant la seva presidència que el 1988 el Saló va introduir el Gran Premi, el Premi a la Millor Obra i el Premi a l'Autor Revelació; guardons que es completarien el 1989 amb la incorporació del Premi a la Millor Obra Estrangera i el Premi al Millor Fanzine. També sota la seva direcció el Saló va introduir la figura de país invitat, amb la qual va néixer la tradició de les grans exposicions que a llarg termini derivarien en Salons basats en eixos temàtics. Els primers països invitats foren el Regne Unit (1991), Alemanya (1992), Japó (1993) i França (1994). Altres exposicions memorables de la seva etapa foren la dedicada al 50è aniversari de The Spirit (1990), "Bugs Bunny: 50 anys molt animats" (1991), "75 anys del TBO" (1992) i les exposicions dedicades als guanyadors dels premis de l'edició precedent, que es van anar convertint en una tradició. (ca)
  • El 12è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 6 i el diumenge 9 de maig de 1994 a l'Estació de França. La gran novetat del Saló va ser la seva estrena a l'Estació de França, després de 3 edicions havent-se celebrat a l'antic Mercat del Born, recinte que s'havia quedat petit. Contra tot pronòstic, el Saló va restar finalment 11 anys al nou emplaçament, malgrat el caràcter provisional que inicialment tenia la nova ubicació. Joan Navarro manifestava que «quan s'hagi acabat aquesta convocatòria, hem de començar la missió impossible de buscar un nou emplaçament per a la següent edició, perquè l'Estació de França no estarà disponible». El nous Saló al recinte ferroviari va comptar amb 8.000 m2, repartits entre l'espai ocupat per les exposicions, 125 estands comercials més els estands internacionals, formats per 32 editorials de 10 països diferents. El país invitat fou França, que va presentar una mostra dels seus còmics i artistes en les exposicions Le Paris de Tardi i Couleur directe, amb obres originals de Jacques Tardi, Enki Bilal, Édika, Loustal, Alex Varenne i Edmond Baudoin, entre d'altres. A part del nou emplaçament, l'altra novetat d'enguany va residir en l'equip organitzatiu del Saló. Per una banca, l'il·lustrador Gin fou designat president honorífic. Per altra banda, Marta Sierra i Antoni Guiral s'estrenaven com a director artístic i tècnic, respectivament. El trio organitzatiu l'acabava de completar Joan Navarro. Es tractava de la setena vegada consecutiva que Navarro assumia la coordinació del Saló i aquesta edició també fou la seva darrera. A partir de 1995, fou Carles Santamaría qui assumiria la direcció del Saló. Jona Navarro va deixar com a llegat un Saló que s'havia desprès del seu caràcter embrionari per esdevenir un fenomen de masses, que en la present edició tancava les portes amb una assistència de 80.000 visitants. Fou també durant la seva presidència que el 1988 el Saló va introduir el Gran Premi, el Premi a la Millor Obra i el Premi a l'Autor Revelació; guardons que es completarien el 1989 amb la incorporació del Premi a la Millor Obra Estrangera i el Premi al Millor Fanzine. També sota la seva direcció el Saló va introduir la figura de país invitat, amb la qual va néixer la tradició de les grans exposicions que a llarg termini derivarien en Salons basats en eixos temàtics. Els primers països invitats foren el Regne Unit (1991), Alemanya (1992), Japó (1993) i França (1994). Altres exposicions memorables de la seva etapa foren la dedicada al 50è aniversari de The Spirit (1990), "Bugs Bunny: 50 anys molt animats" (1991), "75 anys del TBO" (1992) i les exposicions dedicades als guanyadors dels premis de l'edició precedent, que es van anar convertint en una tradició. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1269713 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17087354 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • El 12è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 6 i el diumenge 9 de maig de 1994 a l'Estació de França. La gran novetat del Saló va ser la seva estrena a l'Estació de França, després de 3 edicions havent-se celebrat a l'antic Mercat del Born, recinte que s'havia quedat petit. Contra tot pronòstic, el Saló va restar finalment 11 anys al nou emplaçament, malgrat el caràcter provisional que inicialment tenia la nova ubicació. Joan Navarro manifestava que «quan s'hagi acabat aquesta convocatòria, hem de començar la missió impossible de buscar un nou emplaçament per a la següent edició, perquè l'Estació de França no estarà disponible». El nous Saló al recinte ferroviari va comptar amb 8.000 m2, repartits entre l'espai ocupat per les exposicions, 125 estands come (ca)
  • El 12è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 6 i el diumenge 9 de maig de 1994 a l'Estació de França. La gran novetat del Saló va ser la seva estrena a l'Estació de França, després de 3 edicions havent-se celebrat a l'antic Mercat del Born, recinte que s'havia quedat petit. Contra tot pronòstic, el Saló va restar finalment 11 anys al nou emplaçament, malgrat el caràcter provisional que inicialment tenia la nova ubicació. Joan Navarro manifestava que «quan s'hagi acabat aquesta convocatòria, hem de començar la missió impossible de buscar un nou emplaçament per a la següent edició, perquè l'Estació de França no estarà disponible». El nous Saló al recinte ferroviari va comptar amb 8.000 m2, repartits entre l'espai ocupat per les exposicions, 125 estands come (ca)
rdfs:label
  • Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1994 (ca)
  • Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1994 (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:homepage
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of