Sant Andreu de Biscarri és una església romànica del poble de Biscarri, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de la Conca i a l'actual d'Isona i Conca Dellà. Documentada des del segle XI (1068), en el testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost, continua apareixent en documents diversos al llarg de la història. Havia tingut categoria parroquial, però des de fa bastants anys és regida pel rector d'Isona, com la resta de parròquies dels termes d'Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca.

Property Value
prop-ca:categoria
  • Antiga parroquial, agrupada a Santa Maria d'Isona
prop-ca:comarca
  • Pallars Jussà
prop-ca:construccio
prop-ca:diocesi
  • Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà
prop-ca:estatUs
  • Restaurada, és en bon estat. Només es fa servir esporàdicament
prop-ca:estil
prop-ca:imatge
  • Isona_i_Conca_Dellà._Benavent_de_la_Conca._Biscarri._Sant_Andreu_14.JPG
prop-ca:localitzacio
prop-ca:municipi
  • Isona i Conca Dellà
prop-ca:nom
  • Sant Andreu de Biscarri
prop-ca:peu
  • L'església de Sant Andreu de Biscarri des del poble vell
dbo:abstract
  • Sant Andreu de Biscarri és una església romànica del poble de Biscarri, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de la Conca i a l'actual d'Isona i Conca Dellà. Documentada des del segle XI (1068), en el testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost, continua apareixent en documents diversos al llarg de la història. Havia tingut categoria parroquial, però des de fa bastants anys és regida pel rector d'Isona, com la resta de parròquies dels termes d'Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca. És d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb un arc toral aproximadament a la meitat de la nau. La meitat occidental de la nau és lleugerament apuntada, mentre que l'oriental és rodona. La capçalera està formada per l'absis central, semicircular, precedit per un arc presbiteral força ampli, a banda i banda del qual es troben dues fornícules també semicirculars. Dos absis més completen la capçalera, però són clarament posteriors. Semicircular el de migdia, rectangular el septentrional, que sembla més l'arrencada d'un absis desaparegut o no acabat de construir que no pas un absis sencer. Certes discontinuïtats en els murs de l'església, l'inici d'un arc former extern, restes de parets i altres detalls fan pensar en diverses reformes, i en l'antiga existència en el seu entorn d'altres construccions. Com que tot aquest sector és on hi hagué el primitiu poble de Biscarri, caldria unes prospeccions arqueològiques a fons per tal de treure a la llum el que s'intueix que pot haver-hi en aquest lloc. És un edifici tot ell bastant auster, llevant de l'absis principal, per l'exterior, que presenta una ornamentació llombarda, formada per grups de dues arcades cegues separades per lesenes. Completen els elements ornamentals, en aquest alhora pràctic, les finestres de doble esqueixada: una, completa, s'obre en el centre de l'absis, mentre que les altres dues, al mur sud, estan en part paredades. L'aparell, senzill però ben escairat, la disposició de les filades, molt regulars, i l'ornamentació llombarda, així com la presència d'elements arcaïtzants, com els nínxols de l'arc del presbiteri, fan pensar en un edifici del segle XI acabat a darreries del XII. La façana occidental presenta un petit campanar de torre modern, que ocupa l'emplaçament d'un antic campanar d'espadanya, documentat en fotografies antigues. (ca)
  • Sant Andreu de Biscarri és una església romànica del poble de Biscarri, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de la Conca i a l'actual d'Isona i Conca Dellà. Documentada des del segle XI (1068), en el testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost, continua apareixent en documents diversos al llarg de la història. Havia tingut categoria parroquial, però des de fa bastants anys és regida pel rector d'Isona, com la resta de parròquies dels termes d'Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca. És d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb un arc toral aproximadament a la meitat de la nau. La meitat occidental de la nau és lleugerament apuntada, mentre que l'oriental és rodona. La capçalera està formada per l'absis central, semicircular, precedit per un arc presbiteral força ampli, a banda i banda del qual es troben dues fornícules també semicirculars. Dos absis més completen la capçalera, però són clarament posteriors. Semicircular el de migdia, rectangular el septentrional, que sembla més l'arrencada d'un absis desaparegut o no acabat de construir que no pas un absis sencer. Certes discontinuïtats en els murs de l'església, l'inici d'un arc former extern, restes de parets i altres detalls fan pensar en diverses reformes, i en l'antiga existència en el seu entorn d'altres construccions. Com que tot aquest sector és on hi hagué el primitiu poble de Biscarri, caldria unes prospeccions arqueològiques a fons per tal de treure a la llum el que s'intueix que pot haver-hi en aquest lloc. És un edifici tot ell bastant auster, llevant de l'absis principal, per l'exterior, que presenta una ornamentació llombarda, formada per grups de dues arcades cegues separades per lesenes. Completen els elements ornamentals, en aquest alhora pràctic, les finestres de doble esqueixada: una, completa, s'obre en el centre de l'absis, mentre que les altres dues, al mur sud, estan en part paredades. L'aparell, senzill però ben escairat, la disposició de les filades, molt regulars, i l'ornamentació llombarda, així com la presència d'elements arcaïtzants, com els nínxols de l'arc del presbiteri, fan pensar en un edifici del segle XI acabat a darreries del XII. La façana occidental presenta un petit campanar de torre modern, que ocupa l'emplaçament d'un antic campanar d'espadanya, documentat en fotografies antigues. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 361034 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17422881 (xsd:integer)
dct:subject
georss:point
  • 42.10861111111111 1.0991666666666666
rdf:type
rdfs:comment
  • Sant Andreu de Biscarri és una església romànica del poble de Biscarri, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de la Conca i a l'actual d'Isona i Conca Dellà. Documentada des del segle XI (1068), en el testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost, continua apareixent en documents diversos al llarg de la història. Havia tingut categoria parroquial, però des de fa bastants anys és regida pel rector d'Isona, com la resta de parròquies dels termes d'Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca. (ca)
  • Sant Andreu de Biscarri és una església romànica del poble de Biscarri, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de la Conca i a l'actual d'Isona i Conca Dellà. Documentada des del segle XI (1068), en el testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost, continua apareixent en documents diversos al llarg de la història. Havia tingut categoria parroquial, però des de fa bastants anys és regida pel rector d'Isona, com la resta de parròquies dels termes d'Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca. (ca)
rdfs:label
  • Sant Andreu de Biscarri (ca)
  • Sant Andreu de Biscarri (ca)
geo:lat
  • 42.108612 (xsd:float)
geo:long
  • 1.099167 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of