La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte. Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma.

Property Value
prop-ca:altres
  • estries
prop-ca:birefringència
  • 0.004000 (xsd:double)
prop-ca:categoria
prop-ca:color
  • groc, verd, marró; incolor a blanc, blau, violeta, verd blavós, rosa, vermell, negre, normalment zonat
prop-ca:diafanitat
  • subtransparent a translúcida
prop-ca:duresa
  • 6 (xsd:integer)
prop-ca:estructuraCristal·lina
  • a = 15,52 Å, c = 11,82 Å; Z = 2
prop-ca:exfoliació
  • pobre en {110} i {100} molt pobre en {001}
prop-ca:fractura
  • subconcoïdal - irregular
prop-ca:fórmula
  • Ca102Al4524
prop-ca:gravetat
  • 3.320000 (xsd:double)
prop-ca:hàbit
  • piramidal curt a prismàtic llarg, massiu a columnar
prop-ca:imatge
  • Vesuvianite_Asbestos.jpg
prop-ca:lluïssor
  • vítria a resinosa
prop-ca:macles
  • sí, s'observen bé i amb freqüència
prop-ca:nom
  • Vesuvianita
prop-ca:peuD'imatge
  • Vesuvianita de la mina Jeffrey, a Asbestos, Quebec
prop-ca:pleocroisme
  • se n'observa en varietats colores
prop-ca:propÒptiques
  • uniaxial
prop-ca:ratlla
  • blanca
prop-ca:refracció
  • nω = 1,703 a 1,752 nε = 1,700 a 1,746
prop-ca:simetria
  • tetragonal 4/m 2/m 2/m
prop-ca:sistema
prop-ca:solubilitat
  • és insoluble en àcids
prop-ca:strunz
  • 9 (xsd:integer)
prop-ca:teacity
  • fràgil
dbo:abstract
  • La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte. Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vesuvianita pertany a "09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce). (ca)
  • La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte. Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vesuvianita pertany a "09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce). (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1321347 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17230763 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte. Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. (ca)
  • La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte. Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. (ca)
rdfs:label
  • Vesuvianita (ca)
  • Vesuvianita (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of