| dbo:abstract
|
- Tartana en català i en la majoria de llengües europees (encara que en algunes canvia a tartane o tartan) és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI-XIX. Les diferents tartanes es van utilitzar com correus, per al cabotatge, com barques de pesca, i com vaixells militars. En els seus més de tres-cents anys d'història, van tenir diferents dissenys, diferent nombre de pals i inclús diferents aparells vèlics. A l'inici del segle XVIII, van ser construïdes en quantitat com vaixells de guerra de diferents flotes entre elles la Marina Russa, introduïdes per Pere I. Baixes de borda, les tartanes mesuraven entre 16 i 20m, amb un arbre perpendicular a la quilla plantat al mig, en el qual hom hissava una vela llatina (vela mestra) i un floc anomenat pollacra. Hi ha molts casos de tartanes amb vela de mitjana i altres casos sense vela de mitjana. Hi ha la referència de Joseph de Veitia y Linaje (1670) que diu que les tartanes, "mareage de levantiscos", es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» (referint-se a la maniobra de les veles llatines). El senyor Veitia era “Juez Oficial de la Real Audiencia de la Casa de Contratación de las Indias”. Reforçant aquest fet, el Bulletin de la Société de géographie explica que un xicot de 14 anys pràctic d'una tartana catalana, a aquesta edat ja havia fet tres vegades el viatge a l'Havana. (ca)
- Tartana en català i en la majoria de llengües europees (encara que en algunes canvia a tartane o tartan) és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI-XIX. Les diferents tartanes es van utilitzar com correus, per al cabotatge, com barques de pesca, i com vaixells militars. En els seus més de tres-cents anys d'història, van tenir diferents dissenys, diferent nombre de pals i inclús diferents aparells vèlics. A l'inici del segle XVIII, van ser construïdes en quantitat com vaixells de guerra de diferents flotes entre elles la Marina Russa, introduïdes per Pere I. Baixes de borda, les tartanes mesuraven entre 16 i 20m, amb un arbre perpendicular a la quilla plantat al mig, en el qual hom hissava una vela llatina (vela mestra) i un floc anomenat pollacra. Hi ha molts casos de tartanes amb vela de mitjana i altres casos sense vela de mitjana. Hi ha la referència de Joseph de Veitia y Linaje (1670) que diu que les tartanes, "mareage de levantiscos", es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» (referint-se a la maniobra de les veles llatines). El senyor Veitia era “Juez Oficial de la Real Audiencia de la Casa de Contratación de las Indias”. Reforçant aquest fet, el Bulletin de la Société de géographie explica que un xicot de 14 anys pràctic d'una tartana catalana, a aquesta edat ja havia fet tres vegades el viatge a l'Havana. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Tartana en català i en la majoria de llengües europees (encara que en algunes canvia a tartane o tartan) és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI-XIX. Les diferents tartanes es van utilitzar com correus, per al cabotatge, com barques de pesca, i com vaixells militars. En els seus més de tres-cents anys d'història, van tenir diferents dissenys, diferent nombre de pals i inclús diferents aparells vèlics. A l'inici del segle XVIII, van ser construïdes en quantitat com vaixells de guerra de diferents flotes entre elles la Marina Russa, introduïdes per Pere I. (ca)
- Tartana en català i en la majoria de llengües europees (encara que en algunes canvia a tartane o tartan) és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI-XIX. Les diferents tartanes es van utilitzar com correus, per al cabotatge, com barques de pesca, i com vaixells militars. En els seus més de tres-cents anys d'història, van tenir diferents dissenys, diferent nombre de pals i inclús diferents aparells vèlics. A l'inici del segle XVIII, van ser construïdes en quantitat com vaixells de guerra de diferents flotes entre elles la Marina Russa, introduïdes per Pere I. (ca)
|
