| dbo:abstract
|
- Cecil Antonio "Tony" Richardson (Shipley, Yorkshire, 5 de juny de 1928 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 4 de novembre de 1991) fou un director de cinema anglès. Creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lírics mesclats amb escenes de brutalitat. Tony Richardson una de les figures més influents dels angry young men (joves ferotges) del cinema britànic, es veié obligat a assistir a un estricte col·legi de secundària on desenvolupà un sentiment de temor i desconfiança vers el sistema de classes britànic, que sempre estaria present en llur films com a director. A principis dels anys cinquanta, Richardson treballà coma director de televisió i teatre. A Londres va conèixer en Karel Reisz, Lindsay Anderson i d'altres membres del moviment free cinema. Amb el primer dirigí conjuntament Momma Don't Allow (1955). L'apogeu de Richardson com a director fou molt breu però intens. A Taste of Honey (1961) documenta la vida de la classe obrera britànica. La solitud del corredor de fons (1962) recupera les seves pròpies experiències en el col·legi per a recrear una visió d'un reformatori estatal com un infern a la terra. Richardson muntà el film amb tal ritme visual que se'n surt de la pantalla. El seu major èxit comercial i de crítica fou Tom Jones (1963), adaptació de la novel·la de Henry Fielding. A pesar d'aquest èxit, la seva carrera començava a declinar. La seva versió d'Estimats difunts (1965), d'Evelyn Waugh, fou un inexplicable fracàs. Menys èxit tingueren encara llurs obres posteriors, entre elles Ned Kelly (1970) i The hotel New Hampshire (1984), basat en un relat de John Irving. El 1991, Richardson acabà el drama militar Les coses que no moren mai (1994), el seu últim treball i també el més eficaç. Per desgràcia, li diagnosticaren la sida durant el rodatge i morí poc temps després. Malgrat la seva bisexualitat, va estar casat amb l'actriu Vanessa Redgrave de 1962 a 1967 i van tenir dues filles, Natasha Richardson (1963-2009) i Joely Richardson, nascuda el 1965, ambdues actrius. La carrera de Richardson és atípica, però llurs primers treballs segueixen resultant aguts, agressius i molt bells. La seva contribució al cinema és evident i duradora. (ca)
- Cecil Antonio "Tony" Richardson (Shipley, Yorkshire, 5 de juny de 1928 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 4 de novembre de 1991) fou un director de cinema anglès. Creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lírics mesclats amb escenes de brutalitat. Tony Richardson una de les figures més influents dels angry young men (joves ferotges) del cinema britànic, es veié obligat a assistir a un estricte col·legi de secundària on desenvolupà un sentiment de temor i desconfiança vers el sistema de classes britànic, que sempre estaria present en llur films com a director. A principis dels anys cinquanta, Richardson treballà coma director de televisió i teatre. A Londres va conèixer en Karel Reisz, Lindsay Anderson i d'altres membres del moviment free cinema. Amb el primer dirigí conjuntament Momma Don't Allow (1955). L'apogeu de Richardson com a director fou molt breu però intens. A Taste of Honey (1961) documenta la vida de la classe obrera britànica. La solitud del corredor de fons (1962) recupera les seves pròpies experiències en el col·legi per a recrear una visió d'un reformatori estatal com un infern a la terra. Richardson muntà el film amb tal ritme visual que se'n surt de la pantalla. El seu major èxit comercial i de crítica fou Tom Jones (1963), adaptació de la novel·la de Henry Fielding. A pesar d'aquest èxit, la seva carrera començava a declinar. La seva versió d'Estimats difunts (1965), d'Evelyn Waugh, fou un inexplicable fracàs. Menys èxit tingueren encara llurs obres posteriors, entre elles Ned Kelly (1970) i The hotel New Hampshire (1984), basat en un relat de John Irving. El 1991, Richardson acabà el drama militar Les coses que no moren mai (1994), el seu últim treball i també el més eficaç. Per desgràcia, li diagnosticaren la sida durant el rodatge i morí poc temps després. Malgrat la seva bisexualitat, va estar casat amb l'actriu Vanessa Redgrave de 1962 a 1967 i van tenir dues filles, Natasha Richardson (1963-2009) i Joely Richardson, nascuda el 1965, ambdues actrius. La carrera de Richardson és atípica, però llurs primers treballs segueixen resultant aguts, agressius i molt bells. La seva contribució al cinema és evident i duradora. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Cecil Antonio "Tony" Richardson (Shipley, Yorkshire, 5 de juny de 1928 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 4 de novembre de 1991) fou un director de cinema anglès. Creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lírics mesclats amb escenes de brutalitat. A principis dels anys cinquanta, Richardson treballà coma director de televisió i teatre. A Londres va conèixer en Karel Reisz, Lindsay Anderson i d'altres membres del moviment free cinema. Amb el primer dirigí conjuntament Momma Don't Allow (1955). (ca)
- Cecil Antonio "Tony" Richardson (Shipley, Yorkshire, 5 de juny de 1928 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 4 de novembre de 1991) fou un director de cinema anglès. Creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lírics mesclats amb escenes de brutalitat. A principis dels anys cinquanta, Richardson treballà coma director de televisió i teatre. A Londres va conèixer en Karel Reisz, Lindsay Anderson i d'altres membres del moviment free cinema. Amb el primer dirigí conjuntament Momma Don't Allow (1955). (ca)
|
