Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin. Lissenko rebutjà les Lleis de Mendel sobre l'herència genètica en favor de les teories d'hibridació del horticulturista rus Ivan Vladímirovitx Mitxurin, adoptant-les en un poderós moviment politicocientífic anomenat lissenkoisme. La seva recerca gens ortodoxa per la millora dels camps de cereal aconseguí el suport del líder soviètic Ióssif Stalin, especialment després de la fam i la pèrdua de productivitat resultant de la col·lectivització forçosa en moltes regions soviètiques a inicis de la dècada de 1930. El 1940 esdevingué directo

Property Value
prop-ca:conegutPer
prop-ca:etnia
prop-ca:imatge
  • Trofim_Lysenko_portrait.jpg
prop-ca:influenciesDe
prop-ca:llocDefuncio
  • border|23px|Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia Moscou
prop-ca:llocNaixement
  • border|23px|Bandera de Rússia Governació de Poltava
prop-ca:nacionalitat
prop-ca:nom
  • Trofim Lissenko
prop-ca:ocupacio
prop-ca:organitzacio
  • Biologia soviètica
prop-ca:premis
prop-ca:tipusInfotaula
  • científic
dbo:abstract
  • Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin. Lissenko rebutjà les Lleis de Mendel sobre l'herència genètica en favor de les teories d'hibridació del horticulturista rus Ivan Vladímirovitx Mitxurin, adoptant-les en un poderós moviment politicocientífic anomenat lissenkoisme. La seva recerca gens ortodoxa per la millora dels camps de cereal aconseguí el suport del líder soviètic Ióssif Stalin, especialment després de la fam i la pèrdua de productivitat resultant de la col·lectivització forçosa en moltes regions soviètiques a inicis de la dècada de 1930. El 1940 esdevingué director de l'Institut de Genètica de l'Acadèmia de Ciències Soviètica, i les doctrines anti-mendelianes de Lissenko van ser seguides a la ciència i l'educació soviètiques mitjançant la influència i el poder polític. El dissentiment de les herència adquirida del medi ambient va ser prohibida formalment el 1948, i durant els següents anys diversos oponents van ser purgats dels seus càrrecs, i diversos d'ells van ser empresonats. El treball de Lissenko va ser oficialment desacreditat a la Unió Soviètica el 1964, dirigint-se cap a un renovat èmfasi cap a la de nou instituïda ciència ortodoxa i les lleis sobre la genètica de Mendel. Encara que Lissenko seguí al seu càrrec a l'Institut de Genètica fins al 1965, la seva influència pràctica en l'agricultura soviètica va declinar a la dècada de 1950. Silenciosament, la Unió Soviètica va abandonar les pràctiques agrícoles de Lissenko en favor de pràctiques agrícoles modernes després que el rendiment dels camps de conreu que havia promès no es materialitzà. Actualment, la major part de l'experimentació i recerca de Lissenko és vista com a fraudulenta. (ca)
  • Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin. Lissenko rebutjà les Lleis de Mendel sobre l'herència genètica en favor de les teories d'hibridació del horticulturista rus Ivan Vladímirovitx Mitxurin, adoptant-les en un poderós moviment politicocientífic anomenat lissenkoisme. La seva recerca gens ortodoxa per la millora dels camps de cereal aconseguí el suport del líder soviètic Ióssif Stalin, especialment després de la fam i la pèrdua de productivitat resultant de la col·lectivització forçosa en moltes regions soviètiques a inicis de la dècada de 1930. El 1940 esdevingué director de l'Institut de Genètica de l'Acadèmia de Ciències Soviètica, i les doctrines anti-mendelianes de Lissenko van ser seguides a la ciència i l'educació soviètiques mitjançant la influència i el poder polític. El dissentiment de les herència adquirida del medi ambient va ser prohibida formalment el 1948, i durant els següents anys diversos oponents van ser purgats dels seus càrrecs, i diversos d'ells van ser empresonats. El treball de Lissenko va ser oficialment desacreditat a la Unió Soviètica el 1964, dirigint-se cap a un renovat èmfasi cap a la de nou instituïda ciència ortodoxa i les lleis sobre la genètica de Mendel. Encara que Lissenko seguí al seu càrrec a l'Institut de Genètica fins al 1965, la seva influència pràctica en l'agricultura soviètica va declinar a la dècada de 1950. Silenciosament, la Unió Soviètica va abandonar les pràctiques agrícoles de Lissenko en favor de pràctiques agrícoles modernes després que el rendiment dels camps de conreu que havia promès no es materialitzà. Actualment, la major part de l'experimentació i recerca de Lissenko és vista com a fraudulenta. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 810672 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17564429 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin. Lissenko rebutjà les Lleis de Mendel sobre l'herència genètica en favor de les teories d'hibridació del horticulturista rus Ivan Vladímirovitx Mitxurin, adoptant-les en un poderós moviment politicocientífic anomenat lissenkoisme. La seva recerca gens ortodoxa per la millora dels camps de cereal aconseguí el suport del líder soviètic Ióssif Stalin, especialment després de la fam i la pèrdua de productivitat resultant de la col·lectivització forçosa en moltes regions soviètiques a inicis de la dècada de 1930. El 1940 esdevingué directo (ca)
  • Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin. Lissenko rebutjà les Lleis de Mendel sobre l'herència genètica en favor de les teories d'hibridació del horticulturista rus Ivan Vladímirovitx Mitxurin, adoptant-les en un poderós moviment politicocientífic anomenat lissenkoisme. La seva recerca gens ortodoxa per la millora dels camps de cereal aconseguí el suport del líder soviètic Ióssif Stalin, especialment després de la fam i la pèrdua de productivitat resultant de la col·lectivització forçosa en moltes regions soviètiques a inicis de la dècada de 1930. El 1940 esdevingué directo (ca)
rdfs:label
  • Trofim Lissenko (ca)
  • Trofim Lissenko (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of