El Tractat respecte Spitsbergen, sovint citat com el Tractat de Svalbard, de 9 de febrer de 1920, reconeix la completa i absoluta sobirania de Noruega sobre l’arxipèlag àrtic de Spitsbergen (actualment anomenat Svalbard). L’exercici de la sobirania, tanmateix, queda subjecta a certes estipulacions, i a la no aplicació de totes les lleis noruegues. El tractat només parcialment desmilitaritza Svalbard. Tots els signataris tenen els mateixos drets de participar en activitats comercials (principalment la mineria del carbó) a les illes, però fins ara només Noruega i Rússia han fet servir aquest dret.

Property Value
prop-ca:coautors
  • Schei, Peter Johan
prop-ca:cognom
  • Moe
prop-ca:consulta
  • 2008-08-11 (xsd:date)
prop-ca:data
  • 2005-11-18 (xsd:date)
prop-ca:editor
  • Fridtjof Nansen Institute
prop-ca:format
  • PDF
prop-ca:nom
  • Arild
prop-ca:títol
  • The High North – Challenges and Potentials.
prop-ca:url
prop-ca:version
  • --11-24
dbo:abstract
  • El Tractat respecte Spitsbergen, sovint citat com el Tractat de Svalbard, de 9 de febrer de 1920, reconeix la completa i absoluta sobirania de Noruega sobre l’arxipèlag àrtic de Spitsbergen (actualment anomenat Svalbard). L’exercici de la sobirania, tanmateix, queda subjecta a certes estipulacions, i a la no aplicació de totes les lleis noruegues. El tractat només parcialment desmilitaritza Svalbard. Tots els signataris tenen els mateixos drets de participar en activitats comercials (principalment la mineria del carbó) a les illes, però fins ara només Noruega i Rússia han fet servir aquest dret. Originalment hi havia nou altes parts contractants, incloent-hi els Estats Units, Dinamarca, França, Itàlia, Japó, els Països Baixos, Noruega, Suècia, i el Regne Unit (incloent-hi els dominis britànics d’Irlanda, Canadà, Austràlia, Índia, Àfrica del Sud i Nova Zelanda). Alguns estats també el signaren dins dels cinc anys abans que el tractat entrés en vigor, incloent-hi la Unió Soviètica el 1924 i Alemanya i la Xina el 1925. Ara hi ha 40 signataris (entre ells Espanya). El tractat va ser enviat a registrar a la Lliga de les Nacions el 21 d’octubre de 1920. El 14 d’agost de 1925 el tractat entrà en vigor.Noruega va assumir la sobirania de l'arxipèlag i immediatament va prendre mesures protectores del medi ambient. (ca)
  • El Tractat respecte Spitsbergen, sovint citat com el Tractat de Svalbard, de 9 de febrer de 1920, reconeix la completa i absoluta sobirania de Noruega sobre l’arxipèlag àrtic de Spitsbergen (actualment anomenat Svalbard). L’exercici de la sobirania, tanmateix, queda subjecta a certes estipulacions, i a la no aplicació de totes les lleis noruegues. El tractat només parcialment desmilitaritza Svalbard. Tots els signataris tenen els mateixos drets de participar en activitats comercials (principalment la mineria del carbó) a les illes, però fins ara només Noruega i Rússia han fet servir aquest dret. Originalment hi havia nou altes parts contractants, incloent-hi els Estats Units, Dinamarca, França, Itàlia, Japó, els Països Baixos, Noruega, Suècia, i el Regne Unit (incloent-hi els dominis britànics d’Irlanda, Canadà, Austràlia, Índia, Àfrica del Sud i Nova Zelanda). Alguns estats també el signaren dins dels cinc anys abans que el tractat entrés en vigor, incloent-hi la Unió Soviètica el 1924 i Alemanya i la Xina el 1925. Ara hi ha 40 signataris (entre ells Espanya). El tractat va ser enviat a registrar a la Lliga de les Nacions el 21 d’octubre de 1920. El 14 d’agost de 1925 el tractat entrà en vigor.Noruega va assumir la sobirania de l'arxipèlag i immediatament va prendre mesures protectores del medi ambient. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 709967 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 13005759 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • El Tractat respecte Spitsbergen, sovint citat com el Tractat de Svalbard, de 9 de febrer de 1920, reconeix la completa i absoluta sobirania de Noruega sobre l’arxipèlag àrtic de Spitsbergen (actualment anomenat Svalbard). L’exercici de la sobirania, tanmateix, queda subjecta a certes estipulacions, i a la no aplicació de totes les lleis noruegues. El tractat només parcialment desmilitaritza Svalbard. Tots els signataris tenen els mateixos drets de participar en activitats comercials (principalment la mineria del carbó) a les illes, però fins ara només Noruega i Rússia han fet servir aquest dret. (ca)
  • El Tractat respecte Spitsbergen, sovint citat com el Tractat de Svalbard, de 9 de febrer de 1920, reconeix la completa i absoluta sobirania de Noruega sobre l’arxipèlag àrtic de Spitsbergen (actualment anomenat Svalbard). L’exercici de la sobirania, tanmateix, queda subjecta a certes estipulacions, i a la no aplicació de totes les lleis noruegues. El tractat només parcialment desmilitaritza Svalbard. Tots els signataris tenen els mateixos drets de participar en activitats comercials (principalment la mineria del carbó) a les illes, però fins ara només Noruega i Rússia han fet servir aquest dret. (ca)
rdfs:label
  • Tractat de Svalbard (ca)
  • Tractat de Svalbard (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of