La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del que se li està fent. La tortura l'han realitzat o autoritzat individus, grups i estats al llarg de la història des de l'antiguitat fins als nostres dies, i les formes de tortura poden variar molt en durada (des de només uns pocs minuts a diversos dies o fins i tot més temps). Les raons per a la tortura poden incloure el càstig, la venjança, la reeducació política, la dissuasió, l'interrogatori o la coacció de la víctima o d'un tercer, o simplement la satisfacció sàdica dels que duen a terme la tortura o l'observen. El torturador pot o no tenir la intenció de matar o

Property Value
prop-ca:any
  • 2010 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Gabriel
  • Rodríguez Molas
prop-ca:consulta
  • 2014-12-10 (xsd:date)
  • 2014-12-11 (xsd:date)
prop-ca:data
  • 2014 (xsd:integer)
  • 2014-12-09 (xsd:date)
prop-ca:editor
  • Amnistía Internacional
  • Boltzmann Institute of Human Rights
  • Council of Europe
  • Freedom from Torture
  • Medieval Warfare
  • The Center for Torture Accountability
  • The National Security Archive
  • World Organisation Against Torture
  • China-underground.com is Matteo Damiani and Dominique Musorrafiti
  • The International Rehabilitation Council for Torture Victims
prop-ca:editorial
  • ACNUDH, APT y Foro Asia-Pacífico
prop-ca:lloc
  • Great Britain
  • Austria
  • Denmark
  • Sidney, Ginebra
  • Switzerland
  • USA
prop-ca:mes
  • Maig
prop-ca:nom
  • Bernat
  • Ricardo
prop-ca:títol
  • 25 (xsd:integer)
  • Historia de la tortura y el orden represivo en la Argentina
  • Recopilación de textos diversos sobre la tortura realizados por la Inquisición española
  • Home page
  • Medieval Torture
  • Prisoner abuse: Patterns from the past
  • Publications
  • European Committee for the Prevention of Torture and Inhuman or Degrading Treatment or Punishment. Documents.
  • atlas of torture
  • Prevención de la tortura: Guía operacional para las Instituciones Nacionales de Derechos Humanos
  • Torture Report Finally Released. Senate Intelligence Committee Summary of CIA's Detention and Interrogation Program Concludes CIA Misled Itself, Congress, the President about Lack of Effectiveness.
  • ¿Qué es la tortura?
prop-ca:url
dbo:abstract
  • La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del que se li està fent. La tortura l'han realitzat o autoritzat individus, grups i estats al llarg de la història des de l'antiguitat fins als nostres dies, i les formes de tortura poden variar molt en durada (des de només uns pocs minuts a diversos dies o fins i tot més temps). Les raons per a la tortura poden incloure el càstig, la venjança, la reeducació política, la dissuasió, l'interrogatori o la coacció de la víctima o d'un tercer, o simplement la satisfacció sàdica dels que duen a terme la tortura o l'observen. El torturador pot o no tenir la intenció de matar o ferir a la víctima, però de vegades la tortura és deliberadament fatal i pot precedir a un assassinat o servir com una forma cruel de la pena de mort. En altres casos, el torturador pot ser indiferent a la condició de la víctima. Alternativament, algunes formes de tortura estan dissenyades per infligir dolor psicològic i deixar el menor dany físic o proves de la tortura, tot aconseguint un gran patiment. Depenent de l'objectiu, fins i tot una forma de tortura que és intencionalment fatal pot ser perllongada per permetre que la víctima pateixi el major temps possible (com el mig penjament). Encara que històricament la tortura va ser sancionada per alguns estats, és durant el segle XX i el XXI quan la tortura ha estat prohibida pel dret internacional i pel dret intern de la majoria dels països. Es considera que és una violació dels drets humans, i es declara que és inacceptable en l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU. Els signataris dels Convenis de Ginebra de 1949 i els Protocols Addicionals I i II de 8 de juny de 1977 coincideixen oficialment en no torturar a les persones capturades en els conflictes armats, ja siguin nacionals o internacionals. La tortura també està prohibida per la Convenció de Nacions Unides contra la Tortura, que ha estat ratificat per 156 països. Les prohibicions legals nacionals i internacionals sobre la tortura es deriven d'un consens en què la tortura i altres maltractaments són immorals. Malgrat aquestes convencions internacionals, les organitzacions que vigilen els abusos dels drets humans (per exemple, Amnistia Internacional, el Consell Internacional de Rehabilitació de les Víctimes de la Tortura, etc.) informen de l'ús generalitzat en diferents estats en moltes regions del món. Amnistia Internacional calcula que almenys 81 governs del món en l'actualitat practiquen la tortura, alguns d'ells obertament. Històricament, en aquells països on la tortura va ser recolzada legalment i tolerada oficialment, disposen de dispositius i tècniques de tortura extraordinàriament enginyoses. (ca)
  • La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del que se li està fent. La tortura l'han realitzat o autoritzat individus, grups i estats al llarg de la història des de l'antiguitat fins als nostres dies, i les formes de tortura poden variar molt en durada (des de només uns pocs minuts a diversos dies o fins i tot més temps). Les raons per a la tortura poden incloure el càstig, la venjança, la reeducació política, la dissuasió, l'interrogatori o la coacció de la víctima o d'un tercer, o simplement la satisfacció sàdica dels que duen a terme la tortura o l'observen. El torturador pot o no tenir la intenció de matar o ferir a la víctima, però de vegades la tortura és deliberadament fatal i pot precedir a un assassinat o servir com una forma cruel de la pena de mort. En altres casos, el torturador pot ser indiferent a la condició de la víctima. Alternativament, algunes formes de tortura estan dissenyades per infligir dolor psicològic i deixar el menor dany físic o proves de la tortura, tot aconseguint un gran patiment. Depenent de l'objectiu, fins i tot una forma de tortura que és intencionalment fatal pot ser perllongada per permetre que la víctima pateixi el major temps possible (com el mig penjament). Encara que històricament la tortura va ser sancionada per alguns estats, és durant el segle XX i el XXI quan la tortura ha estat prohibida pel dret internacional i pel dret intern de la majoria dels països. Es considera que és una violació dels drets humans, i es declara que és inacceptable en l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU. Els signataris dels Convenis de Ginebra de 1949 i els Protocols Addicionals I i II de 8 de juny de 1977 coincideixen oficialment en no torturar a les persones capturades en els conflictes armats, ja siguin nacionals o internacionals. La tortura també està prohibida per la Convenció de Nacions Unides contra la Tortura, que ha estat ratificat per 156 països. Les prohibicions legals nacionals i internacionals sobre la tortura es deriven d'un consens en què la tortura i altres maltractaments són immorals. Malgrat aquestes convencions internacionals, les organitzacions que vigilen els abusos dels drets humans (per exemple, Amnistia Internacional, el Consell Internacional de Rehabilitació de les Víctimes de la Tortura, etc.) informen de l'ús generalitzat en diferents estats en moltes regions del món. Amnistia Internacional calcula que almenys 81 governs del món en l'actualitat practiquen la tortura, alguns d'ells obertament. Històricament, en aquells països on la tortura va ser recolzada legalment i tolerada oficialment, disposen de dispositius i tècniques de tortura extraordinàriament enginyoses. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 35311 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17022320 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del que se li està fent. La tortura l'han realitzat o autoritzat individus, grups i estats al llarg de la història des de l'antiguitat fins als nostres dies, i les formes de tortura poden variar molt en durada (des de només uns pocs minuts a diversos dies o fins i tot més temps). Les raons per a la tortura poden incloure el càstig, la venjança, la reeducació política, la dissuasió, l'interrogatori o la coacció de la víctima o d'un tercer, o simplement la satisfacció sàdica dels que duen a terme la tortura o l'observen. El torturador pot o no tenir la intenció de matar o (ca)
  • La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del que se li està fent. La tortura l'han realitzat o autoritzat individus, grups i estats al llarg de la història des de l'antiguitat fins als nostres dies, i les formes de tortura poden variar molt en durada (des de només uns pocs minuts a diversos dies o fins i tot més temps). Les raons per a la tortura poden incloure el càstig, la venjança, la reeducació política, la dissuasió, l'interrogatori o la coacció de la víctima o d'un tercer, o simplement la satisfacció sàdica dels que duen a terme la tortura o l'observen. El torturador pot o no tenir la intenció de matar o (ca)
rdfs:label
  • Tortura (ca)
  • Tortura (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of