Trini Borrull (Madrid, 3 de desembre de 1916 - Las Palmas, Gran Canaria, 25 de setembre de 2008) fou una ballarina madrilenya. De pare austríac i mare valenciana. S'inicià ben joveneta en la dansa per vocació i tradició familiar, ja pertanyia a una distingida nissaga de ballarins, començà els estudis de dansa clàssica amb la cèlebre Pauleta Pàmies, a Barcelona, es definí professionalment vers la dansa espanyola, formant-se a Madrid amb els mestres Ángel i Luis Pericet, Julia Castelau, Paco Reyes i El Estampio; estudià els balls regionals i el folklore espanyol en les pròpies fonts.

Property Value
prop-ca:dataMort
  • 25 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaix
  • 3 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • Trini Borrull (Madrid, 3 de desembre de 1916 - Las Palmas, Gran Canaria, 25 de setembre de 2008) fou una ballarina madrilenya. De pare austríac i mare valenciana. S'inicià ben joveneta en la dansa per vocació i tradició familiar, ja pertanyia a una distingida nissaga de ballarins, començà els estudis de dansa clàssica amb la cèlebre Pauleta Pàmies, a Barcelona, es definí professionalment vers la dansa espanyola, formant-se a Madrid amb els mestres Ángel i Luis Pericet, Julia Castelau, Paco Reyes i El Estampio; estudià els balls regionals i el folklore espanyol en les pròpies fonts. El 1936 debutà a Barcelona en espectacles de varietats adquirint una personalitat i estil de dansa molt acusat, motivant que la crítica especialitzada digués que es besllumava en ella un impacte estel·lar en el firmament de la dansa. El 1937 Joan Magriñà, corògraf i ballarí del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la invità a col·laborar amb ell en un cocert de dansa clàssica espanyola en el Palau de la Música de Barcelona, on es confirma la seva consagració com a ballarina. Aquest mateix any és nomenada primera ballarina estrella de dansa espanyola del Liceu, presentant-se amb el ballet Corrida de Feria, del compositor Bacarisse, amb coreografia de Joan Magriñà.El 1940 és invitada junt amb Magriñà per ballar en l'Òpera de Zurich El amor brujo de Falla, actuant al costat de Serge Lifar i Ludmila Tcherina. El 1944 és nomenada coreògrafa de dansa espanyola del Liceu de Barcelona, iniciant la seva faceta com a creadora de diversos muntatges de ballets per al Liceu i corografies per a pel·lícules cinematogràfiques i espectacles diversos. S'inicia coma pedagoga i investigadora de dansa, escriu un llibre La danza espanyola, llibre de capçalera per a la gran majoria dels professionals espanyols i iber-americans, del que s'han publicat moltes edicions la primera per l'Editorial Meseguer el 1946. Aquest mateix any és invitada pel coreògraf Paul Goubé per donar recitals en l'Òpera de París. També el 1946 crea la seva pròpia companyia de dansa, composta per 22 artistes, amb un repertori de balls abstractes i un vestuari i decorat creat per rellevants pintors del moment, debutant amb una orquestra de 35 músics en el Teatre Calderón. El 1947 i ja preparant el seu casament, refusa un important contracte per una gira de concert per Europa i Nord-amèrica, traslladant-se a Las Palmas de Gran Canaria, on s'instal·la convertint-se en pionera de la dansa espanyola en les Illes Canàries. El 1950 funda una acadèmia de ball, aportant a través dels anys un ambient cultural i de dansa en la ciutat i en general en l'arxipèlag canari. Munta per primera vegada el ballet La verbena de la Paloma, amb decorats de Néstor de la Torre, i Cantos canarios, de Teobaldo Power i decorats de Jesús Arencibia, estrenades en el Teatro Pérez Galdós de Las Palmas sota la batuta del mestre García Asensio. El 1977 presenta en la Delegació de Cultura la creació d'una Escola Oficial de Dansa. El 1980 col·labora i assessora a l'Institut de l'escola de Folklore de Las Palmas i al Consell Assessor de la Direcció General de Cultura; presenta el projecte de creació d'un ballet canari, en el que col·laboren els famosos pintors canaris César Manrique, Jesús Arencibia i Santiago Santana. Comença la seva col·laboració com articulista de dansa en revistes, ràdio i premsa. El 1986 fou nomenada per la Comissió Executiva del Congrés de Cultura Canaria coordinadora del Programa de Dansa. Desenvolupa una intensa labor pedagògica, donant i impartint conferències i cursets per les Canàries, la Península, França, Argentina, Itàlia, Mèxic i Cuba, país que freqüenta periòdicament i on col·labora en la creació i repertori de l'Escola i el Ballet de Dansa Espanyola del Gran Teatro de La Habana, del que n'és directora la cèlebre <prima ballarina> Alicia Alonso. Fou membre del Consell Internacional de la Dansa de la UNESCO, col·labora en els Concerts Didàctics en el Primer Cicle de <La Educación Musical en Centros de Adultos y Colegios Públicos>, és assessora i investigadora de dansa del "Grup de Metges" per la investigació sobre la temàtica dels Peus de Ballarina, que presideix Antoni Viladot. (ca)
  • Trini Borrull (Madrid, 3 de desembre de 1916 - Las Palmas, Gran Canaria, 25 de setembre de 2008) fou una ballarina madrilenya. De pare austríac i mare valenciana. S'inicià ben joveneta en la dansa per vocació i tradició familiar, ja pertanyia a una distingida nissaga de ballarins, començà els estudis de dansa clàssica amb la cèlebre Pauleta Pàmies, a Barcelona, es definí professionalment vers la dansa espanyola, formant-se a Madrid amb els mestres Ángel i Luis Pericet, Julia Castelau, Paco Reyes i El Estampio; estudià els balls regionals i el folklore espanyol en les pròpies fonts. El 1936 debutà a Barcelona en espectacles de varietats adquirint una personalitat i estil de dansa molt acusat, motivant que la crítica especialitzada digués que es besllumava en ella un impacte estel·lar en el firmament de la dansa. El 1937 Joan Magriñà, corògraf i ballarí del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la invità a col·laborar amb ell en un cocert de dansa clàssica espanyola en el Palau de la Música de Barcelona, on es confirma la seva consagració com a ballarina. Aquest mateix any és nomenada primera ballarina estrella de dansa espanyola del Liceu, presentant-se amb el ballet Corrida de Feria, del compositor Bacarisse, amb coreografia de Joan Magriñà.El 1940 és invitada junt amb Magriñà per ballar en l'Òpera de Zurich El amor brujo de Falla, actuant al costat de Serge Lifar i Ludmila Tcherina. El 1944 és nomenada coreògrafa de dansa espanyola del Liceu de Barcelona, iniciant la seva faceta com a creadora de diversos muntatges de ballets per al Liceu i corografies per a pel·lícules cinematogràfiques i espectacles diversos. S'inicia coma pedagoga i investigadora de dansa, escriu un llibre La danza espanyola, llibre de capçalera per a la gran majoria dels professionals espanyols i iber-americans, del que s'han publicat moltes edicions la primera per l'Editorial Meseguer el 1946. Aquest mateix any és invitada pel coreògraf Paul Goubé per donar recitals en l'Òpera de París. També el 1946 crea la seva pròpia companyia de dansa, composta per 22 artistes, amb un repertori de balls abstractes i un vestuari i decorat creat per rellevants pintors del moment, debutant amb una orquestra de 35 músics en el Teatre Calderón. El 1947 i ja preparant el seu casament, refusa un important contracte per una gira de concert per Europa i Nord-amèrica, traslladant-se a Las Palmas de Gran Canaria, on s'instal·la convertint-se en pionera de la dansa espanyola en les Illes Canàries. El 1950 funda una acadèmia de ball, aportant a través dels anys un ambient cultural i de dansa en la ciutat i en general en l'arxipèlag canari. Munta per primera vegada el ballet La verbena de la Paloma, amb decorats de Néstor de la Torre, i Cantos canarios, de Teobaldo Power i decorats de Jesús Arencibia, estrenades en el Teatro Pérez Galdós de Las Palmas sota la batuta del mestre García Asensio. El 1977 presenta en la Delegació de Cultura la creació d'una Escola Oficial de Dansa. El 1980 col·labora i assessora a l'Institut de l'escola de Folklore de Las Palmas i al Consell Assessor de la Direcció General de Cultura; presenta el projecte de creació d'un ballet canari, en el que col·laboren els famosos pintors canaris César Manrique, Jesús Arencibia i Santiago Santana. Comença la seva col·laboració com articulista de dansa en revistes, ràdio i premsa. El 1986 fou nomenada per la Comissió Executiva del Congrés de Cultura Canaria coordinadora del Programa de Dansa. Desenvolupa una intensa labor pedagògica, donant i impartint conferències i cursets per les Canàries, la Península, França, Argentina, Itàlia, Mèxic i Cuba, país que freqüenta periòdicament i on col·labora en la creació i repertori de l'Escola i el Ballet de Dansa Espanyola del Gran Teatro de La Habana, del que n'és directora la cèlebre <prima ballarina> Alicia Alonso. Fou membre del Consell Internacional de la Dansa de la UNESCO, col·labora en els Concerts Didàctics en el Primer Cicle de <La Educación Musical en Centros de Adultos y Colegios Públicos>, és assessora i investigadora de dansa del "Grup de Metges" per la investigació sobre la temàtica dels Peus de Ballarina, que presideix Antoni Viladot. (ca)
dbo:birthName
  • Trinidad Flandorfer Borrull (ca)
  • Trinidad Flandorfer Borrull (ca)
dbo:birthPlace
dbo:deathPlace
dbo:nationality
dbo:occupation
dbo:stateOfOrigin
dbo:wikiPageID
  • 1071445 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 14719406 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Trini Borrull (Madrid, 3 de desembre de 1916 - Las Palmas, Gran Canaria, 25 de setembre de 2008) fou una ballarina madrilenya. De pare austríac i mare valenciana. S'inicià ben joveneta en la dansa per vocació i tradició familiar, ja pertanyia a una distingida nissaga de ballarins, començà els estudis de dansa clàssica amb la cèlebre Pauleta Pàmies, a Barcelona, es definí professionalment vers la dansa espanyola, formant-se a Madrid amb els mestres Ángel i Luis Pericet, Julia Castelau, Paco Reyes i El Estampio; estudià els balls regionals i el folklore espanyol en les pròpies fonts. (ca)
  • Trini Borrull (Madrid, 3 de desembre de 1916 - Las Palmas, Gran Canaria, 25 de setembre de 2008) fou una ballarina madrilenya. De pare austríac i mare valenciana. S'inicià ben joveneta en la dansa per vocació i tradició familiar, ja pertanyia a una distingida nissaga de ballarins, començà els estudis de dansa clàssica amb la cèlebre Pauleta Pàmies, a Barcelona, es definí professionalment vers la dansa espanyola, formant-se a Madrid amb els mestres Ángel i Luis Pericet, Julia Castelau, Paco Reyes i El Estampio; estudià els balls regionals i el folklore espanyol en les pròpies fonts. (ca)
rdfs:label
  • Trini Borrull (ca)
  • Trini Borrull (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Trini Borrull (ca)
  • Trini Borrull (ca)
is foaf:primaryTopic of