Simon Sechter (Friedberg, 11 d'octubre de 1788 - Viena, 10 de setembre de 1867) fou un organista i compositor austríac. El 1804 fou alumne a Viena de Leopold Kozeluch, Johann Peter Emilius Hartmann i Abt Stadler, i després de set anys d’una precària existència va poder aconseguir la plaça de mestre de música de l’Institut de Cecs, més endavant Stadler el feu entrar en la Capella Imperial, on amb el temps assolí la plaça d’organista, lloc que en deixar-la Stadler l’ocupà Ludwig Rotter.

Property Value
prop-ca:estil
prop-ca:imatge
  • Sechter.jpg
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Simon Sechter
prop-ca:ocupacio
  • Compositor
prop-ca:peu
  • Retrat de Simon Sechter
prop-ca:tipusInfotaula
  • compositor clàssic
dbo:abstract
  • Simon Sechter (Friedberg, 11 d'octubre de 1788 - Viena, 10 de setembre de 1867) fou un organista i compositor austríac. El 1804 fou alumne a Viena de Leopold Kozeluch, Johann Peter Emilius Hartmann i Abt Stadler, i després de set anys d’una precària existència va poder aconseguir la plaça de mestre de música de l’Institut de Cecs, més endavant Stadler el feu entrar en la Capella Imperial, on amb el temps assolí la plaça d’organista, lloc que en deixar-la Stadler l’ocupà Ludwig Rotter. A partir de 1851 fou professor d’harmonia i composició en el Conservatori d’Amics de la Música. La seva obra principal, conté en principi la teoria de la base fonamental de Jean-Philippe Rameau, és: Die Grundsätze der musikalischen Komposition (1853-54) en tres volums. A més, va compondre una òpera burleta, Ali-hitschhetsch, que fou representada el 1844, un gran nombre d’obres de caràcter religiós, com ofertoris, misses, un Te Deum, etc... De les quals moltes no arribaren a editar-se, i publicà fugues, preludis, i d’altres composicions per a orgue, variacions per a piano i dos quartets per a instruments de corda, un d’ells titulat Die vier Temperamente. De les seves fugues mereixen citar-se les dues vers la melodia del càntic Grosser Gott, wir loben dich, i és digne de menció també un important assaig titulat Wichtigen Beitrag zur Fingersetzung bei dem Pianoforte-spiel, etc... Destacà com a professor i fou tingut per un dels mestres del contrapunt. Entre els seus deixebles i figuraren Eduard Rappoldi, Erik Anthon Valdemar Siboni, Sigismund Thalberg, Joseph Sucher, Eric Ehrlich, Franz Schubert, Johann Nepomuk Fuchs, Henri Vieuxtemps, Johann Rufinatscha i Theodor Döhler. (ca)
  • Simon Sechter (Friedberg, 11 d'octubre de 1788 - Viena, 10 de setembre de 1867) fou un organista i compositor austríac. El 1804 fou alumne a Viena de Leopold Kozeluch, Johann Peter Emilius Hartmann i Abt Stadler, i després de set anys d’una precària existència va poder aconseguir la plaça de mestre de música de l’Institut de Cecs, més endavant Stadler el feu entrar en la Capella Imperial, on amb el temps assolí la plaça d’organista, lloc que en deixar-la Stadler l’ocupà Ludwig Rotter. A partir de 1851 fou professor d’harmonia i composició en el Conservatori d’Amics de la Música. La seva obra principal, conté en principi la teoria de la base fonamental de Jean-Philippe Rameau, és: Die Grundsätze der musikalischen Komposition (1853-54) en tres volums. A més, va compondre una òpera burleta, Ali-hitschhetsch, que fou representada el 1844, un gran nombre d’obres de caràcter religiós, com ofertoris, misses, un Te Deum, etc... De les quals moltes no arribaren a editar-se, i publicà fugues, preludis, i d’altres composicions per a orgue, variacions per a piano i dos quartets per a instruments de corda, un d’ells titulat Die vier Temperamente. De les seves fugues mereixen citar-se les dues vers la melodia del càntic Grosser Gott, wir loben dich, i és digne de menció també un important assaig titulat Wichtigen Beitrag zur Fingersetzung bei dem Pianoforte-spiel, etc... Destacà com a professor i fou tingut per un dels mestres del contrapunt. Entre els seus deixebles i figuraren Eduard Rappoldi, Erik Anthon Valdemar Siboni, Sigismund Thalberg, Joseph Sucher, Eric Ehrlich, Franz Schubert, Johann Nepomuk Fuchs, Henri Vieuxtemps, Johann Rufinatscha i Theodor Döhler. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 796060 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17595600 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Simon Sechter (Friedberg, 11 d'octubre de 1788 - Viena, 10 de setembre de 1867) fou un organista i compositor austríac. El 1804 fou alumne a Viena de Leopold Kozeluch, Johann Peter Emilius Hartmann i Abt Stadler, i després de set anys d’una precària existència va poder aconseguir la plaça de mestre de música de l’Institut de Cecs, més endavant Stadler el feu entrar en la Capella Imperial, on amb el temps assolí la plaça d’organista, lloc que en deixar-la Stadler l’ocupà Ludwig Rotter. (ca)
  • Simon Sechter (Friedberg, 11 d'octubre de 1788 - Viena, 10 de setembre de 1867) fou un organista i compositor austríac. El 1804 fou alumne a Viena de Leopold Kozeluch, Johann Peter Emilius Hartmann i Abt Stadler, i després de set anys d’una precària existència va poder aconseguir la plaça de mestre de música de l’Institut de Cecs, més endavant Stadler el feu entrar en la Capella Imperial, on amb el temps assolí la plaça d’organista, lloc que en deixar-la Stadler l’ocupà Ludwig Rotter. (ca)
rdfs:label
  • Simon Sechter (ca)
  • Simon Sechter (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of