La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa) és una doctrina esotèrica creada pels filòsofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle III de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teosòfic eclèctic. En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797–1855, capellà catòlic i filòsof), 'teosofia' és la denominació equivalent de la teoria general de l'ésser, emprada com a títol de la seva obra pòstuma del 1859.

Property Value
prop-ca:any
  • 2008 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Goodrick-Clarke
prop-ca:editorial
  • Oxford University Press
prop-ca:enllaçautor
  • Nicholas Goodrick-Clarke
prop-ca:lloc
  • Nova York
prop-ca:nom
  • Nicholas
prop-ca:ref
  • harv
prop-ca:títol
  • The Western Esoteric Traditions
dbo:abstract
  • La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa) és una doctrina esotèrica creada pels filòsofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle III de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teosòfic eclèctic. La teosofia defineix igualment certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i mística de Jakob Böhme) i del Romanticisme (Franz Xaver von Baader i el darrer Schelling), segons les quals el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món seria accessible independentment de la revelació, la qual cosa comporta un cert panteisme místico-naturalista o místico-racionalista. El terme també correspon a un sistema de creences modernes, i és utilitzat especialment per Helena Blavatsky per definir la seva pròpia doctrina. El 1875, amb Henry Steel Olcott i William Quan Judge, Blavatsky va crear la Societat Teosòfica, una organització espiritualista propera a altres moviments iniciàtics de la mateixa mena, com la francmaçoneria, els Rosa-Creu o el martinisme, amb els quals ha mantingut una estreta relació fins avui. La moderna teosofia recupera el principi teosòfic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de l'hinduisme i del budisme, els teòsofs afirmen que el seu fonament és un "cos de veritat" comú a totes les religions: la Tradició Primordial. La teosofia, diuen, és una recreació moderna del Sanatana Dharma, "la Veritat Eterna", com a religió en si mateixa. En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797–1855, capellà catòlic i filòsof), 'teosofia' és la denominació equivalent de la teoria general de l'ésser, emprada com a títol de la seva obra pòstuma del 1859. (ca)
  • La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa) és una doctrina esotèrica creada pels filòsofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle III de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teosòfic eclèctic. La teosofia defineix igualment certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i mística de Jakob Böhme) i del Romanticisme (Franz Xaver von Baader i el darrer Schelling), segons les quals el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món seria accessible independentment de la revelació, la qual cosa comporta un cert panteisme místico-naturalista o místico-racionalista. El terme també correspon a un sistema de creences modernes, i és utilitzat especialment per Helena Blavatsky per definir la seva pròpia doctrina. El 1875, amb Henry Steel Olcott i William Quan Judge, Blavatsky va crear la Societat Teosòfica, una organització espiritualista propera a altres moviments iniciàtics de la mateixa mena, com la francmaçoneria, els Rosa-Creu o el martinisme, amb els quals ha mantingut una estreta relació fins avui. La moderna teosofia recupera el principi teosòfic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de l'hinduisme i del budisme, els teòsofs afirmen que el seu fonament és un "cos de veritat" comú a totes les religions: la Tradició Primordial. La teosofia, diuen, és una recreació moderna del Sanatana Dharma, "la Veritat Eterna", com a religió en si mateixa. En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797–1855, capellà catòlic i filòsof), 'teosofia' és la denominació equivalent de la teoria general de l'ésser, emprada com a títol de la seva obra pòstuma del 1859. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 380158 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17028669 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa) és una doctrina esotèrica creada pels filòsofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle III de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teosòfic eclèctic. En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797–1855, capellà catòlic i filòsof), 'teosofia' és la denominació equivalent de la teoria general de l'ésser, emprada com a títol de la seva obra pòstuma del 1859. (ca)
  • La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa) és una doctrina esotèrica creada pels filòsofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle III de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teosòfic eclèctic. En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797–1855, capellà catòlic i filòsof), 'teosofia' és la denominació equivalent de la teoria general de l'ésser, emprada com a títol de la seva obra pòstuma del 1859. (ca)
rdfs:label
  • Teosofia (ca)
  • Teosofia (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of