Santa Faç, Sant Rostre o Volto Santo són denominacions que diferents tradicions piadoses donen a diverses relíquies cristianes identificades amb el drap de la Verònica. La seva multiplicitat s'ha interpretat com la conseqüència que el drap amb el qual Verònica netejà el rostre de Crist en la via dolorosa cap al Calvari estava doblegada diverses vegades, i cadascuna va conservar una impressió miraculosa del que seria una Vera icona ("veritable imatge") d'aquest. És una de les relíquies més famoses del cristianisme. L'hi descriu per primera vegada en 1137.

Property Value
dbo:abstract
  • Santa Faç, Sant Rostre o Volto Santo són denominacions que diferents tradicions piadoses donen a diverses relíquies cristianes identificades amb el drap de la Verònica. La seva multiplicitat s'ha interpretat com la conseqüència que el drap amb el qual Verònica netejà el rostre de Crist en la via dolorosa cap al Calvari estava doblegada diverses vegades, i cadascuna va conservar una impressió miraculosa del que seria una Vera icona ("veritable imatge") d'aquest. És una de les relíquies més famoses del cristianisme. L'hi descriu per primera vegada en 1137. En el context espanyol, l'expressió "Santa Faç" se sol emprar específicament per la Santa Faç d'Alacant, la relíquia conservada en el Monestir de la Santa Faç d'aquesta ciutat d'ençà el segle XV; mentre que la de "Sant Rostre" sol emprar-se específicament para la conservada en la catedral de Jaén des del segle xiv. L'expressió italiana Volto Santo se sol emprar per designar al Santo Volto de Lucca, al Volto Santo de Sansepolcro o al Volto Santo de Manoppello. A més de Manoppello, hi ha també temples denominats chiesa del Santo Volto a Roma i Torí, i un institut religiós denominat Suore del Santo Volto (Germanes del Sant Rostre). La Santa Faç de Gènova conservada a l'església de Sant Bartomeu dels Armenis és tradicionalment identificada amb la Imatge d'Edessa, és a dir, també una vera icon, però d'origen diferent del drap de la Verònica. A més d'aquestes, hi ha diverses esglésies on es conserven relíquies identificades com el Sant Rostre: la Basílica de Sant Pere de Roma, la Basílica del Sacré Cœur de París; i unes altres on es veneren imatges associades, com l'Ermita del Santo Rostro d'Honrubia (província de Conca, Espanya), alguna de les quals (especialment la del Hofburg de Viena) s'identifica com una de les sis meticuloses còpies realitzades en 1617 per Strozzi, secretari del papa Pau V. (ca)
  • Santa Faç, Sant Rostre o Volto Santo són denominacions que diferents tradicions piadoses donen a diverses relíquies cristianes identificades amb el drap de la Verònica. La seva multiplicitat s'ha interpretat com la conseqüència que el drap amb el qual Verònica netejà el rostre de Crist en la via dolorosa cap al Calvari estava doblegada diverses vegades, i cadascuna va conservar una impressió miraculosa del que seria una Vera icona ("veritable imatge") d'aquest. És una de les relíquies més famoses del cristianisme. L'hi descriu per primera vegada en 1137. En el context espanyol, l'expressió "Santa Faç" se sol emprar específicament per la Santa Faç d'Alacant, la relíquia conservada en el Monestir de la Santa Faç d'aquesta ciutat d'ençà el segle XV; mentre que la de "Sant Rostre" sol emprar-se específicament para la conservada en la catedral de Jaén des del segle xiv. L'expressió italiana Volto Santo se sol emprar per designar al Santo Volto de Lucca, al Volto Santo de Sansepolcro o al Volto Santo de Manoppello. A més de Manoppello, hi ha també temples denominats chiesa del Santo Volto a Roma i Torí, i un institut religiós denominat Suore del Santo Volto (Germanes del Sant Rostre). La Santa Faç de Gènova conservada a l'església de Sant Bartomeu dels Armenis és tradicionalment identificada amb la Imatge d'Edessa, és a dir, també una vera icon, però d'origen diferent del drap de la Verònica. A més d'aquestes, hi ha diverses esglésies on es conserven relíquies identificades com el Sant Rostre: la Basílica de Sant Pere de Roma, la Basílica del Sacré Cœur de París; i unes altres on es veneren imatges associades, com l'Ermita del Santo Rostro d'Honrubia (província de Conca, Espanya), alguna de les quals (especialment la del Hofburg de Viena) s'identifica com una de les sis meticuloses còpies realitzades en 1617 per Strozzi, secretari del papa Pau V. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1264485 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17413017 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Santa Faç, Sant Rostre o Volto Santo són denominacions que diferents tradicions piadoses donen a diverses relíquies cristianes identificades amb el drap de la Verònica. La seva multiplicitat s'ha interpretat com la conseqüència que el drap amb el qual Verònica netejà el rostre de Crist en la via dolorosa cap al Calvari estava doblegada diverses vegades, i cadascuna va conservar una impressió miraculosa del que seria una Vera icona ("veritable imatge") d'aquest. És una de les relíquies més famoses del cristianisme. L'hi descriu per primera vegada en 1137. (ca)
  • Santa Faç, Sant Rostre o Volto Santo són denominacions que diferents tradicions piadoses donen a diverses relíquies cristianes identificades amb el drap de la Verònica. La seva multiplicitat s'ha interpretat com la conseqüència que el drap amb el qual Verònica netejà el rostre de Crist en la via dolorosa cap al Calvari estava doblegada diverses vegades, i cadascuna va conservar una impressió miraculosa del que seria una Vera icona ("veritable imatge") d'aquest. És una de les relíquies més famoses del cristianisme. L'hi descriu per primera vegada en 1137. (ca)
rdfs:label
  • Santa Faç (ca)
  • Santa Faç (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is foaf:primaryTopic of