La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per a designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació compost per una jerarquia de tàxons aniuats.

Property Value
prop-ca:any
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
prop-ca:article
  • Taxonomy: Renaissance or Tower of Babel?
prop-ca:autor
  • Mallet, J.
prop-ca:capítol
  • Classification, Systematics, and Phylogeny
  • Plant Nomenclature
  • Systematics: The Science of Biological Diversity
prop-ca:coautors
  • Brusca, G. J.
  • Evert, R. F., Eichhorn, S. E
  • Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J.
  • Willmott, K.
prop-ca:cognom
  • Brusca
  • Judd
  • Raven
  • Simpson
prop-ca:consulta
  • 2007-08-28 (xsd:date)
prop-ca:editorial
  • Elsevier Inc.
  • Sinauer Associates Inc., Publishers
  • Sinauer Axxoc
  • W. H. Freeman
prop-ca:exemplar
  • 2 (xsd:integer)
prop-ca:format
  • pdf
prop-ca:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 1 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • EUA
  • Sunderland, Massachusetts 01375, EUA
prop-ca:nom
  • Michael G.
  • P. H.
  • R. C.
  • W. S.
prop-ca:publicació
  • Trends Ecol. Evol.
prop-ca:pàgines
  • 23 (xsd:integer)
  • 57 (xsd:integer)
  • 501 (xsd:integer)
prop-ca:títol
  • Biology of Plants, 7e
  • Invertebrates, Second Edition
  • Plant Systematics.
  • Plant systematics: a phylogenetic approach, Second Edition
prop-ca:url
prop-ca:volum
  • 18 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per a designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació compost per una jerarquia de tàxons aniuats. La taxonomia biològica és una subdisciplina de la sistemàtica, que estudia les relacions de parentesc entre els organismes i la seva història evolutiva. Actualment, la taxonomia actua un cop s'ha determinat l'arbre filogenètic dels organismes estudiats, és a dir, una vegada s'han determinat els clades, o branques evolutives, en funció de les seves relacions de parentiu. Actualment, hi ha el consens dins la comunitat científica que la classificació ha de ser totalment conforme amb allò que se sap de la filogènia dels tàxons, car només així farà el servei que se n'espera a la resta de branques de la biologia (vegeu per exemple Soltis i Soltis 2003), però hi ha escoles dins la sistemàtica que defineixen amb matisos diferents la manera amb què la classificació ha de correspondre amb la filogènia coneguda. Més enllà de l'escola que la defineixi, la finalitat última de la taxonomia és d'organitzar l'arbre filogenètic en un sistema de classificació. Per a fer-ho, l'escola cladística (la que predomina avui en dia) transforma els clades en tàxons. Un tàxon és un clade al qual s'ha assignat un rang taxonòmic, al qual s'ha atorgat un nom en llatí, que ha estat descrit, al qual s'ha associat un exemplar tipus, i que ha estat publicat en una revista científica. Quan s'ha fet tot això, el tàxon té un nom correcte. La nomenclatura és la disciplina que s'ocupa de reglamentar aquests passos, i s'encarrega que se segueixin els principis de nomenclatura. Els sistemes de classificació que en neixen funcionen com a contenidors d'informació, d'una banda, i com a predictors de l'altra. Un cop s'ha determinat la classificació d'un tàxon, s'extreuen els trets diagnòstics de cadascun dels seus membres, i a partir d'aquests trets es creen claus dicotòmiques d'identificació, que són utilitzades per a determinar o identificar organismes, per tal de situar un organisme desconegut en un tàxon conegut del sistema de classificació. La determinació o identificació també és l'especialitat taxonòmica que s'encarrega dels principis d'elaboració de les claus dicotòmiques i d'altres instruments amb el mateix fi. Les normes que regulen la creació dels sistemes de classificació són en part convencions més o menys arbitràries. Per a comprendre aquestes arbitrarietats (per exemple, la nomenclatura binomial de les espècies i la uninomial dels rangs superiors. O la quantitat de rangs taxonòmics i dels seus noms) cal estudiar la història de la taxonomia, que ha deixat com a heretatge els Codis Internacionals de Nomenclatura, les regles tècniques dels quals han de ser complides pels sistemes de classificació. La nova crisi de biodiversitat, els avenços en les anàlisis de l'ADN i la possibilitat de bescanviar informació via internet han donat un enorme embranzida a aquesta ciència a la dècada del 2000 i han ocasionat un debat sobre la necessitat de fer reformes substancials als Codis, que encara s'estan discutint. Alguns exemples de noves propostes són la taxonomia lliure de rangs, els marcadors genètics i la publicació per Internet. (ca)
  • La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per a designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació compost per una jerarquia de tàxons aniuats. La taxonomia biològica és una subdisciplina de la sistemàtica, que estudia les relacions de parentesc entre els organismes i la seva història evolutiva. Actualment, la taxonomia actua un cop s'ha determinat l'arbre filogenètic dels organismes estudiats, és a dir, una vegada s'han determinat els clades, o branques evolutives, en funció de les seves relacions de parentiu. Actualment, hi ha el consens dins la comunitat científica que la classificació ha de ser totalment conforme amb allò que se sap de la filogènia dels tàxons, car només així farà el servei que se n'espera a la resta de branques de la biologia (vegeu per exemple Soltis i Soltis 2003), però hi ha escoles dins la sistemàtica que defineixen amb matisos diferents la manera amb què la classificació ha de correspondre amb la filogènia coneguda. Més enllà de l'escola que la defineixi, la finalitat última de la taxonomia és d'organitzar l'arbre filogenètic en un sistema de classificació. Per a fer-ho, l'escola cladística (la que predomina avui en dia) transforma els clades en tàxons. Un tàxon és un clade al qual s'ha assignat un rang taxonòmic, al qual s'ha atorgat un nom en llatí, que ha estat descrit, al qual s'ha associat un exemplar tipus, i que ha estat publicat en una revista científica. Quan s'ha fet tot això, el tàxon té un nom correcte. La nomenclatura és la disciplina que s'ocupa de reglamentar aquests passos, i s'encarrega que se segueixin els principis de nomenclatura. Els sistemes de classificació que en neixen funcionen com a contenidors d'informació, d'una banda, i com a predictors de l'altra. Un cop s'ha determinat la classificació d'un tàxon, s'extreuen els trets diagnòstics de cadascun dels seus membres, i a partir d'aquests trets es creen claus dicotòmiques d'identificació, que són utilitzades per a determinar o identificar organismes, per tal de situar un organisme desconegut en un tàxon conegut del sistema de classificació. La determinació o identificació també és l'especialitat taxonòmica que s'encarrega dels principis d'elaboració de les claus dicotòmiques i d'altres instruments amb el mateix fi. Les normes que regulen la creació dels sistemes de classificació són en part convencions més o menys arbitràries. Per a comprendre aquestes arbitrarietats (per exemple, la nomenclatura binomial de les espècies i la uninomial dels rangs superiors. O la quantitat de rangs taxonòmics i dels seus noms) cal estudiar la història de la taxonomia, que ha deixat com a heretatge els Codis Internacionals de Nomenclatura, les regles tècniques dels quals han de ser complides pels sistemes de classificació. La nova crisi de biodiversitat, els avenços en les anàlisis de l'ADN i la possibilitat de bescanviar informació via internet han donat un enorme embranzida a aquesta ciència a la dècada del 2000 i han ocasionat un debat sobre la necessitat de fer reformes substancials als Codis, que encara s'estan discutint. Alguns exemples de noves propostes són la taxonomia lliure de rangs, els marcadors genètics i la publicació per Internet. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2948 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17558893 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per a designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació compost per una jerarquia de tàxons aniuats. (ca)
  • La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per a designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació compost per una jerarquia de tàxons aniuats. (ca)
rdfs:label
  • Taxonomia (ca)
  • Taxonomia (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:conegutPer of
is prop-ca:ocupacio of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of