La Sonata per a violí i piano n. 1 op. 78 en Sol Major va ser començada el 1878 i escrita en gran part durant la primavera i l’estiu de 1879 a Pörtschach (Carintia), reflectant així el meravellós ambient del balneari de Carintia. Allà, Brahms va escriure multitud d’obres en solitud, època en què ja era conegut com un dels grans a Alemanya. Va ser interpretada el 8 de novembre de 1879 a Bonn pels esposos Robert Heckmann (violí) i Marie - Heckmann Hertig (piano) i estrenada el 29 de novembre de 1879 a Viena, on la van interpretar el mateix autor i el violinista Hallmesberger. Va ser publicada el mateix any a Berlín per N. Simrock. L’audiència qualificà l’obra com una de les petites grans obres mestres per aquest gènere que s’havien escrit mai.

Property Value
dbo:abstract
  • La Sonata per a violí i piano n. 1 op. 78 en Sol Major va ser començada el 1878 i escrita en gran part durant la primavera i l’estiu de 1879 a Pörtschach (Carintia), reflectant així el meravellós ambient del balneari de Carintia. Allà, Brahms va escriure multitud d’obres en solitud, època en què ja era conegut com un dels grans a Alemanya. Va ser interpretada el 8 de novembre de 1879 a Bonn pels esposos Robert Heckmann (violí) i Marie - Heckmann Hertig (piano) i estrenada el 29 de novembre de 1879 a Viena, on la van interpretar el mateix autor i el violinista Hallmesberger. Va ser publicada el mateix any a Berlín per N. Simrock. L’audiència qualificà l’obra com una de les petites grans obres mestres per aquest gènere que s’havien escrit mai. Tot i que l’obra va ser coneguda a Europa gràcies als seus amics Hans von Bulow i el violinista Norman Neruda, qui va llegir primer la partitura i en va ser el gran inspirador fou Joseph Joachim, que acabava de triomfar amb el Concert per a violí i orquestra op. 7. L’obra és coneguda amb el nom de Regensonate (“Sonata de la pluja”) i té relació amb el seu propi lied Regenlied (Cançó de pluja) op. 59 núm. 3, a més de Nachklang (Eco), op. 59 núm. 4, en l'estil de Schubert. Està basat en un bell poema elegíac de l’escriptor nòrdic Klaus Groth (1819-1899), on l’autor torna nostàlgicament a la joventut. És un text ple de sentiments de record, melancolia i nostàlgia. Es caracteritza per un gran lirisme entre els dos instruments i l’astúcia en la temàtica, que crea un motiu generador i el sap variar de mil maneres. Aquesta obra ha estat de gran inspiració pel repertori cambrístic romàntic. (ca)
  • La Sonata per a violí i piano n. 1 op. 78 en Sol Major va ser començada el 1878 i escrita en gran part durant la primavera i l’estiu de 1879 a Pörtschach (Carintia), reflectant així el meravellós ambient del balneari de Carintia. Allà, Brahms va escriure multitud d’obres en solitud, època en què ja era conegut com un dels grans a Alemanya. Va ser interpretada el 8 de novembre de 1879 a Bonn pels esposos Robert Heckmann (violí) i Marie - Heckmann Hertig (piano) i estrenada el 29 de novembre de 1879 a Viena, on la van interpretar el mateix autor i el violinista Hallmesberger. Va ser publicada el mateix any a Berlín per N. Simrock. L’audiència qualificà l’obra com una de les petites grans obres mestres per aquest gènere que s’havien escrit mai. Tot i que l’obra va ser coneguda a Europa gràcies als seus amics Hans von Bulow i el violinista Norman Neruda, qui va llegir primer la partitura i en va ser el gran inspirador fou Joseph Joachim, que acabava de triomfar amb el Concert per a violí i orquestra op. 7. L’obra és coneguda amb el nom de Regensonate (“Sonata de la pluja”) i té relació amb el seu propi lied Regenlied (Cançó de pluja) op. 59 núm. 3, a més de Nachklang (Eco), op. 59 núm. 4, en l'estil de Schubert. Està basat en un bell poema elegíac de l’escriptor nòrdic Klaus Groth (1819-1899), on l’autor torna nostàlgicament a la joventut. És un text ple de sentiments de record, melancolia i nostàlgia. Es caracteritza per un gran lirisme entre els dos instruments i l’astúcia en la temàtica, que crea un motiu generador i el sap variar de mil maneres. Aquesta obra ha estat de gran inspiració pel repertori cambrístic romàntic. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1361352 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16902933 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La Sonata per a violí i piano n. 1 op. 78 en Sol Major va ser començada el 1878 i escrita en gran part durant la primavera i l’estiu de 1879 a Pörtschach (Carintia), reflectant així el meravellós ambient del balneari de Carintia. Allà, Brahms va escriure multitud d’obres en solitud, època en què ja era conegut com un dels grans a Alemanya. Va ser interpretada el 8 de novembre de 1879 a Bonn pels esposos Robert Heckmann (violí) i Marie - Heckmann Hertig (piano) i estrenada el 29 de novembre de 1879 a Viena, on la van interpretar el mateix autor i el violinista Hallmesberger. Va ser publicada el mateix any a Berlín per N. Simrock. L’audiència qualificà l’obra com una de les petites grans obres mestres per aquest gènere que s’havien escrit mai. (ca)
  • La Sonata per a violí i piano n. 1 op. 78 en Sol Major va ser començada el 1878 i escrita en gran part durant la primavera i l’estiu de 1879 a Pörtschach (Carintia), reflectant així el meravellós ambient del balneari de Carintia. Allà, Brahms va escriure multitud d’obres en solitud, època en què ja era conegut com un dels grans a Alemanya. Va ser interpretada el 8 de novembre de 1879 a Bonn pels esposos Robert Heckmann (violí) i Marie - Heckmann Hertig (piano) i estrenada el 29 de novembre de 1879 a Viena, on la van interpretar el mateix autor i el violinista Hallmesberger. Va ser publicada el mateix any a Berlín per N. Simrock. L’audiència qualificà l’obra com una de les petites grans obres mestres per aquest gènere que s’havien escrit mai. (ca)
rdfs:label
  • Sonata per a violí i piano núm.1 (Brahms) (ca)
  • Sonata per a violí i piano núm.1 (Brahms) (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of