La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants íbers de la zona. Va ser dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras.

Property Value
prop-ca:anticNom
  • Via A, Claris , Buenaventura Durruti, Bilbao , Gran Vía Layetana
prop-ca:barri
prop-ca:districte
prop-ca:fi
  • Carrer de Pau Claris
prop-ca:inici
prop-ca:nom
  • Via Laietana
dbo:abstract
  • La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants íbers de la zona. Va ser dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras. L'entrada política de la Lliga Regionalista de Cambó, la demanda de comunicació de la burgesia instal·lada a l'Eixample i la preocupació per controlar els avalots dins d'una trama densa de carrers, va fer recuperar el projecte i, el 1907 s'acordà el finançament amb el Banco Hispano Colonial, predecessor del Banco Central, que es va fer construir el primer edifici de la nova via, obra d'Enric Sagnier qui també va prendre part activa en el desenvolupament de l'obra com a arquitecte representant del banc financer. Les obres varen ser inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908.La construcció es va dividir en tres trams: * 1908-1909 Entre el port i plaça de l'Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner. * 1909-1911 Entre plaça de l'Àngel i el carrer Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch * 1911-1913 Entre Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Cal dir que la porció que va des de plaça Urquinaona fins al carrer de Jonqueres, ja existia amb el traçat actual i es deia carrer de Bilbao. L'enderroc va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada. Aquesta reforma va comportar la destrucció de 2.199 cases i molts palaus medievals, afectant a unes 10.000 persones. Malgrat les protestes del veïns i d'artistes i personatges com l'arquitecte i conservador Jeroni Martorell, es varen perdre llocs com el palau del marqués de Monistrol, el palau del marqués de Sentmenat (del qual Martorell salvà un finestral que farà servir a la restauració de la casa dels Canonges) o els convents de Sant Sebastià i el de Sant Joan de Jerusalem que guardava la tomba de Pau Claris. Alguns, però, es van salvar al ser traslladats a altre indret. Aquest és el cas de la Casa Padellàs del segle XV/XVI, ubicada al carrer Mercaders a l'alçada d'on hi ha el Foment del Treball i traslladat el 1931 a l'actual ubicació a la plaça del Rei, on allotja el Museu d'Història de Barcelona. Un altre exemple d'edifici rescatat va ser la façana barroca de l'església de Santa Marta, obra de 1737-1747, projectada per Miquel Bover i esculpida per Carles Grau. Estava ubicada a la riera de Sant Joan i Domènech i Montaner la va desmuntar i reubicar en un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau que estava construint l'any 1911. D'altra banda, l'obra va tenir alguns efectes secundaris positius. L'enderroc va fer visible i valorable el patrimoni arquitectònic de les muralles romanes i els edificis gòtics que envolten la plaça del Rei i arriben fins a la Catedral. L'esponjament posterior de la plaça de la Catedral i Santa Caterina degut a la destrucció dels bombardejos de la guerra civil, han acabat de donar la fesomia del barri Gòtic. Un altre avantatge aprofitat va ser la construcció soterrada dels túnels per a fer passar el metro, iniciativa impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falqués amb l'oposició dels polítics, i que tindria els seus fruits quan va ser inaugurat el 1926. La nova via, tal com estava previst, va suposar la creació d'una nova imatge de Barcelona. L'estil arquitectònic de l'escola de Chicago va influir en el tipus de construcció, principalment dedicada als edificis oficials i espais d'oficines sovint ocupats per empreses de logística i exportació, que atenien les necessitats del negocis de la burgesia instal·lada a l'Eixample. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) s'anomenà Via Durruti pel dirigent anarquista Buenaventura Durruti, mort al front. L'actual carrer de Pau Claris, que en suposa la continuació dins de l'Eixample també portà el nom de Via Laietana fins a la fi del franquisme. (ca)
  • La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants íbers de la zona. Va ser dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras. L'entrada política de la Lliga Regionalista de Cambó, la demanda de comunicació de la burgesia instal·lada a l'Eixample i la preocupació per controlar els avalots dins d'una trama densa de carrers, va fer recuperar el projecte i, el 1907 s'acordà el finançament amb el Banco Hispano Colonial, predecessor del Banco Central, que es va fer construir el primer edifici de la nova via, obra d'Enric Sagnier qui també va prendre part activa en el desenvolupament de l'obra com a arquitecte representant del banc financer. Les obres varen ser inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908.La construcció es va dividir en tres trams: * 1908-1909 Entre el port i plaça de l'Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner. * 1909-1911 Entre plaça de l'Àngel i el carrer Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch * 1911-1913 Entre Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Cal dir que la porció que va des de plaça Urquinaona fins al carrer de Jonqueres, ja existia amb el traçat actual i es deia carrer de Bilbao. L'enderroc va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada. Aquesta reforma va comportar la destrucció de 2.199 cases i molts palaus medievals, afectant a unes 10.000 persones. Malgrat les protestes del veïns i d'artistes i personatges com l'arquitecte i conservador Jeroni Martorell, es varen perdre llocs com el palau del marqués de Monistrol, el palau del marqués de Sentmenat (del qual Martorell salvà un finestral que farà servir a la restauració de la casa dels Canonges) o els convents de Sant Sebastià i el de Sant Joan de Jerusalem que guardava la tomba de Pau Claris. Alguns, però, es van salvar al ser traslladats a altre indret. Aquest és el cas de la Casa Padellàs del segle XV/XVI, ubicada al carrer Mercaders a l'alçada d'on hi ha el Foment del Treball i traslladat el 1931 a l'actual ubicació a la plaça del Rei, on allotja el Museu d'Història de Barcelona. Un altre exemple d'edifici rescatat va ser la façana barroca de l'església de Santa Marta, obra de 1737-1747, projectada per Miquel Bover i esculpida per Carles Grau. Estava ubicada a la riera de Sant Joan i Domènech i Montaner la va desmuntar i reubicar en un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau que estava construint l'any 1911. D'altra banda, l'obra va tenir alguns efectes secundaris positius. L'enderroc va fer visible i valorable el patrimoni arquitectònic de les muralles romanes i els edificis gòtics que envolten la plaça del Rei i arriben fins a la Catedral. L'esponjament posterior de la plaça de la Catedral i Santa Caterina degut a la destrucció dels bombardejos de la guerra civil, han acabat de donar la fesomia del barri Gòtic. Un altre avantatge aprofitat va ser la construcció soterrada dels túnels per a fer passar el metro, iniciativa impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falqués amb l'oposició dels polítics, i que tindria els seus fruits quan va ser inaugurat el 1926. La nova via, tal com estava previst, va suposar la creació d'una nova imatge de Barcelona. L'estil arquitectònic de l'escola de Chicago va influir en el tipus de construcció, principalment dedicada als edificis oficials i espais d'oficines sovint ocupats per empreses de logística i exportació, que atenien les necessitats del negocis de la burgesia instal·lada a l'Eixample. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) s'anomenà Via Durruti pel dirigent anarquista Buenaventura Durruti, mort al front. L'actual carrer de Pau Claris, que en suposa la continuació dins de l'Eixample també portà el nom de Via Laietana fins a la fi del franquisme. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 280932 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17495547 (xsd:integer)
dct:subject
georss:point
  • 41.38531666666667 2.176927777777778
rdf:type
rdfs:comment
  • La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants íbers de la zona. Va ser dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras. (ca)
  • La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants íbers de la zona. Va ser dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras. (ca)
rdfs:label
  • Via Laietana (ca)
  • Via Laietana (ca)
owl:sameAs
geo:lat
  • 41.385315 (xsd:float)
geo:long
  • 2.176928 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:fi of
is foaf:primaryTopic of