El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials. El socioliberalisme defensa la justícia social i, a diferència del liberalisme clàssic, considera que la llibertat no es caracteritza tant per la falta de restriccions com per la capacitat d'actuar.

Property Value
prop-ca:cognom
  • Adams
  • Asworth
  • Audard
  • Audier
  • Hayek
  • Kindleberger
  • McGraw
prop-ca:col·lecció
  • Essais
prop-ca:data
  • 1984 (xsd:integer)
  • 1988 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
prop-ca:enllaçautor
  • Catherine Audard
  • Charles Kindleberger
  • Friedrich Hayek
  • Serge Audier
prop-ca:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • anglès
  • francès
prop-ca:lloc
  • Manchester
  • Oxford
  • París
  • Eastby
prop-ca:nom
  • Catherine
  • Charles
  • Friedrich
  • Ian
  • Thomas
  • Serge
  • Lucian M.
prop-ca:títol
  • dbpedia-ca:Dret,_legislació_i_llibertat
  • Creating International Studies
  • La grande crise mondiale 1929-1939
  • Le Socialisme libéral
  • Political Ideology Today
  • Qu'est-ce que le libéralisme ?
  • Prophets of Regulation: Charles Francis Adams, Louis D. Brandeis, James M. Landis, Alfred E. Kahn
dbo:abstract
  • El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials. El socioliberalisme defensa la justícia social i, a diferència del liberalisme clàssic, considera que la llibertat no es caracteritza tant per la falta de restriccions com per la capacitat d'actuar. Políticament, s'oposa a l'autoritarisme i s'esforça per implicar les persones en la presa de decisions mitjançant una aposta clara per la democràcia. En l'àmbit econòmic i social, postula que les institucions han de cercar l'equilibri entre llibertat i igualtat, particularment a través de reglamentacions que fomentin la competència lleial i polítiques de redistribució que serveixin per potenciar les capacitats de les persones. El pensament socioliberal s'enfronta als problemes econòmics i socials partint d'una anàlisi dels fets, encara que siguin inconvenients (concepte de hard facts), de manera que els seus proponents són més inductius i es basen més en l'estudi de les dades disponibles que els economistes liberals clàssics, que raonen de manera més deductiva. El socioliberalisme i el liberalisme clàssic, l'altre gran corrent del liberalisme, es diferencien en una sèrie de característiques que fan que hi hagi tensió entre els dos. Als Estats Units, el socioliberalisme se sol classificar a l'esquerra i és el corrent més important del liberalisme, mentre que a Europa, on té una menor influència, a vegades es plasma en formacions centristes. El socioliberalisme sorgí al segle XIX. El pensament polític i social del nou moviment, que portava el nom de «Nou Liberalisme», es basava en gran part en el consens de la Universitat d'Oxford, però els investigadors de la Universitat de Cambridge n'eren la principal influència en temes econòmics. A escala internacional, figures socioliberals com ara Woodrow Wilson, Norman Angell i David Mitrany tingueren un paper important en la creació d'organismes reguladors internacionals, tant polítics (Societat de Nacions i Organització de les Nacions Unides) com econòmics, com ho demostra el rol de John Maynard Keynes en la fundació del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. La ideologia socioliberal exercí una important influència sobre la vida política francesa, a través del solidarisme, i l'estatunidenca, a través del programa Nova Llibertat (New Freedom) de Woodrow Wilson. Tanmateix, no es convertí en el corrent dominant fins després de la Segona Guerra Mundial. Al final de les Trente Glorieuses rebé moltes crítiques i perdé gran part del seu pes polític, de la qual cosa es beneficiaren especialment els altres corrents liberals. Els principals retrets fets al socioliberalisme eren que no implicava prou les persones en la presa de decisions i que havia sucumbit a la temptació de la tecnocràcia, particularment en l'àmbit econòmic. En perdre la seva influència política, el socioliberalisme entrà en un procés de renovació intel·lectual i, sota l'impuls de persones com ara John Rawls, tornà a donar un paper preponderant als ciutadans alhora que esbossava una crítica del seu «economisme». Avui en dia, el socioliberalisme busca solucions pels reptes als quals s'enfronten les societats del segle XXI: la justícia social, els drets civils, el multiculturalisme, l'ètica de la cura, etc. El terme «socioliberalisme» sovint es fa servir de manera incorrecta per referir-se al socialisme liberal, en el sentit d'un socialisme (o socialdemocràcia) que ha adoptat els valors del socioliberalisme econòmic. Tot i que el concepte de «socialisme liberal» apareix a les obres d'alguns autors socioliberals, històricament s'ha utilitzat aquest terme per referir-se a tendències molt variades. L'escola de pensament que dugué originalment el nom de «socioliberalisme» tampoc no representa un corrent de socialisme convertit a les virtuts del liberalisme. La principal diferència entre el socioliberalisme i els altres corrents que han portat el nom de «socioliberalisme» és el fet que el «nou liberalisme» constitueix l'únic gran corrent liberal que s'ha obert a determinats conceptes socialistes. D'altra banda, la majoria dels altres teòrics del socialisme liberal són socialistes que han adoptat determinats valors del liberalisme i es defineixen principalment com a socialistes o republicans, però rarament com a liberals. (ca)
  • El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials. El socioliberalisme defensa la justícia social i, a diferència del liberalisme clàssic, considera que la llibertat no es caracteritza tant per la falta de restriccions com per la capacitat d'actuar. Políticament, s'oposa a l'autoritarisme i s'esforça per implicar les persones en la presa de decisions mitjançant una aposta clara per la democràcia. En l'àmbit econòmic i social, postula que les institucions han de cercar l'equilibri entre llibertat i igualtat, particularment a través de reglamentacions que fomentin la competència lleial i polítiques de redistribució que serveixin per potenciar les capacitats de les persones. El pensament socioliberal s'enfronta als problemes econòmics i socials partint d'una anàlisi dels fets, encara que siguin inconvenients (concepte de hard facts), de manera que els seus proponents són més inductius i es basen més en l'estudi de les dades disponibles que els economistes liberals clàssics, que raonen de manera més deductiva. El socioliberalisme i el liberalisme clàssic, l'altre gran corrent del liberalisme, es diferencien en una sèrie de característiques que fan que hi hagi tensió entre els dos. Als Estats Units, el socioliberalisme se sol classificar a l'esquerra i és el corrent més important del liberalisme, mentre que a Europa, on té una menor influència, a vegades es plasma en formacions centristes. El socioliberalisme sorgí al segle XIX. El pensament polític i social del nou moviment, que portava el nom de «Nou Liberalisme», es basava en gran part en el consens de la Universitat d'Oxford, però els investigadors de la Universitat de Cambridge n'eren la principal influència en temes econòmics. A escala internacional, figures socioliberals com ara Woodrow Wilson, Norman Angell i David Mitrany tingueren un paper important en la creació d'organismes reguladors internacionals, tant polítics (Societat de Nacions i Organització de les Nacions Unides) com econòmics, com ho demostra el rol de John Maynard Keynes en la fundació del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. La ideologia socioliberal exercí una important influència sobre la vida política francesa, a través del solidarisme, i l'estatunidenca, a través del programa Nova Llibertat (New Freedom) de Woodrow Wilson. Tanmateix, no es convertí en el corrent dominant fins després de la Segona Guerra Mundial. Al final de les Trente Glorieuses rebé moltes crítiques i perdé gran part del seu pes polític, de la qual cosa es beneficiaren especialment els altres corrents liberals. Els principals retrets fets al socioliberalisme eren que no implicava prou les persones en la presa de decisions i que havia sucumbit a la temptació de la tecnocràcia, particularment en l'àmbit econòmic. En perdre la seva influència política, el socioliberalisme entrà en un procés de renovació intel·lectual i, sota l'impuls de persones com ara John Rawls, tornà a donar un paper preponderant als ciutadans alhora que esbossava una crítica del seu «economisme». Avui en dia, el socioliberalisme busca solucions pels reptes als quals s'enfronten les societats del segle XXI: la justícia social, els drets civils, el multiculturalisme, l'ètica de la cura, etc. El terme «socioliberalisme» sovint es fa servir de manera incorrecta per referir-se al socialisme liberal, en el sentit d'un socialisme (o socialdemocràcia) que ha adoptat els valors del socioliberalisme econòmic. Tot i que el concepte de «socialisme liberal» apareix a les obres d'alguns autors socioliberals, històricament s'ha utilitzat aquest terme per referir-se a tendències molt variades. L'escola de pensament que dugué originalment el nom de «socioliberalisme» tampoc no representa un corrent de socialisme convertit a les virtuts del liberalisme. La principal diferència entre el socioliberalisme i els altres corrents que han portat el nom de «socioliberalisme» és el fet que el «nou liberalisme» constitueix l'únic gran corrent liberal que s'ha obert a determinats conceptes socialistes. D'altra banda, la majoria dels altres teòrics del socialisme liberal són socialistes que han adoptat determinats valors del liberalisme i es defineixen principalment com a socialistes o republicans, però rarament com a liberals. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 283264 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17201212 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials. El socioliberalisme defensa la justícia social i, a diferència del liberalisme clàssic, considera que la llibertat no es caracteritza tant per la falta de restriccions com per la capacitat d'actuar. (ca)
  • El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials. El socioliberalisme defensa la justícia social i, a diferència del liberalisme clàssic, considera que la llibertat no es caracteritza tant per la falta de restriccions com per la capacitat d'actuar. (ca)
rdfs:label
  • Socioliberalisme (ca)
  • Socioliberalisme (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:ideologia of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of