Un enemic del Poble, subtitulada Fulla de subversió espiritual, fou una revista que Joan Salvat-Papasseit va començar a publicar quan entrà a treballar a les Galeries Laietanes, el març del 1917 i que continuà fins al número 18, el maig del 1919. La revista va ser capdavantera d'un pensament regenerador i social, seguint les petjades de l'anarquisme salvatià, que era un anarquisme de referents literaris com els de Nietzsche, però també amb citacions de Gorki i de Kropotkin lligat amb un cert tarannà cristià i, en el fons, participant del regeneracionisme de l'època.

Property Value
dbo:abstract
  • Un enemic del Poble, subtitulada Fulla de subversió espiritual, fou una revista que Joan Salvat-Papasseit va començar a publicar quan entrà a treballar a les Galeries Laietanes, el març del 1917 i que continuà fins al número 18, el maig del 1919. El nom reivindicava l'obra teatral homònima escrita per Ibsen -un al·legat a favor de l'individu enfront de la majoria. Entre els seus col·laboradors habituals hi hagué Emili Eroles, Josep M. de Sucre, Joaquim Torres-Garcia, Dídac Ruiz, Àngel Samblancat, Alfons Maseras, Joaquim Folguera, Ramón Gómez de la Serna, Josep Maria Millàs-Raurell, Josep Maria López-Picó o Valentín de Pedro. En les il·lustracions hi col·laboraren artistes com Rafael Barradas, Pablo Gargallo o Celso Lagar. La revista va ser capdavantera d'un pensament regenerador i social, seguint les petjades de l'anarquisme salvatià, que era un anarquisme de referents literaris com els de Nietzsche, però també amb citacions de Gorki i de Kropotkin lligat amb un cert tarannà cristià i, en el fons, participant del regeneracionisme de l'època. En la publicació hi aparegueren els escrits teòrics de Salvat-Papasseit (com és ara el nietzschià Sóc jo que parlo als joves), així com els primers poemes avantguardistes (Columna vertebral: sageta de foc i 54045). (ca)
  • Un enemic del Poble, subtitulada Fulla de subversió espiritual, fou una revista que Joan Salvat-Papasseit va començar a publicar quan entrà a treballar a les Galeries Laietanes, el març del 1917 i que continuà fins al número 18, el maig del 1919. El nom reivindicava l'obra teatral homònima escrita per Ibsen -un al·legat a favor de l'individu enfront de la majoria. Entre els seus col·laboradors habituals hi hagué Emili Eroles, Josep M. de Sucre, Joaquim Torres-Garcia, Dídac Ruiz, Àngel Samblancat, Alfons Maseras, Joaquim Folguera, Ramón Gómez de la Serna, Josep Maria Millàs-Raurell, Josep Maria López-Picó o Valentín de Pedro. En les il·lustracions hi col·laboraren artistes com Rafael Barradas, Pablo Gargallo o Celso Lagar. La revista va ser capdavantera d'un pensament regenerador i social, seguint les petjades de l'anarquisme salvatià, que era un anarquisme de referents literaris com els de Nietzsche, però també amb citacions de Gorki i de Kropotkin lligat amb un cert tarannà cristià i, en el fons, participant del regeneracionisme de l'època. En la publicació hi aparegueren els escrits teòrics de Salvat-Papasseit (com és ara el nietzschià Sóc jo que parlo als joves), així com els primers poemes avantguardistes (Columna vertebral: sageta de foc i 54045). (ca)
dbo:wikiPageID
  • 286230 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17457293 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Un enemic del Poble, subtitulada Fulla de subversió espiritual, fou una revista que Joan Salvat-Papasseit va començar a publicar quan entrà a treballar a les Galeries Laietanes, el març del 1917 i que continuà fins al número 18, el maig del 1919. La revista va ser capdavantera d'un pensament regenerador i social, seguint les petjades de l'anarquisme salvatià, que era un anarquisme de referents literaris com els de Nietzsche, però també amb citacions de Gorki i de Kropotkin lligat amb un cert tarannà cristià i, en el fons, participant del regeneracionisme de l'època. (ca)
  • Un enemic del Poble, subtitulada Fulla de subversió espiritual, fou una revista que Joan Salvat-Papasseit va començar a publicar quan entrà a treballar a les Galeries Laietanes, el març del 1917 i que continuà fins al número 18, el maig del 1919. La revista va ser capdavantera d'un pensament regenerador i social, seguint les petjades de l'anarquisme salvatià, que era un anarquisme de referents literaris com els de Nietzsche, però també amb citacions de Gorki i de Kropotkin lligat amb un cert tarannà cristià i, en el fons, participant del regeneracionisme de l'època. (ca)
rdfs:label
  • Un enemic del Poble (revista) (ca)
  • Un enemic del Poble (revista) (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of