| dbo:abstract
|
- El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí; hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional, però, especialment, en els darrers temps, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir-hi una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les artes van integrar-se en un conjunt estructurat i lògic. Des de 1915, Gaudí va dedicar-se d'una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment ja fos al Parc Güell o la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitacions de les formes de la natura, on hi abunden les formes geomètriques reglades. L'interior havia de semblar un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa s'havia de crear una estructura alhora simple i resistent. En vida d'Antoni Gaudí (1852-1926), només van completar-se la cripta, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure'n conclosa la torre de Sant Bernabé. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. Segons dades de l'any 2004, la Sagrada Família és el monument més visitat de l'Estat espanyol, per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado. El 2008 va rebre més de 2,7 milions de visitants, xifra que s'elevà fins a 3,2 milions el 2011. L'obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005. El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines, cosa que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l'afluència de visitants i el gran renom mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida. La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menor catòlica pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010. Malgrat que no és una catedral, diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li. (ca)
- El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí; hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional, però, especialment, en els darrers temps, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir-hi una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les artes van integrar-se en un conjunt estructurat i lògic. Des de 1915, Gaudí va dedicar-se d'una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment ja fos al Parc Güell o la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitacions de les formes de la natura, on hi abunden les formes geomètriques reglades. L'interior havia de semblar un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa s'havia de crear una estructura alhora simple i resistent. En vida d'Antoni Gaudí (1852-1926), només van completar-se la cripta, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure'n conclosa la torre de Sant Bernabé. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. Segons dades de l'any 2004, la Sagrada Família és el monument més visitat de l'Estat espanyol, per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado. El 2008 va rebre més de 2,7 milions de visitants, xifra que s'elevà fins a 3,2 milions el 2011. L'obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005. El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines, cosa que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l'afluència de visitants i el gran renom mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida. La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menor catòlica pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010. Malgrat que no és una catedral, diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li. (ca)
|
