Taha Hussein —en àrab: طه حسين, Ṭaha Ḥussayn— (Magaga, Minya, Egipte, 14 de novembre de 1889 - 28 d'octubre de 1973) fou un escriptor egipci. Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és El degà de la literatura àrab o Qàhir adh-dhalam (en català: 'El conqueridor de la foscor'). Va néixer a Magaga, Minya. Com que eren molts germans, ell no va gaudir de l'atenció suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i d'inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d'un tr

Property Value
prop-ca:genere
prop-ca:imatge
  • TahaHussein.jpg
prop-ca:influenciesDe
prop-ca:influiEn
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nacionalitat
prop-ca:nom
  • Taha Hussein
  • طه حُسين
prop-ca:ocupacio
prop-ca:peu
  • Taha Hussein
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
dbo:abstract
  • Taha Hussein —en àrab: طه حسين, Ṭaha Ḥussayn— (Magaga, Minya, Egipte, 14 de novembre de 1889 - 28 d'octubre de 1973) fou un escriptor egipci. Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és El degà de la literatura àrab o Qàhir adh-dhalam (en català: 'El conqueridor de la foscor'). Va néixer a Magaga, Minya. Com que eren molts germans, ell no va gaudir de l'atenció suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i d'inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d'un tracoma mal curat; tot i això, va seguir amb els seus estudis i va anar a la Universitat al- Azhar del Caire, on va estudiar religió i literatura. Posteriorment, va anar a la Universitat Egípcia (quan a al-Azhar es van negar a donar-li el diploma) i allà es va convertir en el primer estudiant a obtenir un doctorat. Més tard, va continuar els seus estudis a la Sorbona a París, on es va especialitzar en història antiga, grec, llatí i filosofia, i allà també va aconseguir un doctorat. A França va conèixer la que seria la seva dona. Va tornar a Egipte el 1918 i va fer de professor d'història antiga i de literatura clàssica i, a més, va fer publicacions sobre la poesia preislàmica, en què expressava els seus dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta i alguns capítols de l'Alcorà, cosa que li va comportar crítiques i rebuig, pels quals més tard perdria el seu lloc de treball. A partir d'aquest moment, es dedicà al periodisme i, amb l'arribada al poder del partit Wafd, recuperà el seu càrrec universitari. Posteriorment, va ser nomenat rector de la Universitat del Caire, membre de l'Acadèmia de la Llengua Àrab i ministre d'Educació a Egipte, des d'on va aconseguir que l'educació bàsica es convertís en obligatòria i gratuïta. La seva obra se centra a analitzar la literatura àrab i la història de l'Islam, encara que també va escriure sobre aspectes socials i polítics. Entre altres coses, també va traduir a l'àrab diverses obres de la literatura occidental europea. El 1973, va rebre el Premi de Drets Humans atorgat per l'ONU com a reconeixement a les persones i organitzacions que haguessin realitzat aportacions significatives a «la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals». A més a més, va ser guardonat per les més importants institucions àrabs i internacionals. Va ser autor d'una enorme producció que inclou assaig, ficció i crítica, amb una mordacitat magistral. Destaquen obres com Mustáqbil ath-thaqafa fi-Misr (El futur de l'educació a Egipte), publicada el 1938, i una de les seves obres més conegudes, Els dies, Darrere el riu i L'Islam dins d'un mirall, entre d'altres. (ca)
  • Taha Hussein —en àrab: طه حسين, Ṭaha Ḥussayn— (Magaga, Minya, Egipte, 14 de novembre de 1889 - 28 d'octubre de 1973) fou un escriptor egipci. Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és El degà de la literatura àrab o Qàhir adh-dhalam (en català: 'El conqueridor de la foscor'). Va néixer a Magaga, Minya. Com que eren molts germans, ell no va gaudir de l'atenció suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i d'inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d'un tracoma mal curat; tot i això, va seguir amb els seus estudis i va anar a la Universitat al- Azhar del Caire, on va estudiar religió i literatura. Posteriorment, va anar a la Universitat Egípcia (quan a al-Azhar es van negar a donar-li el diploma) i allà es va convertir en el primer estudiant a obtenir un doctorat. Més tard, va continuar els seus estudis a la Sorbona a París, on es va especialitzar en història antiga, grec, llatí i filosofia, i allà també va aconseguir un doctorat. A França va conèixer la que seria la seva dona. Va tornar a Egipte el 1918 i va fer de professor d'història antiga i de literatura clàssica i, a més, va fer publicacions sobre la poesia preislàmica, en què expressava els seus dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta i alguns capítols de l'Alcorà, cosa que li va comportar crítiques i rebuig, pels quals més tard perdria el seu lloc de treball. A partir d'aquest moment, es dedicà al periodisme i, amb l'arribada al poder del partit Wafd, recuperà el seu càrrec universitari. Posteriorment, va ser nomenat rector de la Universitat del Caire, membre de l'Acadèmia de la Llengua Àrab i ministre d'Educació a Egipte, des d'on va aconseguir que l'educació bàsica es convertís en obligatòria i gratuïta. La seva obra se centra a analitzar la literatura àrab i la història de l'Islam, encara que també va escriure sobre aspectes socials i polítics. Entre altres coses, també va traduir a l'àrab diverses obres de la literatura occidental europea. El 1973, va rebre el Premi de Drets Humans atorgat per l'ONU com a reconeixement a les persones i organitzacions que haguessin realitzat aportacions significatives a «la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals». A més a més, va ser guardonat per les més importants institucions àrabs i internacionals. Va ser autor d'una enorme producció que inclou assaig, ficció i crítica, amb una mordacitat magistral. Destaquen obres com Mustáqbil ath-thaqafa fi-Misr (El futur de l'educació a Egipte), publicada el 1938, i una de les seves obres més conegudes, Els dies, Darrere el riu i L'Islam dins d'un mirall, entre d'altres. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 940051 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17548724 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Taha Hussein —en àrab: طه حسين, Ṭaha Ḥussayn— (Magaga, Minya, Egipte, 14 de novembre de 1889 - 28 d'octubre de 1973) fou un escriptor egipci. Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és El degà de la literatura àrab o Qàhir adh-dhalam (en català: 'El conqueridor de la foscor'). Va néixer a Magaga, Minya. Com que eren molts germans, ell no va gaudir de l'atenció suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i d'inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d'un tr (ca)
  • Taha Hussein —en àrab: طه حسين, Ṭaha Ḥussayn— (Magaga, Minya, Egipte, 14 de novembre de 1889 - 28 d'octubre de 1973) fou un escriptor egipci. Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és El degà de la literatura àrab o Qàhir adh-dhalam (en català: 'El conqueridor de la foscor'). Va néixer a Magaga, Minya. Com que eren molts germans, ell no va gaudir de l'atenció suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i d'inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d'un tr (ca)
rdfs:label
  • Taha Hussein (ca)
  • Taha Hussein (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:influiEn of
is foaf:primaryTopic of